MENU

3 octubre, 2012 Comentaris (9) Visualitzacions: 232 Cinema, Especial Tarantino, Especials Jep Soler










Els Bastards fem un especial Tarantino. Ostres, que originals! Segur que tots els que escriuen al blog són fans del director de Reservoir dogs, perquè si no, quina gràcia posar-se el nom d’un film de l’amic Quentin. Doncs no. N’hi ha molts que no en som fans. Els fans creen una pantalla a la seva …

Tarantino: l'ombra de Robert Rodríguez

Els Bastards fem un especial Tarantino. Ostres, que originals! Segur que tots els que escriuen al blog són fans del director de Reservoir dogs, perquè si no, quina gràcia posar-se el nom d’un film de l’amic Quentin. Doncs no. N’hi ha molts que no en som fans. Els fans creen una pantalla a la seva ment que els protegeix de les incoherències, errors o passades de volta dels seus ídols. L’avantatge dels Bastards és que som molts i formen un grup heterogeni i discordant en la majoria de coses. El tema Tarantino n’és un.

La primera vegada que vaig sentir a parlar d’ell va ser quan Robert Rodríguez va estrenar Obert fins a la matinada. Reconec que el director mexicà em va captivar a El mariachi, sobretot per la llegenda de les suposades proves científiques experimentals a les quals s’havien apuntat, ell i l’actor, per aconseguir finançament per a la pel·lícula. Un film que va costar el 0,007% del pressupost de Jurassic Park, de l’estimat Spielberg, estrenada el mateix any. El mariachi va crear una estètica pròpia, amb una acció que el vostre humil narrador no havia tastat mai. Amb Desperado va perfeccionar l’acció, però es va perdre argument i val més no parlar de The mexican.

A Obert fins a la matinada Robert Rodríguez va tenir la inestimable ajuda de Quentin Tarantino al guió i com a actor, amb un paper memorable. Vaig pensar que aquell paio havia de ser un crac, un déu dels guions, un creador d’històries fantàstic. Era veritat. Com a guionista d’Amor a  boca de canó, del malaurat Tony Scott, o com a adaptador de la novel·la d’Elmore Leonard, Jackie Brown, fa un paper fabulós. De totes maneres, el trobo una mica sobrevalorat.

Pulp fiction i Kill Bill Vol. 1 són obres mestres. Totes dues desprenen acció i mala llet pels quatre costats i demostra una gran capacitat d’adaptació i de mimetisme. En Tarantino el que fa millor és copiar, no ens hem d’enganyar. És una persona que té molta cultura cinematogràfica, que li agraden gèneres molt específics (cinema negre, western i arts marcials) i que fa les pel·lícules que ell ja havia vist de jove, ara perfeccionades. Perfecte! És el gran mestre de la còpia i de la transformació. Va transformar el cinema d’acció i hi va donar una volta, més propera a les novel·les gràfiques o a la literatura, introduint diàlegs llargs i intensos. Va recuperar el fetitxisme cinematogràfic (algú en diu friquisme) amb actors de sèrie B en decadència i deixa a cada pel·lícula algun element comú d’una obra anterior. D’aquesta manera ja tenia els fans distrets «Heu vist? en Michael Madsen a Reservoir dogs és el germà d’en Travolta a Pulp fiction», «El nom de la noia oriental que repeteixen al principi de Reservoir dogs és la mateixa que vol matar la Uma a Kill Bill Vol. 2» i així anar fent.

El món Tarantino està molt ben trenat, ha construït una xarxa plena de lligams entre les seves obres, fidel a un concepte de cinema concret i resolutiu. Els seus fans li perdonen tot i encara que tingui alguna patinada (Death proof, Kill Bill Vol. 2) sempre trobaran la manera d’excusar-lo, és l’avantatge de tenir fans. Segurament és el que faig amb Robert Rodríguez, per mi millor que Tarantino, tot i que encara no ha influït en el cinema com el director d’Inglorious bastards. Temps al temps.

Els Bastards fem un especial Tarantino. Ostres, que originals! Segur que tots els que escriuen al blog són fans del director de Reservoir dogs, perquè si no, quina gràcia posar-se el nom d’un film de l’amic Quentin. Doncs no. N’hi ha molts que no en som fans. Els fans creen una pantalla a la seva …










9 comentaris to Tarantino: l'ombra de Robert Rodríguez

  1. Esteve Spielberg ha dit:

    Esperarem sentats, doncs. Esperem la seva primera obra mestra, perquè des del Mariachi poqueta cosa ha fet Robert Rodriguez. És un director ocorrent, divertit i a estones originals, pero no te mesura. Desperado, Machete i alguna dels Spy kids son penoses. I aquesta obra de culte anomenada Abierto hasta al amancecer no s’aguanta des que els protes entren a la posada. Celebro que t’agradin els Kill bill.

  2. Senyor Agulla ha dit:

    No pot ser que diguis que R.R és millor que QT. Ja només amb els Spy Kids, The Faculty, el Mexicano, las aventuras de Shark Boy o Machete podem veure que és un director molt irregular i sense res al darrera.

    Et pot no agradar Kill Bill 2 però és una obra mestra, molt ben filmada i amb milers de referències a l´spaguetti western i al cinema oriental. Una batidora brutal amb capacitat de reciclatge impecable.

    Encara no entenc tampoc com no agrada Death Proof a alguns seguidors del director. Per mi tambe és una gran pel.lícula, plena de diàlegs hil.larants i referències al cinema dels ¨muscle cars¨ dels anys 70. La crítica la valora com cal, el públic no tant. Serà un clàssic en el futur, ja ho veureu.

    Tarantino pot tenir els seus (petits) defectes derivats del seu (immens) geni però és i serà sempre superior a Rodriguez que ha fet alguna cosa amb cara i ulls, potable i ben filmada.

    He dit, jo, des de l´Estrella de la Mort.

  3. Lord Vador ha dit:

    M’encanta l’article, tot i que no hi estic gens a favor. En Jep és molt i molt bo, desmitificant. És bo tenir-lo a la contra perquè fa reflexionar i sempre té algun punt de raó, encara que sigui veritat…
    Tenir-lo a la contra és una manera de tenir-lo a favor!

    • Mr. Fox ha dit:

      M’agrada això que diu, Lord Vador. En Jep és un provocador i en el fons reivindica a Quentin, ja diu que te dues obres mestres… Ell és el gran Bastard, el gurú a l’ombra, diria. Em moro de ganes el dia que facin un especial Steven spielberg, pel que tinc entès aleshores si que us posarieu d’acord.

  4. David Mann ha dit:

    Pensava que no ho diria mai, però.. la vida et depara sorpreses desagradables. Estic més d’acord amb en Jep Soler que amb el mestre Jordi Camps.
    Kill Bill vol. 2 és un frau! A nivell de guió només fa que carregar-se la primera part, el final és avorrit i patètic (en Bill amb el puto sandwich… i la nena allà.. va.. happy end de diumenge a la tarda)
    Felicitats per l’especial Tarantino!!
    Si feu un especial Robert Rodriguez pot ser divertit (per mi Planet Terror i Sin City són obres mestres!)

    • Jordi Camps ha dit:

      Aleshores jo parlaré de Machete, Desperado, Spy Kids 3 i altres trunyos del meu estimat Robert Rodriguez. Quan volgueu fem un duel… Pot ser apassionant!

      • Senyor Agulla ha dit:

        D´acord amb el Camps. I dñ acord amb que Planet Terror es un gran film, com diu en David Mann.
        Però Kill Bill 2 és brutal. 84% dels crítics a favor al rotten tomatoes. I no tots són cahieristes…

      • David Mann ha dit:

        No et posis nerviós… una til·la et pot anar bé.
        Machete serà una pel·li de culte… ja ho veure-ho

  5. Paul Kersey ha dit:

    The faculty i El Mariachi és de lo millor que ha fet RR. Tarantino? Hi estic d’acord, molt sobrevalorat. Machete és una bona idea mal executada, com Planet terror, Death puf o Jackie ‘cagarro’ Brown…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *