MENU

20 novembre, 2012 Comentaris (6) Visualitzacions: 128 Sèries Marc Bataller @marcbataller










American Horror Story va ser, juntament amb Homeland, una de les sorpreses més agradables de la temporada passada a la graella de televisió nord-americana. Una sèrie atrevida i terrorífica que girava al voltant d’una casa encantada amb tota una colla de personatges que representaven fidelment assassins en sèrie de la història d’Amèrica. La presència de …

El malaltís manicomi d''American Horror Story'

American Horror Story va ser, juntament amb Homeland, una de les sorpreses més agradables de la temporada passada a la graella de televisió nord-americana. Una sèrie atrevida i terrorífica que girava al voltant d’una casa encantada amb tota una colla de personatges que representaven fidelment assassins en sèrie de la història d’Amèrica. La presència de la gran Jessica Lange –premiada amb un globus d’or– va ser un plus afegit perquè la sèrie triomfés.

Ara s’ha estrenat la segona temporada i els guionistes han donat una clau de volta més a l’entrellat. Han trencat amb el passat i han iniciat un nou argument. Això sí, alguns protagonistes de la primera temporada repeteixen, però ara canvien de personatge. Una aposta arriscada, que els hi ha acabat sortint bé. Jessica Lange, per exemple, ha passat de ser una veïna enigmàtica a una monja que té desitjos libidinosos. El mateix passa amb altres protagonistes. Aquest cop la casa encantada ha deixat pas a un manicomi, que dóna molt més joc. Els ingredients són els mateixos: terror, assassinats, ambients malaltissos, decorats rococó i un conjunt d’arguments paral·lels que es van descabdellant.

I ja us podeu imaginar la fauna que corre per allà: un doctor sàdic amb una certa semblança amb el nazi Joseph Mengele; una retardada mental que va matar un nadó i li va tallar les orelles; un home que tot el dia s’està fent palles; una nimfòmana que xupa la primera polla que troba; una jove monja que experimenta un sobtat desig sexual; una fràgil noieta que ha matat el seu pare i la seva madrastra; un noi amb aparença angelical que està acusat d’haver assassinat i arrencat la pell a tres dones; uns estranys monstres que deambulen per les rodalies de l’edifici, etcètera.

A partir d’aquests freaks es recorren les terrorífiques vivències del manicomi i les històries que s’hi amaguen. Cada personatge té un cantó fosc i capítol rere capítol els cantons foscos es van superant. I els guionistes també intenten provocar la societat nord-americana més purista i conservadora amb una sèrie de qüestions que molts cops són tabús: el lesbianisme; el sexe a l’Església, etcètera.

Una segona temporada, per tant, que està a l’altura de la primera i que en alguns moments la supera. Cent per cent recomanable per als qui aprecien el cantó més fosc de les coses.

American Horror Story va ser, juntament amb Homeland, una de les sorpreses més agradables de la temporada passada a la graella de televisió nord-americana. Una sèrie atrevida i terrorífica que girava al voltant d’una casa encantada amb tota una colla de personatges que representaven fidelment assassins en sèrie de la història d’Amèrica. La presència de …










6 comentaris to El malaltís manicomi d''American Horror Story'

  1. Senyor Agulla ha dit:

    Em va costar una mica la primera. Ara vaig a per la segona a veure què. Magnífic post.

  2. Capità Drake ha dit:

    Farem un esforç despres de llegir el post. A mi el primer de la segona temp no em va fre trempar tant… Veurem.

  3. David Mann ha dit:

    No estic gens d’acord amb el senyor Bataller.
    La segona temporada és un refregit de situacions aleatòries sense sentit que només busquen la sorpresa i l’angoixa momentània.
    L’argument no està ben enllaçat i s’obvia, sense cap mena d’explicació, el present. Només en els primers dos capítols es veu la història en el temps present, de sobte desapareix i no es veu més. No s’enten. Sembla que els guionistes vagin afegin freaks a demanda per fer-ho divertit, però gens interessant.
    Veig que els Bastards, per variar, teniu un gust dubtós.

    • Jordi ha dit:

      Els Bastards no són un, sinó legió, i aquesta és la gràcia. I com a col.lectiu t’asseguro que tots tenim opinions ben diverses i fins i tot ens discutim entre nosaltres. Això sense dir que s’admeten col.laboracions d’amics i coneguts… Devem ser el teu Intereconomia per a tu, oi Mann?!

  4. Jep ha dit:

    Molt bé Marc!
    Quan acabi la temporada ampliaré la teva informació, tant d’experiment psicològic m’ha inspirat.

  5. Ramón Porta Claverol ha dit:

    Cinc capìtols porta la segona part (fins ara)d’aquesta serie.No dic que siga excelent, trobo massa gore ‘free’ moltas vegadas,tot molt rebuscat y no massa different de la primera etapa,d’una casa an passat a una mena de manicomi. Me la miro sensa massa interés potser la deixaré de veura.Perdó pel meu dolent català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *