MENU

30 agost, 2012 Comentaris (5) Visualitzacions: 129 Cinema Marc Bataller @marcbataller










L’any 2010 s’estrenava Los mercenarios, el projecte de Sylvester Stallone que reunia alguns dels actions-heroes més importants dels anys vuitanta i noranta. Uns vells rockers que tornaven al primer pla de l’actualitat i que per primer cop treballaven junts: Jet Li, Dolph Lundgren, Mickey Rourke, Jason Stathman, Steve Austin, Eric Roberts i les aparicions estel·lars …

Dolph Lundgren, una grata sorpresa

L’any 2010 s’estrenava Los mercenarios, el projecte de Sylvester Stallone que reunia alguns dels actions-heroes més importants dels anys vuitanta i noranta. Uns vells rockers que tornaven al primer pla de l’actualitat i que per primer cop treballaven junts: Jet Li, Dolph Lundgren, Mickey Rourke, Jason Stathman, Steve Austin, Eric Roberts i les aparicions estel·lars de Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger. Llavors un servidor escrivia en aquest blog que el cercle virtuós es quadraria, parafrasejant Joan Laporta, si Jean Claude van Damme o Chuck Norris participaven a la segona part. Doncs aquest dia ha arribat. L’antic rei de les arts marcials i el sempre entranyable protagonista de Desaparegut en combat o Força Delta s’han unit a l’equip de Stallone.

La segona part de Los mercenarios ha aterrat a la taquilla amb tanta força com la primera i s’ha situat en el número 1. No espereu una gran pel·lícula. Ja sabeu què aneu a veure. Un producte apte per a mitòmans i per això em sorprèn que a les sales de cinema hi hagi adolescents imberbes que no havien ni nascut quan Sly arrasava amb Rambo o Schwarzenegger amb Terminator. Suposo que necessiten buscar nous referents encara que siguin sexagenaris.

Enmig d’aquest conglomerat d’actors em quedo amb Dolph Lundgren per més sorprenent que pugui semblar. El hieràtic Ivan Drago confirma en aquesta segona part el que ja va deixar entreveure a la primera. Que té un gran sentit de l’humor. Que sense moure la cella és capaç de fer-nos esbossar un somriure, una cosa impensable anys pretèrits quan tustava Stallone a Rocky 4 o era un robòtic guerrer a Soldat universal –per cert, es prepara una nova entrega d’aquesta saga. Menció especial també mereix Van Damme, que sembla que Stallone ha recuperat per al cinema.

Això sí, la millor escena del film és quan Willis i Schwarzenegger s’ajunten per destrossar tot allò que troben al seu voltant dalt d’un cotxe Smart. Un petit tast del que a partir d’ara ens espera, sobretot pel que fa al retorn de l’exgovernador de Califòrnia. Arnie, t’hem trobat a faltar!

Mentrestant ja es parla d’una tercera part i apareixen els primers rumors. Norris i Van Damme no repetiran, però és probable que hi aparegui Nicolas Cage. Fins i tot es parla de Clint Eastwood i Harrison Ford. I una curiositat. Quan mireu Los mercenarios 2, veureu un parell d’escenes que recorden i molt, almenys a mi, Indiana Jones i el temple maleït. Qui sap si era una picada d’ull a Harrison Ford per convèncer-lo de cara a Los mercenarios 3.

L’any 2010 s’estrenava Los mercenarios, el projecte de Sylvester Stallone que reunia alguns dels actions-heroes més importants dels anys vuitanta i noranta. Uns vells rockers que tornaven al primer pla de l’actualitat i que per primer cop treballaven junts: Jet Li, Dolph Lundgren, Mickey Rourke, Jason Stathman, Steve Austin, Eric Roberts i les aparicions estel·lars …










5 comentaris to Dolph Lundgren, una grata sorpresa

  1. Shayonara, baby ha dit:

    Es diu que es vol fer Las mercenarias. Donaria de si una peli amb Sigourney Weaver, Linda Hamilton, Angelina Jolie, Lucy Liu, Gina Carano, Michelle Rodriguez, Milla Jovovich, Carrie Moss o Uma Thurman?

  2. david mann ha dit:

    Preferiria les “Merceanalies” amb Sasha Grey, Belladona, Jena Jameson…

  3. I. ha dit:

    Jo, però, trobo a falta l’Steven Seagal. Això sí que hagués estat rodó-rodó.

  4. Victor ha dit:

    Steven Seagal ja ha signat ja per ¨The Expendables 3¨.

  5. Bob Merrick ha dit:

    Brillant i necessari post sobre aquestes entranyables figures dels actions movies. Sí, senyor, aquí temin un Bataller que s’erigeix, juntament amb els grans Calahan o Víktor, com autèntics anti-cahieristes que demostren el seu amor incondicional pel cinema, un de crispetes i pipes, que al marge d’explosions i testosterona, que també, aposta per l’espectacle.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *