MENU

27 desembre, 2012 Comentaris (5) Visualitzacions: 133 Sèries Marc Bataller @marcbataller










Tot clau ha de tenir uns bons preliminars. La prèvia de l’èxtasi sexual. No entraré en detalls sobre quins són els millors preliminars –tothom té els seus gustos, alguns més depravats que d’altres–, però, en el món de les sèries, Arrow podria ser un bon preliminar. Un producte per anar escalfant els ànims –i ara …

'Arrow', uns bons preliminars sexuals

Tot clau ha de tenir uns bons preliminars. La prèvia de l’èxtasi sexual. No entraré en detalls sobre quins són els millors preliminars –tothom té els seus gustos, alguns més depravats que d’altres–, però, en el món de les sèries, Arrow podria ser un bon preliminar. Un producte per anar escalfant els ànims –i ara no em refereixo al sexe, perquè de sexe no n’hi ha gens a Arrow– fins a arribar al clímax que et donen altres sèries com ara Homeland, The Walking Dead i Boardwalk Empire, per citar tres exemples actuals.

Però, què és Arrow? Es tracta de l’adaptació del còmic Flecha Verde, el superheroi de la companyia DC Comics creat l’any 1943. No he estat mai un fan dels còmics i quan Arrow va arribar al meu disc dur no havia llegit ni una línia de Flecha Verde ni tampoc n’havia sentit gairebé mai a parlar. Per tant era verge en aquest camp. Igual que em passa amb The Walking Dead. I ho prefereixo així, perquè molts cops els lectors de còmics no poden veure ni en pintura les adaptacions al món audiovisual perquè traeixen, segons el seu parer, l’original i es tornen uns crítics maniàtics comparant vinyeta per vinyeta amb fotograma per fotograma.

Fet aquest incís centrem-nos en Arrow. La història gira al voltant d’un playboy milionari, Oliver Queen, que pateix un naufragi i queda atrapat cinc anys en una illa. Quan el rescaten, torna convertit en un superheroi que vol netejar la seva ciutat, Starling City, de corruptes. Una barreja de Batman i Robin Hood. I la seva principal arma són les fletxes. Cada episodi és un cas diferent, però també es barreja una trama general sobre què va passar a l’illa i com es va produir el naufragi, que d’accidental no en va tenir res de res.

La sèrie és amena. Amb bons efectes especials aconsegueix que passis una bona estona assegut al sofà. És cert que no t’aporta gaire res ni tampoc et farà ser més intel·ligent. La seva virtut és que t’ajuda a desconnectar durant quaranta minuts i a no pensar en les penúries que sovint ens envolten. Uns bons preliminars com deia abans. Però, evidentment, si pots fer un bon clau molt millor, tot i que els preliminars sempre són necessaris, encara que siguin en petites dosis.

Tot clau ha de tenir uns bons preliminars. La prèvia de l’èxtasi sexual. No entraré en detalls sobre quins són els millors preliminars –tothom té els seus gustos, alguns més depravats que d’altres–, però, en el món de les sèries, Arrow podria ser un bon preliminar. Un producte per anar escalfant els ànims –i ara …










5 comentaris to 'Arrow', uns bons preliminars sexuals

  1. Paul Kersey ha dit:

    Crec recordar que a la patètica sèrie “Smalville” també sortia aquest personatge… Espero que no sigui ‘un spin-off’ d’aquella, perquè la producció era més lamentable que la de ‘La Riera, que ja és dir… En quant al personatge, és un dels clàssics secundaris de DC que en el còmic mai va tenir massa interès. Veurem en l’adaptació televisiva si aquest interès es reverteix. També espero que no sigui com ‘The Cape’, una sèrie amb una molt bona idea original, però nefastament executada. Apunto finalment que estan com estem en era de superhereois, no entenc com ningú s’ha proposat mai serialitzar ‘Spiderman’, l’únic superheroi que du una vida de culebrot.

  2. Alt+126 ha dit:

    La veritat és que no és res de l’altre mon però tampoc se li pot posar cap gran pega. Compleix perfectament amb el seu objectiu, gustos a banda, a qui tingui interès per les sèries d’herois (super? Tampoc tant, que va a peu i tira fletxes, ni és sobre-humà ni té massa tecnología) segurament li farà el pes. Tot i així, segur que molts diran que “sembla massa el Batman de Nolan”. La veritat és sembla que han intentat anar cap a l’estètica fosca, seriosa i amb “poca acció” de la última franquícia del ratpenat de Gotham, en comptes de continuar amb l’estil més desenfadat i juvenil que podien tenir Smallville (i que de la que molts pensavem en un principi que seria un spin-off i per sort no té res a veure)

    Quan a les series, la veritat és que no hi ha masses series de superherois de cómic clássic. Superman s’ha adaptat moltes vegades, el Batman de West, el Hulk de Ferrigno… però d’acció real la resta son “inventats” (heroes, misfits, Alias, Dark Angel…) o l’autoplagi de Marvel amb Mutant X (no tenien els drets televisius de X-Men i la van liar parda XD)

    • Alt+126 ha dit:

      *No volia posar “Alias”, estava busant Dark Angel i m’he liat amb “Alita”, jeje

    • David Mann ha dit:

      Ets molt gran!! Vols dir que no et podrien trobar un espai aquests Bastards?
      Amb la mediocritat que hi ha entre ells, només cal veure articles com el d’en Kitano o com el dels Pares noels, un crack com tú els hi faries molt de servei.

      Bones festes,

      • Jordi Camps ha dit:

        Si algú vol col·laborar que ens ho faci saber, només faltaria. Som bastards, un col·lectiu d’opinions diverses i no pas secta…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *