MENU

28 novembre, 2012 Comentaris (6) Visualitzacions: 130 Sense categoria Víctor Gonzàlez










21 d’octubre i a la ciutat de Charleston, a Carolina del Sud, es prepara una zombie walk, la tercera d’aquest any 2012, tot un fenomen que ha escombrat, de punta a punta, els Estats Units d’Amèrica. Tot i que no comença fins a les sis de la tarda ja es veu gent de rostre cadavèric …

El fenomen dels ‘zombie walks’ als Estats Units

21 d’octubre i a la ciutat de Charleston, a Carolina del Sud, es prepara una zombie walk, la tercera d’aquest any 2012, tot un fenomen que ha escombrat, de punta a punta, els Estats Units d’Amèrica. Tot i que no comença fins a les sis de la tarda ja es veu gent de rostre cadavèric per Marion Square, la plaça del centre de la ciutat. L’ambient és sanguinolentament festiu, amb cossos coberts de roig roent, cares plenes de cicatrius desfigurades, ulls vidriosos, carn demacrada, destrals, ganivets i membres humans plastificats. Alguns mengen hot dogs i d’altres es deixen fotografiar en grups de tres o quatre davant de seguidors i periodistes. La televisió local també està present amb un dispositiu de càmeres important. Puntualment es dóna pas a la sortida des del megàfon dels promotors amb un estrident «Zombies, go!» La troupe de cossos sense ànima baixa per King’s Street, l’artèria principal de la ciutat, amb quatre cotxes patrulla que han parat el trànsit i uns policies que fan cara de rottweilers; no els agraden els zombis, com era de suposar.

Amb la meva càmera segueixo la desfilada entre el públic. Em fan posar nerviós ja que caminen de pressa, xisclen, ensenyen les urpes i les dents ensangonades a la gent fent por i riure a la vegada. Hi ha nens, amics, famílies senceres i molts universitaris. Un zombi m’apunta amb un arma, un altre se’m posa a cridar com un possés com la Linda Blair de L’exorcista i un tercer no es talla a l’hora de fer milers de ganyotes davant la meva càmera, com un exhibicionista. I és que la sèrie The walking dead està molt present en els moviments dels participants. Els nous zombis porten telèfons mòbils, càmeres digitals i van vestits amb roba de marca esparracada. Els films de George A. Romero no pertanyen a la nova generació de morts que caminen; ara són figures terroríficament modernes, com era d´esperar.

En un dels carrers adjacents, un Ford Mustang 4×4 ha posat la música de Thriller, de Michael Jackson, a tota pastilla. Els zombis es paren davant del conductor de quaranta anys i es posen a ballar rodejant el cotxe. Per un moment penso que és una escena perfecta per a una pel·lícula; on s’amaga Frank Darabont?

Una adolescent s’ho creu tant que s’apropa als grans finestrals dels cafès de Charleston escopint saliva i cridant com una boja. La segueixo una bona estona i durant uns moments em fa dubtar de si realment acabarà arrencant la carn a algú del públic. No em puc creure que la sang fosca sobre la seva cara no sigui de veritat.

Els morts vivents tornen ordenadament cap a Marion Square. Els policies criden per megafonia i amb un posat xulesc americà que la festa s’ha acabat. Qui ha volgut, ha donat 5 $ per a beneficència (nens amb càncer i programa de malalts de pulmons). Una amiga de Charleston m’ha confessat que a ella només li agrada anar a les concentracions grans com ara el 5K zombie walk (cinc quilòmetres de marató amb obstacles), també coneguda com a run for your lives. En aquesta es reuneixen morts de tots els Estats Units que paguen, religiosament, 30 $.

L’etiqueta zombiana puja, aleshores, forçosament de categoria.

Cliqueu per veure totes les fotos

Cliqueu per veure el vídeo


21 d’octubre i a la ciutat de Charleston, a Carolina del Sud, es prepara una zombie walk, la tercera d’aquest any 2012, tot un fenomen que ha escombrat, de punta a punta, els Estats Units d’Amèrica. Tot i que no comença fins a les sis de la tarda ja es veu gent de rostre cadavèric …










6 comentaris to El fenomen dels ‘zombie walks’ als Estats Units

  1. Anna V. ha dit:

    Veig algunes coincidències amb la 1a Zombie Walk de l’Acocollona’t a Giorna com el moment Thriller.

    El que no deixo de preguntar-me és el motiu d’aquesta nova moda. És impossible que vingui donat només per la influència de les sèries i la televisió. És potser una revisió de la lletjor? Ens agrada “provar” què és això d’estar entre la vida i la mort?

    Masses interrogants! Jajajaja.
    Gràcies per compartir l’experiència, segur que va ser genial.

    • vicdevendetta ha dit:

      És la crisi noia, temps de crisi, temps de zombies…n’hi ha per fer una dissertació amb fonament…sense gafapastades XD, per cert la temporada 3 de walking dead mereix un bon reportatge.

      • Anna V. ha dit:

        Crec que darrera hi ha quelcom més que la crisi. És molt fàcil
        posar la crisi pel mig. Hi ha alguna cosa més. Segur.
        Coincideixo amb la 3a temp. de TWD.

        • Víctor ha dit:

          La primera zombie walk es va fer a Sacramento l´any 2001 per donar a conèixer el festival
          de cinema de la ciutat. Després es va anar, poc a poc, popularitzant, sobretot degut al
          cinema de terror a partir del 2000 que va anar fent films de zombis a dojo (Zack Snyder),
          video jocs (Resident Evil) o còmics (the Walking Dead). Romero estava molt present, va ser
          un revival de ¨La Noche de los muertos vivientes¨ degut a la guerra d´Irak ( a on està l´enemic?)
          Afganistan i els atacs terroristes a les torres bessones. Ara, a més, tenim la crisi i la sensació
          d´Apocal.lipsi, fi del mon, acabement de recursos energètics. Mad Max revisited, com podem
          veure als últims capítols de la 3a temporada de ¨The Walking Dead¨

        • Darth Bastard ha dit:

          El senyor Romero, de fet, te la patent zombie, tot i no ser una invenció seva. Pensa que ell va crear els zombies tal com els coneixem i el seu univers apocalíptic era una manera de fer crítica social. Per exemple, en la nit dels morts vivents el pretext era Vietnam, a ”Zombie” el consumisme capitalista i a “El dia de los muertos vivientes” la estupidesa humana…Per tant, tot i que considero vàlids altres factors (gairebé mai el factor és un de sol). Tens raó, la crisi és un argument fàcil, però vàlid.
          Per altra banda, posats a experimentar la sensació de ser entre la vida i la mort són millors opcions ser un vampir “xuloputes”.
          Per acabar, en Víctor ho ha exposat molt bé en la seva resposta, jo ho reafirmo. Segur que hi ha més causes d’aquesta moda, com el legítim “frikisme”. Salut.
          PD: només els nois fàcils donen respostes fàcils 😀

          • Anna V. ha dit:

            No dic que la crisi no hi tingui a veure.
            És més, crec que és un factor clau.
            Tot i estar lligat a l’esperit friki crec
            que hi ha quelcom que encara hem de saber
            llegir i que només podrem desxifrar quan
            hagi passat un temps i poguem analitzar “el
            que erem” amb distància.
            Les zombiewalks són el clar reflex dels nostres
            temps, com tan bé va fer Romero en alguns dels
            films mencionats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *