MENU

10 setembre, 2012 Comentaris (1) Visualitzacions: 1765 Sense categoria Uns bastards













Com a professor d’història rural, una assignatura que havia impartit diversos anys als meus alumnes de l’Autònoma,  havia recorregut al cinema com a eina pedagògica, concretament a l’obra mestra de Bertolucci, Novecento, una pel·lícula llarguíssima que fa un recorregut complex per l’entramat polític i social de la Itàlia del segle XX, essencialment de la primera …

‘Novecento’ (1900)

Com a professor d’història rural, una assignatura que havia impartit diversos anys als meus alumnes de l’Autònoma,  havia recorregut al cinema com a eina pedagògica, concretament a l’obra mestra de Bertolucci, Novecento, una pel·lícula llarguíssima que fa un recorregut complex per l’entramat polític i social de la Itàlia del segle XX, essencialment de la primera meitat del segle.

Als meus alumnes els prescrivia veure la primera part de Novecento, no oblidem que és un llargmetratge –i aquí l’expressió val amb tota la seva plenitud–, que arranca l’any 1900 amb el naixement, el mateix dia, del fill d’un terratinent i un bracer; ambientada, per tant, en la Itàlia rural, a través del seguiment d’uns personatges magistralment aconseguits, a partir del seu estatus social, que recrea la lluita de classes, amb escenes realment colpidores, i posa de manifest amb tota la seva cruesa la terrible desigualtat entre la vida miserable de la majoria enfront de l’acomodada i luxosa d’uns quants privilegiats (els patrons i les seves famílies, en la trona d’una piràmide feudal), que  evidencia la lògica actitud d’uns i altres atès l’ascens del feixisme.

Bertolucci va reunir en aquesta pel·lícula un repartiment de luxe per tractar, com pocs havien fet abans, els fets que van esdevenir-se en aquells anys vint, anomenats feliços, i que van ser determinants per explicar el perquè del triomf d’ideologies com el feixisme (a Espanya, Itàlia i Alemanya), l’ascens de l’autoritarisme i l’extensió d’ideologies com el comunisme com a resposta plausible i atractiva per a una gran massa social desprotegida i exposada als abusos de les classes dominants.

Bertolucci retrata les misèries del feixisme però lluny de fer una pel·lícula estrictament propagandística, va saber posar en evidència també les fal·làcies del comunisme i del miracle socialista per acabar construint un relat a favor de l’humanisme, de l’entesa i l’amistat.

 


 

Oriol Junqueras

Nascut el 1969 a Barcelona, però afincat a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) des dels dos anys, Junqueras és un reconegut i mediàtic historiador. Llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic actualment dóna classes a la UAB. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i va saltar a l’arena pública amb la seva participació al programa de TV3 El Favorit. L’any 2009 va entrar en política i va ser escollit eurodiputat al Parlament Europeu representant Esquerra. Actualment és alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d’ERC.

Com a professor d’història rural, una assignatura que havia impartit diversos anys als meus alumnes de l’Autònoma,  havia recorregut al cinema com a eina pedagògica, concretament a l’obra mestra de Bertolucci, Novecento, una pel·lícula llarguíssima que fa un recorregut complex per l’entramat polític i social de la Itàlia del segle XX, essencialment de la primera …













Un comentari a ‘Novecento’ (1900)

  1. De Niro ha dit:

    Bertolucci mai ha estat sant de la meva devoció, fins i tot està a la llista dels més patètics donada la seva filmografia més recent (bé des de L’ultim emperador). Però reconec que Noveccento és un punt i a part de la seva carrera i de la historia del cine. Bona elecció i reivindicació. Tinc ganes de tornar-la a veure.