MENU

31 octubre, 2012 Comentaris (14) Visualitzacions: 128 Cinema Víctor Gonzàlez










Quan tenia sis anys em vaig adonar que les pel·lícules eren màgiques ja que portaven a l’espectador ben lluny en grans aventures, a llocs i experiències que només podies imaginar. Un dia vaig saber que realment volia explicar històries a través de films. Per això fer d’actor és el meu focus i atracció principal. Els …

Conversa amb Parrish Randall

Quan tenia sis anys em vaig adonar que les pel·lícules eren màgiques ja que portaven a l’espectador ben lluny en grans aventures, a llocs i experiències que només podies imaginar. Un dia vaig saber que realment volia explicar històries a través de films. Per això fer d’actor és el meu focus i atracció principal.

Els meus films

Jacob: quan en vaig llegir el guió, vaig dir al director que tenia una certa atmosfera Stephen King. Jacob salta directament cap a la violència extrema. Quan la carnisseria entra en erupció es transforma en tragèdia i deixa tota una ciutat brutalitzada i totalment banyada amb sang. Jo faig de Chuck al film i creieu-me quan us dic que Jacob és un assassí en majúscules! Estic encantat que els seguidors del cinema de por gaudeixin del film en diverses projeccions als Estats Units i el Canadà. Apareix James Hampton, de Teen wolf.

Imago: és un film amb una criatura assassina amb efectes especials. Jo faig el paper d’Steve, un paio que lloga casa seva a uns universitaris. Només hi ha un problema, que aquests nois van desapareixent. Ara bé,  us puc dir que hi ha quelcom realment demoníac a la casa.

In a madman’s world: estava entusiasmat i a la vegada intimidat. Entusiasmat per treballar amb el director (i amic) Josh Vargas… intimidat perquè feia el paper d’un personatge que realment va existir. Està basada en la història extremament inquietant d’abduccions de nens i assassinats que varen passar a principi dels setanta a Houston (Texas) i jo feia d’Elmer Henley Sr, el pare de Wayne Henley. Wayne va ser un dels participants clau en la consumació d’una sèrie d’horribles crims que es varen cometre. Vaig investigar la seva vida a través de la seva dona, Mary, una senyora molt amable que em va donar moltes pistes sobre el caràcter d’Elmer… o la seva falta de caràcter.

The toy box és un film en què surto i que també està basat en una història real. Va de les horripilants gestes de David Parker Ray, que va torturar sexualment i presumptament va matar les seves víctimes en una cambra de tortura dins la seva vella caravana, que anomenava the toy box quan vivia a Truth or Consequences, a Nou Mèxic.

La meva visió del gènere de terror

Penso que l’edat d’or del gènere de terror va produir irònicament molts clàssics ja que hi havia pocs diners involucrats a fer-los durant aquella època. Films com ara La matança de Texas i Halloween es varen fer amb pocs recursos i com a conseqüència els directors sabien que havien de ser creatius a l’hora d’explicar una història.

Sempre he dit que els pulmons de la Mary, intentant expulsar aquells terribles crits que li surten de l’ànima i transmeten pànic total i pur terror, valia més la pena en aquell film que els efectes especials d’un milió de dòlars d’un estudi multimilionari. Un altre exemple clàssic és Hallowen. Mai veus efectes especials amb sang, explosions o persecucions de cotxes, però sí la direcció estilitzada de Carpenter, la seva cinematografia i la banda sonora, combinat amb el retrat de Laurie amb Jamie Lee Curtis, que converteixen Halloween en un viatge cinemàtic de pur terror.

Films que recomanaries per Halloween

A casa meva sempre hi ha hagut la tradició de veure pel·lícules per Halloween. Naturalment, sempre hi haurà Halloween 1978 i Halloween 2 (1981). No em puc imaginar un 31 d’octubre sense Michael Myers i la música del clàssic de John Camperter a tota pastilla a casa meva!

Després ve el clàssic The Texas chainsaw massacre perquè no hi ha un Halloween complet sense l’actuació i els crits de la Marilyn Burns rebotant per casa.

Una altra gemma és L’exorcista, ja que evoca la meva memòria de nen espantat quan la vaig veure per primera vegada a Waco, Texas. Quan la Reagan gira el cap a la pantalla em vaig morir de por als onze anys i em va encantar!

L’horror clàssic amb les criatures de la Universal, els films britànics de la Hammer, el terror òptic italià de Mario Bava, Lucio Fulci i Dario Argento també són grans films per veure!

Halloween specials: Parrish Randall

From the age of 6 years I realized that motion pictures were magical in that they took a viewer away on great adventures to places and experiences one could only imagine. I knew that I truly wanted to tell stories thru movies one day so acting is my primary love and focus.

My films:

Jacob: When I read the script I told the director that it had a certain Stephen King atmosphere. Jacob is apt to erupt into extreme violence. When the carnage does erupt, it evolves into a tragedy that leaves an entire town brutalized and absolutley bathed in blood. I play Chuck in the film and trust me when I say, Jacob is a KILLER! I am thrilled that the horror fans are now enjoying the film in various screenings across the USA and Canada. It features James Hampton of “Teen Wolf¨

Imago: it’s a flick with some killer creature F/X. I play Steve, a guy who owns a house that he rents to college age kids…only one problem…these kids keep disappearing. Now, I can tell you that there IS some THING really evil in the house…

In a madman’s world: It´s a film that I was both excited and simultaneously intimidated by! Excited to work for friend and director Josh Vargas…intimidated because I was playing a character that REALLY existed. Based upon the extremely disturbing story of the child adbuctions and murders that occurred back in the early 1970s in Houston, Texas, I played Elmer Henley Sr., the father of Wayne Henley.  Wayne was one of the key participants in the perpetration of the horrific series of crimes. I researched him by speaking with his wife Mary, a very kind lady who allowed me much insight into Elmer’s character…or lack of character.

The toy box is a film that I appeared in that is also based upon a true story. It deals with the horrific exploits of David Parker Ray who sexually tortured, and presumably killed, his victims in a homemade torture chamber he called his “toy box” that he built out of an old mobile home while he lived in Truth or Consequences, New Mexico.

My vision of the horror genre

I think the golden age of horror produced so many true classics, ironically, because there was not a lot of money involved in their making at that time. Films like Texas Chainsaw Massacre and Halloween were made for very little cash and as a result those filmmakers knew that they had to be creative with their storytelling.

I have always said that Marilyn’s lungs, forcing out those soul shattering screams and conveying that complete panic and sheer terror as she did was worth more to that film than any million dollar F/X that a multi million dollar studio film could afford. Another classic case example was Halloween. You never SEE any real gore F/X, no explosions or car chases but Carpenter’s stylized direction, the cinematography and the thematic scoring, combined with Jamie Lee Curtis’ portrayal of Laurie, made for a complete cinematic terror ride.

Films you would recommend for Halloween

There are Halloween movie traditions at my house! Naturally, always 1978’s Halloween and 1981’s Halloween 2. I cannot imagine an October 31st without Michael Myers and the sounds of the classic John Carpenter composed Halloween theme blasting throughout my house!

Next would be the classic Texas Chainsaw Massacre… because no Halloween is complete without Marilyn Burns’ performance and screams as Sally Hardesty echoing thru the house!!!

Another fave is The Exorcist… because it evokes my childhood memories of being terrified when I first saw it as that kid in Waco, Texas! When Regan did the headspin on screen, I was one terrified 11 year old…and I loved it!

Classic Universal creature horror, Hammer Films British made shocks, Mario Bava, Lucio Fulci or Dario Argento Italian lensed terrors are also great movies to watch!

Quan tenia sis anys em vaig adonar que les pel·lícules eren màgiques ja que portaven a l’espectador ben lluny en grans aventures, a llocs i experiències que només podies imaginar. Un dia vaig saber que realment volia explicar històries a través de films. Per això fer d’actor és el meu focus i atracció principal. Els …










14 comentaris to Conversa amb Parrish Randall

  1. David Mann ha dit:

    Esteu fatal!!
    Aquest paio no el coneixen ni a casa seva!
    Suposo que sou conscients de la davallada que acaba de fer el vostre blog en el dia d’avui. Quin greu…

  2. Paul Kersey ha dit:

    No serà parent de la Mònica, no…? De la Mònica Randal, vull dir?

  3. Víctor ha dit:

    David Mann i Paul Kersey, esteu convidats a un cafè amb el meu amic Randall i els seus desconeguts fans. Només heu d´escriure el vostre currículum i una carta de referència per entrar a l´exclusiu club d´actors de sèrie Z. El senyor Kersey és un ambaixador a Texas, gran Estat. La filosofia del bloc mai ha estat tan amunt com el dia d´avui, Mr. Mann.

  4. David Mann ha dit:

    Ui si!! La filosofia del bloc? Així quan parleu de “The news room” o de “Boardwalk” o de Ridley Scott, que feu? Llavors sou uns traidors Bastards?
    M’encanta la bicefàlia i la incongruència!!!

  5. Víctor ha dit:

    David Mann, comprat un amic. Els venen a bon preu al Caprabo.

    Els bastards som així, originals. Vols que posem algun actor ben famós? No donem oportunitats als que no estan dins del mainstream? Parlem del que sempre parlen els 10.000 blogs de cinema que hi ha a la blogosfera?

    Un amic. Al Caprabo.

  6. Van Damme ha dit:

    Un home conegut a banda i banda de l’oceà

  7. Víctor ha dit:

    És un gust ser part dels bastards… 🙂

  8. sienna martin ha dit:

    Conec el treball d’aquest home. Ràpida i la pel · lícula zombie Undead és bo. Sé que alguns dels seus altres treballs. Ell és un actor que pot actuar. Més del que es pot dir de molts.

  9. Bob Merrick ha dit:

    Sempre és un luxe poder llegir una entrevista a un actor. L’aposta dels Bastards per fer-ho demostra la presència que té aquest blog i la sensibilitat en treballar bé temes i propostes, com ara el de les entrevistes, el qual animo a seguir. En el fons, és una feia, un treball que ens aporta altres visions i que, a la vegada i en aquest cas, ens permet conéxier excel·lents professionals que no formen part de la primera línia de les majors, és cert. Però que sens dubte treballen dins una potent indústria, l’americana; perquè, us recordo, aquesta és molt àmplia i no només la que ens arriba. Uns treballs que tot i ser de baix pressupost ja els agradaria a molts d’aquí poder fer-los amb el mateix pressupost i, a més, tenir sortida. També ho dic pels actors d’aquí; els quals es van passejant de telesèrie en telesèrie fent les mateixes ganyotes. Brillant la bellíssima Sienna Martin quan sentencia “Ell és un actor que pot actuar. Més del que es pot dir de molts”.
    Vicktor demostra vàries coses: solvència, capacitat de poder apropar-nos a aquesta gent, a aquests professionals, i un coneixement immens del tema. Un plaer saber el que pensa Randall i, a més, fer-ho en exclusiva, dins l’univers Bastard; m’importa ben poc si és més o menys conegut el tal Randall, el que es importat és que estigui aquí, entre nosaltres, compartint una estona en el blog. Felicitats per la iniciativa, l’entrevista i el treball. El Col·lectiu Bob Merrick, novament, es rendeix davant l’home que, abans que el col·lectiu ho pogués escriure, va descobrir l’autèntic creador de Gojira.

  10. Víctor ha dit:

    Moltes gràcies, gran Merrick. No m´ho mereixo. Molt interessant la teva visió bastarda sobre el món de l´audiovisual, i que, evidentment comparteixo. Ara el que m´interessa més és si el senyor D. Mann ha conseguit bescanviar els seus estimats punts del Caprabo. És un tema clau que em preocupa profundament.

  11. David Peus ha dit:

    L’any que ve pots entrevistar la gran actriu de terror PARRISH HILTON.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *