MENU

11 octubre, 2012 Comentaris (5) Visualitzacions: 2376 Cinema Víctor Gonzàlez

Taurons mutants, carnívors, bastards i japonesos

Dins del desèrtic panorama de cinema de terror d’aquest any destaca un film japonès, GYO: Tokio fish attack, que us posarà els pèls de punta i que s´estrena al festival de Sitges aquest 2012. És d’animació i va de taurons i peixos mutants amb potes mecàniques, hi ha sexe a dojo, sang, ensurts de primera i un muntatge i angles de càmera al·lucinants. La pel·lícula segurament passarà a DVD però és important que la veieu ja que us donarà una idea de com d’una trama tan absurda pot sortir una història terrorífica de primer ordre. Els meus contactes intermitents amb el cinema japonès actual em diuen, però, que ens trobem davant del primer film post-Fukushima. Recordem-ho: planta nuclear al nord del Japó que crea una catàstrofe de primera a l’illa amb tsunamis i moviments de terra impressionants. Pels japonesos Gozilla queda curt, és un monstre del passat i ara necessiten engendres que provenen del mar, que ataquen les ciutats, es cruspeixen els seus habitants i, a més, els fan mutar i els converteixen en éssers pestilents; una metàfora rodona sobre la contaminació nuclear que ja pateix aquesta zona del Japó; el caos i el desastre.

Just una setmana després de la fuita de Fukujima vaig passar uns dies visitant Düsseldorf i la seva escola internacional. Resulta que Düsseldorf és la ciutat alemanya on la comunitat nipona és la més nombrosa. Us podeu imaginar que els ànims estaven per terra i el pitjor de tot és que un important grup d’alumnes era precisament de Fukushima. El patiment de no saber si les seves famílies havien estat contaminades i el fet de saber que no tornarien mai més a la seva ciutat es podia notar en els seus rostres. Tokio fish attack explota aquesta angoixa i ho fa de manera excel·lent amb taurons mutants i carnívors. Com ha de ser.

Abans d’acabar faig un repàs de mutacions d’esquàlids al cinema per anar refrescant una mica la memòria bastarda. Tot va començar amb Deep blue sea (1999), de Renny Harlin, un èxit comercial i un film notable. Amb les tecnologies de l’ordinador ja es podien crear tota mena de taurons genèticament modificats. Després vindria Dark water (2003), amb Lorenzo Lamas; Blue demon (2004), amb el cervell dels esquàlids dirigits per xips, i Space Sharks (2005) i Hammerhead (2005), cel·luloide marginal i carn de televisions de pagament o Sharktopus (2010), recomanació del gran bastard Jordi Taulats. 2-headed shark attack (2012) és la més recent ( i extremadament dolenta) amb tauró bicèfal, per embolicar encara més la troca.

Encara no les he vist totes, però em penso que ho faré per tenir una mica més de conversa en el pròxim i solemne sopar que farem amb els bastards. Diuen que aquest gènere pot crear germanor entre comunitats freakies com la nostra. Al Japó, els taurons carnívors i la bastardia podrien finalment ser les armes de destrucció massiva contra el cinema cahierista que sembla que ens vindrà en els pròxims mesos. I és que ara penso en el nou film d’Oliveira presentat a Venècia, O Gebo e a sombra; llargs plans de mil minuts sense dir res. Enviem els taurons mutants als cinemes on  s’estreni aquest film, si us sembla. És una proposta.

I és que, després de la passada manifestació de l’11 de setembre, els catalans som capaços de tot.

5 comentaris to Taurons mutants, carnívors, bastards i japonesos

  1. Esteve Spielberg ha dit:

    Avui no t’has pres la medicació?! Jo tampoc i per això faré cas les teves recomanacions.

  2. Senyor Agulla ha dit:

    Esteve, ja saps que ets la meva inspiració principal.

  3. Alt+126 ha dit:

    Vaig intentar mirar sharktopus fa mooolt de temps. Encara tinc neurones en stand-by que no es volen posar en marxa per por que torni a fotre’ls una mala passada. Tokio Fish Attack, al ser d’animació, potser passa millor, però les que son en imatge real, foten un “tufillo” a cutre que no sé si m’atreviré mai a tornar-ho a intentar.

  4. Víctor ha dit:

    Ep, no es poden comparar. La majoria de films amb taurons mutants són dolentes. GYO és bona, tot i que fa pudor de peix.

  5. Paul Kersey ha dit:

    Gran article, sí senyor! Prenc nota!!!