MENU

24 desembre, 2012 Comentaris (6) Visualitzacions: 2269 Cinema Víctor Gonzàlez













Santa Claus, assassí, psicòpata i pertorbat. Almenys així l’ha retratat una part important del cinema de terror; la cara fosca de la figura benvolent, caritativa i plàcida de l’home amb barba vestit de vermell i cinturó de cuir, imatge moderna que prové dels holandesos amb el seu Sinterklass i el dibuixant d’origen alemany Thomas Nast, …

Santa Claus de cinema; malignes i pertorbats

Santa Claus, assassí, psicòpata i pertorbat. Almenys així l’ha retratat una part important del cinema de terror; la cara fosca de la figura benvolent, caritativa i plàcida de l’home amb barba vestit de vermell i cinturó de cuir, imatge moderna que prové dels holandesos amb el seu Sinterklass i el dibuixant d’origen alemany Thomas Nast, que el va popularitzar a Amèrica en diferents revistes i diaris del segle XIX.

Tornem, però, al cinema de por amb el nostre entranyable Pare Noel trastocat. La llista potser no és exhaustiva, però representa la mala llet dels que veuen el Nadal com un malson del qual és impossible escapar-se. La divisió de films és clara; els Santa Claus memorables, els passables i els infumables, amb una recomanació final. Que ho disfruteu.

Els memorables

Tales from the crypt. And all through the house (Freddie Francis, 1972): el segment d’aquest film de terror britànic es basa en un dels còmics més populars de The Vault of Horror, el número 35, que es va publicar el 1954 i que va canviar fil per randa la imatge del Pare Noel bo que tots coneixem. Al film, la víctima assetjada pel boig disfressat de Santa és la Joan Collins i les escenes, tot i que ja no fan por, tenen una gran quantitat  de sang no gaire lluny dels films de la productora Hammer.

Christmas evil (Lewis Jackson, 1980): considerada per molts la millor d’aquest subgènere, el film de Jackson conté les dosis d’horror necessàries per pertànyer als films de culte del gènere slasher. Ara, la demència del protagonista (Brandon Maggart) es barreja amb la seva obsessió per  les festes nadalenques i els joguets de plàstic. Infància truncada i solitud el porten a encarnar el monstre Santa més psicològicament profund. Per a John Waters, la millor pel·lícula sobre el Nadal que s’ha fet mai.

Silent night, deadly night (Charles Sellier,1984): el film més famós sobre un Pare Noel trastocat. Les escenes de la mort dels pares del protagonista són realment escabroses. Potser per això, la PTA (Parent Teacher Association) va lluitar l’any de la seva estrena per treure-la dels cinemes amb els pares cridant als espectadors que l’anaven a veure («Blood money», es podia llegir a les pancartes) fins que TriStar Pictures va renunciar a la seva distribució. L’actor principal, Robert Brian Wilson, es va retirar del cinema el 1992 i ara és director d’una de les corporacions amb més èxit dels Estats Units.

Tales from the crypt. All through the house (1a temporada, 2n capítol, RobertZemekis 1989): la segona versió del còmic és encara millor (potser perquè és de l’HBO?) En Larry Drake fent de Santa Claus amb un rostre monstruós i les dents corcades provoca a l’espectador una barreja de por i riure. Important: un dels productors és Walter Hill.

Futurama. ¨Xmas story¨, (2a temporada, 1999): ara el Santa és un robot despietat que, amb una metralladora i bombes, crea el pànic a Futurama. La veu és la de John Goodman.

Rare exports: a Christmas tale (Jalmari Helander, 2010): l’autèntic secret de Pare Noel a la tundra finlandesa va ser un gran èxit al festival de Sitges amb el premi a la millor pel·lícula, director i fotografia. Reviseu també el curt original Rare Exports Inc. (2003) en el qual es basa el film, potser un dels més singulars dels últims anys.

Els passables

Silent night, deadly night part 2 (Lee Harry, 1987): La seqüela més ridícula dels anys vuitanta?. Els primers 40 minuts són exactament el metratge del primer film. El pressupost era tan baix que el rodatge es va limitar només a algunes escenes amb el nou actor, Eric Freeman, i deu dies de rodatge. Val la pena esperar una mica per veure’l, furiós i sonat, com es dedica a matar a trets els seus veïns. El senyor Freeman també es va retirar de l’actuació l’any 1992 (havia fet el paper d’Israel a Els nens de les panotxes) i el 2004 el varen intentar trobar pels comentaris dels extres de l’edició especial en DVD sense èxit. Encara ara el busquen en una pàgina de fans de Facebook.

Silent night, deadly night 3: better watch out! (Monte Hellmann, 1989): Monte Hellman, protegit de Roger Corman, dirigint aquesta tercera part? El resultat és més que suficient. Ben rodada i amb una història que barreja l’horror amb els poders mentals de la protagonista.

3615 code Père Noel (René Manzor, 1990): Un nen disfressat de Rambo s´enfronta amb un Santa Claus en versió francesa. Encara alguns ara s´emocionen al veure-la.

Sint (Dick Mass, 2010): el senyor Mass és un expert a fer pel·lícules amb bones idees i resultats irregulars. Sint n’és un exemple, ja que aquest St. Nicolau pèrfid fa més riure que por. El film, però, va tenir polèmica ja que molts pares varen denunciar que el pòster d’un Sinterklaas ple de  cicatrius podia pertorbar els nens holandesos (llegiu l´article d´en Jordi Camps ara fa dos anys)

Silent night (Steven C. Miller, 2012): el Pare Noel amb un llançaflames. Film extremament violent amb molta sang i fetge. Pels fans del gènere és una delícia, tot i que la història sigui massa senzilla i amb poca substància. De moment, l´últim que s´ha fet.

Els infumables

To all a goodnight (David Hess, 1980): a l’estil de Friday 13th., dos criminals disfressats de Pare Noel van matant un grup de noies durant les vacances de Nadal. S’ha de fer un esforç important per veure el film sencer.

Silent night, deadly night 5. The toy maker (Martin Kitrosser, 1991): Brian Yuzna, que ja havia dirigit Silent night, deadly night 4: initiation (film que se centra en bruixes malignes en comptes de Santa Claus) produeix aquest insuportable film en què l’assassí nadalenc utilitza joguets perversos per torturar les seves víctimes. Va ser la primera pel·lícula de Kitrosser, que va deixar de dirigir per convertir-se en el revisor de guions de tots els treballs de Quentin Tarantino. Mickey Rooney fa però un paper potable; un actor que, curiosament, va escriure cartes de queixa contra l’estrena del film original el 1984. Coses de la vida.

Satan Claus (Massimiliano Cerchi, 1996): considerat per molts un dels pitjors films dels noranta, aquest Santa es mou davant d’una càmera que sembla que la porti un nen de cinc anys. El director també va dirigir la més que dolenta Plankton.

Santa claws (John A. Russo, 1996): com a Halloween, de John Carpenter, el protagonista Wayne comença matant els seus pares i s’obsessiona després amb la scream queen Rochon, a qui protegeix fins a la mort amb la seva disfressa de Pare Noel. Un dels actors del film (S. William Hinzman) és el primer zombi que surt al cementiri de La Nit dels morts vivents.

Santa’s slay (David Steiman, 2005): per què cal perdre el temps? Un Santa Claus amb un lluitador professional fent d’actor (Bill Goldberg)? En teoria, a més de por, hauria de fer riure. Cap de les dues coses.

La meva recomanació per aquestes festes entranyables? Silent Night, Bloody Night (Theodore Gershuny, 1972) amb Patrick O´Neal, una petita gemma que passa la nit de Nadal sense Santa Claus.

Per morir-se de por.

Que passeu unes bones festes.

Santa Claus, assassí, psicòpata i pertorbat. Almenys així l’ha retratat una part important del cinema de terror; la cara fosca de la figura benvolent, caritativa i plàcida de l’home amb barba vestit de vermell i cinturó de cuir, imatge moderna que prové dels holandesos amb el seu Sinterklass i el dibuixant d’origen alemany Thomas Nast, …













6 comentaris to Santa Claus de cinema; malignes i pertorbats

  1. Jep ha dit:

    Boníssim Vic!!!
    I trobo a faltar aquesta maravella francesa:

  2. Víctor ha dit:

    L´he anomenada a l´article, tot i que he col.locat el títol original en francès,

    ” 3615 code Père Noel (René Manzor, 1990): Un nen disfressat de Rambo s´enfronta amb un Santa Claus en versió francesa. Encara alguns ara s´emocionen al veure-la.”

  3. Capità Drake ha dit:

    Esteu fatal! Però m’agrada…

  4. Callahan ha dit:

    Excelsior, Vic!