MENU

12 octubre, 2012 Comentaris (2) Visualitzacions: 38 Cinema Jep Soler










Per què s’ha de veure The tall man? Abans de veure el film ja tenim un parell d’al·licients que valen la pena: dirigeix Pascal Laugier, autor d’una de les millors pel·lícules de terror que he vist mai, Martyrs, i apareix, en un paper secundari, Jodelle Ferland, la nena de la imprescindible Tideland. Aquestes dues raons …

Sitges 2012. 'The tall man': patchwork de qualitat

Per què s’ha de veure The tall man? Abans de veure el film ja tenim un parell d’al·licients que valen la pena: dirigeix Pascal Laugier, autor d’una de les millors pel·lícules de terror que he vist mai, Martyrs, i apareix, en un paper secundari, Jodelle Ferland, la nena de la imprescindible Tideland. Aquestes dues raons em van servir d’excusa per mirar una pel·lícula protagonitzada per Jessica Biel, que des de la versió de La matança de Texas, de Marcus Nispel, no havia fet res de bo.

Una vegada vista, el que més m’ha sorprès és la quantitat de referents cinematogràfics que conté, sobretot de films menors que perduren en l’imaginari dels espectadors més bastards. No sé si Pascal Laugier pretenia homenatjar-los, el vostre humil narrador n’ha trobat uns quants que es podrien resumir de la següent manera, sense spoliar gaire la història.

Geogràficament, la trama succeeix en una zona boscosa semblant a la de The descent en un poblet a l’estil Twin peaks amb tocs d’Eden lake. Els nens de la zona desapareixen en circumstàncies estranyes, com a The black woman, a causa d’un ésser fantasmagòric estèticament proper a Jeepers Creepers (fins i tot condueix la mateixa furgoneta). Suposadament aquestes desaparicions tenen molt a veure amb la proximitat d’una mina, ara abandonada, que havia estat l’eix central de l’economia de la zona, com a Frontiere-s i La meute. El gir de guió a la meitat del metratge no és tan brutal com a Martyrs però sí convincent i agradable, per acabar amb un missatge optimista i agre alhora, plantejant temes educatius i de societat present a The children, a Eden lake i a Quién puede matar a un niño? (la mai prou valorada obra mestra de Narciso Ibáñez Serrador).

Tots aquests retalls cinematogràfics s’han de cosir molt acuradament perquè tinguin un sentit i una consistència. L’agulla de Pascal Laugier no tremola i li permet traçar uns repunts ferms, marcant cada frase i cada mirada amb significat, deixant que l’espectador encerti part de la trama i que al final reflexioni. Perquè el missatge és molt clar, hi podem estar a favor o en contra, però ens hem de pronunciar. I ara és el millor moment per plantejar-nos què volem ser de grans o com volem que sigui la generació que ens substituirà, sempre des de l’autocrítica, és clar.

Per què s’ha de veure The tall man? Abans de veure el film ja tenim un parell d’al·licients que valen la pena: dirigeix Pascal Laugier, autor d’una de les millors pel·lícules de terror que he vist mai, Martyrs, i apareix, en un paper secundari, Jodelle Ferland, la nena de la imprescindible Tideland. Aquestes dues raons …










2 comentaris to Sitges 2012. 'The tall man': patchwork de qualitat

  1. Paul Kersey ha dit:

    Gran film, sí senyor! Laugier juga molt hàbilment amb el terror per colar-nos un drama encobert, crític i reflexiu.

  2. […] uns mesos el bastard Jep Soler va fer una encertada dissecció del film The tall man (no confondre amb un hipotètic remake de Phantasm, el mític film de Don Coscarelli, que és el […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *