MENU

12 setembre, 2012 Comentaris (8) Visualitzacions: 159 Sèries Anna Vilaró










Tot va començar fa cinc temporades. La sèrie prometia. True blood combinava a la perfecció la tranquil·litat del poble de Bon Temps amb la sensualitat i violència dels vampirs que començaven a incomodar els seus habitants. Com a pont entre els dos pols irreconciliables, la dolça i pàmfila Sookie Stackhouse, catalitzadora de gran part de …

'I wanna do real bad things with you'

Tot va començar fa cinc temporades. La sèrie prometia. True blood combinava a la perfecció la tranquil·litat del poble de Bon Temps amb la sensualitat i violència dels vampirs que començaven a incomodar els seus habitants. Com a pont entre els dos pols irreconciliables, la dolça i pàmfila Sookie Stackhouse, catalitzadora de gran part de tots els problemes i trames.

True blood (Allan Ball, 2008) ens va fer creure que no seria una sèrie qualsevol sobre vampirs. Aquests xucladors de sang eren dignes successors dels del Dràcula de Bram Stoker (1897) transportats a l’època actual. Però no n’hi havia prou amb els vampirs. Mènades, homes llop, fades, homes pantera i bruixots, entre molts altres éssers fantàstics, infesten la sèrie. L’intent per sortir del que és habitual s’agraeix, però, com se sol dir, és preferible la qualitat a la quantitat.

Mentre avancen les temporades la seriositat i la innovació inicial de la sèrie es van esvaint. Els nous personatges, cada cop més estrambòtics, son el recurs per intentar fer aguantar la trama. Però es crea l’efecte invers. Tanta proliferació fantàstica acaba cansant i l’argument principal vampíric, el que carrega tota la tensió de la sèrie, resulta empobrit. Entre alguns exemples fallits d’aquesta cinquena temporada hi trobem [spoilers]: L’IIfrit que ataca el germà Bellefleur, en què la història es fa lenta, poc dinàmica; en Lafayette i el seu coqueteig amb la màgia negra, explicat quasi a tall d’anècdota, i dins el context vampíric, assistim a la transformació de la Tara, del tot innecessària, ja que continua mantenint el mateix rol que quan era humana.

Un altre punt que posa algun entrebanc durant el visionat de la darrera temporada són els estrepitosos efectes especials. [Spoilers] L’aparició de l’ensangonada Lilith davant l’Autoritat és del tot desconcertant. Estic mirant True blood o una reposició de Charmed (Embrujadas, 1998)?“, em pregunto tot sovint. Tota la temporada ha anat prenent tot d’elements de “pel·lícula de diumenge a la tarda” que provoquen un desencaix amb la seriositat i saber fer de la primera entrega de la sèrie.

No és només que la trama i els efectes estiguin perdent consistència, també ho fan les interpretacions. Una mancança que durant la cinquena temporada han volgut pal·liar ensenyant més pit i cuixa. Però ni així ens enganyen.  El nivell de les actuacions ha baixat en picat i personatges que abans eren versemblants ara semblen joves actuant a la funció teatral de l’escola. Entre els que continuen defensant el seu paper hi ha en Lafayette, gran mèrit perquè la trama no l’ajuda a brillar com es mereix. En Sam Merlotte, la Luna i la Jessica es defensen dignament. Jason Stackhouse i les seves poques llums sempre son una bona combinació. I finalitzo amb la Pam, personatge indispensable per afegir un punt de mala llet més que necessari, sempre amb el seu rostre infranquejable.

Tornant a la trama vampírica [spoilers], la més destacable, ens ha permès endinsar-nos en la organització interna dels vampirs i la seva relació i inclusió en els entorns immediats de l’Autoritat. El fanatisme i el sectarisme són els pilars centrals contra els quals lluiten o pels quals lluiten els nostres personatges.  El retorn de Russell Edgington marca un abans i un després a la temporada juntament amb la nova identitat que pren Ben a l’últim capítol. Tot em recorda massa la Phoebe i en Cole. De veritat que això que miro no és Charmed?”

Tot va començar fa cinc temporades. La sèrie prometia. True blood combinava a la perfecció la tranquil·litat del poble de Bon Temps amb la sensualitat i violència dels vampirs que començaven a incomodar els seus habitants. Com a pont entre els dos pols irreconciliables, la dolça i pàmfila Sookie Stackhouse, catalitzadora de gran part de …










8 comentaris to 'I wanna do real bad things with you'

  1. Mr. Fox ha dit:

    Em fa rabia, però tens raó! A mi la serie m’encanta i enganxa pero en aquesta, com cap altra, la tensio entre grans moments i de patetics s’ha fet molt evident. La irregularitat ens pot fer abandonar la serie i que Alan Ball plegui veles com ha anunciat podria ser la sentencia. O ves a saber, a lomillor remunta… Haurien de començar a carregar-se personatges, entre ells, la Sookie i la Tara per favor!

  2. Sam ha dit:

    Totalment d’acord amb tu, Anna. Tot i això la propera temporada allà enganxat perquè actualment no hi ha alternativa vampírica per fer-nos passa el mono.
    (Spoiler) Afegeixo a les teves anades d’olla de la temporada la facilitat en parir que tenen les fades, diria que es van passar un pèl.
    Felicitats pel post!!!

  3. Alt+126 ha dit:

    Jo haig d’admetre que vaig ser incapaç de continuar a partir de la segona temporada.
    True Blood, la serie que havia de mostrar com els vampirs vivien “en comunió relativa” amb els humans va perdre tota la gracia el dia que la única que parlava de vampirs era la Sookie i la resta tenien tots les seves pròpies paranoies que no tenien res a veure. I ja la forma de tractar-ho em va descol·locar totalment, no he arribat a saber si tot és una historia “super-happy” agafada del revés o simplement un mal viatge lisèrgic de l’equip de guionistes i productors.

  4. Anna V. ha dit:

    Mr. Fox: És un misteri com ho conduiran tot sense en Ball tot i que intueixo que seguiran la mateixa dinàmica que fins ara. O comencen a fer canvis de plantilla i de guió seriosos o això no ho salva ningú.

    Sam: És molt trist qu no hi hagi cap sèrie digna de temàtica vampírica, amb lo de moda que estan! Encara que True Blood hagi perdut molts la seguim mirant pel mateix de sempre, la curiositat de saber com acaba. De moment només s’ha confirmat la 6a temporada (veurem en algun fotograma la panxa incipient de la Paquin?). I sí, el tema fades té molt delicte.

    Alt+126: Totalment cert la pèrdua d’interès de la trama a partir de la 2a temporada. També cal remarcar que aguantar una sèrie parlant només de vampirs vegetarians hauria estat força avorrit, tot i que és el puntal de la sèrie. El desencaix que provoca, tot plegat, en l’espectador és total, me’n alegro de no ser la única que se sent així.

  5. Alt+126 ha dit:

    No, si per mi a partir de la segona temporada podia ser tranquil·lament una historia de vampirs i altres éssers de la mitologia moderna, però amb el mateix criteri de la primera temporada, no canviant tant. És evident que no pots mantenir una trama de vampirs que veuen “refrescos”(què seria el següent? Que coca-cola fes la seva versió amb gas? Que Cruzcampo inventés la sang amb llimona i la sang amb taronja?).

    Tal com dieu és una mica descoratjador que un producte que va començar de forma seriosa, serena i gens estrident acabi amb aquest “caràcter”. És més greu això que no pas el fet que existeixin altres personatges.

  6. Senyor Agulla ha dit:

    Com Dexter, malauradament, s´està morint la sèrie.

    • De Niro ha dit:

      Dexter encara manté el llistó més alt. Veurem què passa a la propera.

      • Anna V. ha dit:

        És fàcil mnatenir el llistó més alt que a True Blood, però
        Dexter ho té molt cru per ensortir-se’n. Les últimes temporades
        no deixaven de ser el mateix en quant a ritme i construcció.
        Dubto molt que la puguin salvar, tenint present que queden
        dues temporades (crec) i veient per on van els tiros… en
        definitiva, que o la claven molt o es perd per sempre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *