MENU

7 desembre, 2012 Comentaris (1) Visualitzacions: 27 Cinema MariJo Jordan










«Mai no he conegut una estrella guapa sense vestir, a excepció de la gosseta Lassie», deia la gran Edith Head, guanyadora de vuit Oscar pel vestuari d’obres mestres del cinema com Els ocells, que l’any que ve celebra 50 anys i no passa de moda. Fins al 27 de gener es pot gaudir d’un dels …

L’armari del cine

«Mai no he conegut una estrella guapa sense vestir, a excepció de la gosseta Lassie», deia la gran Edith Head, guanyadora de vuit Oscar pel vestuari d’obres mestres del cinema com Els ocells, que l’any que ve celebra 50 anys i no passa de moda.

Fins al 27 de gener es pot gaudir d’un dels vestits de tonalitats neutres que duia Tippi Hedren en aquest clàssic de Hitchcock al museu Victoria&Albert de Londres, juntament amb més d’un centenar de peces mítiques del Hollywood d’ahir i d’avui. Hi conviuen l’encantador pichi de quadrets vichy i les sabates de lluentons vermells que duia Judy Garland a El mag d’Oz (que surten per primer cop dels EUA) amb el futurista abric negre de Keanu Reeves a Matrix i el look salvatge i blavós d’Avatar.

Un recorregut a través de roba per somniar que retrata èpoques i s’adapta a diversos gèneres amb naturalitat. Perquè un dissenyador és bo «quan aconsegueix ser invisible«, assegura la comissària de l’exposició, Deborah Nadoolman Landis, responsable d’haver convertit Harrison Ford en Indiana Jones. I és que la tasca del modista en el cinema no és només la d’embellir l’artista, com recordava Head, sinó que també han de saber «representar visualment la cara interior de la gent», diu Tim Burton. I poden convertir-se en autèntica tendència. Com va passar amb el barret que Vivien Leigh es fa a joc amb el vestit creat amb les cortines de vellut de Tara a Allò que el vent s’endugué. Eren els anys quaranta i les rèpliques van triomfar: tot un cant al reciclatge en temps difícils. I qui no ha volgut ser algun cop Marilyn Monroe? A la mostra hi ha els dissenys d’Orry-Kelly per a Ningú no és perfecte, que van ajudar a convertir-la en una estrella.

Ja Betty Davis deia que els actors no es converteixen en el personatge que interpreten fins que no es posen la seva roba. També ho pensa Meryl Streep, per a qui un bon vestuari «fa que tinguis mitja batalla guanyada». I sap de què parla, perquè la roba de Consolata Boyle la va ajudar a entrar en la personalitat de la dama de ferro igual que les granotes psicodèliques que va dur a Mamma Mia la van dur als anys setanta.

Entre les moltes peces destacables hi ha el bombí i els pantalons amples de Charles Chaplin a Charlot, vagabund; els vestits d’època de Cate Blanchett a Elisabet I, les malles de licra de Superman, els shorts d’Stallone a Rocky, l’inoblidable vestit blanc de Tony Manero- Travolta…

(Aquest article va ser publicar a la revista Presència el dia 11 de novembre del 2012)

«Mai no he conegut una estrella guapa sense vestir, a excepció de la gosseta Lassie», deia la gran Edith Head, guanyadora de vuit Oscar pel vestuari d’obres mestres del cinema com Els ocells, que l’any que ve celebra 50 anys i no passa de moda. Fins al 27 de gener es pot gaudir d’un dels …










Un comentari a L’armari del cine

  1. I. ha dit:

    Cinèfags,
    si voleu saber més sobre la relació entre cinema i moda, no deixeu de visitar l’exposició que s’acaba d’estrenar a la seu de la Filmoteca de Catalunya al Rawal. Petita però encisadora.
    I.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *