MENU

28 desembre, 2012 Comentaris (5) Visualitzacions: 1753 Cinema Jep Soler

Títol


Director


Actors





un equip d’Els Bastards va decidir fer un petit treball de camp per esbrinar si les sales de cinema, tot i la crisi, eren capaces de donar un servei òptim als seus clients i, d’aquesta manera, incentivar els espectador a anar al cinema.

La qualitat dels cinemes: estudi Bastard

ELS CINEMES TENEN ALGUNA RESPONSABILITAT EN LA DAVALLADA DEL NOMBRE D’ESPECTADORS?
Soler, J. et al. Bastards (2012)

Introducció
A principis d’any es va publicar a diverses revistes d’actualitat la notícia de la davallada del nombre d’espectadors als cinemes. Parlaven d’un percentatge al voltant del 20%. A la primavera les previsions anunciaven que la davallada continuaria, sobretot per la crisi econòmica latent a la societat i per la possibilitat de la pujada de l’impost sobre el valor afegit (IVA) després de l’estiu. En aquell moment, el mes d’abril aproximadament, un equip d’Els Bastards va decidir fer un petit treball de camp per esbrinar si les sales de cinema, tot i la crisi, eren capaces de donar un servei òptim als seus clients i, d’aquesta manera, incentivar els espectador a anar al cinema.

La majoria d’exhibidors cinematogràfics i gent de la indústria s’excusen en la crisi i en les descàrregues il·legals per justificar aquesta davallada. Però, ells fan bé la seva feina? Tenen alguna part de culpa? Aquestes eren algunes de les preguntes que es va decidir contestar i per això, fins a principis d’aquest mes de novembre, s’ha dut a terme el treball de camp d’Els Bastards.

Es partia de la hipòtesi que les sales de cinema donaven un servei millorable als espectadors, i que molts d’ells preferien mirar les pel·lícules a casa seva.

Metodologia

S’utilitza l’observació per part d’un expert. L’observador és una persona amb experiència en l’empresa d’exhibició cinematogràfica que ha treballat en diversos cinemes de la ciutat de Girona. Ha desenvolupat tasques de projecció, gestió i atenció al client durant gairebé una dècada.

Aquesta és la llista dels cinemes estudiats entre el mes d’abril i el novembre del 2012, i entre parèntesis hi ha les pel·lícules vistes:

Albéniz Centre (3), Albéniz Plaça (1), Cinebox (5), Ocine (3) i Truffaut (4).

Els paràmetres valorats en cada sessió de cinema van ser totalment objectius: qualitat de la pantalla, de la projecció, netedat de la sala, qualitat del so i de la imatge, entre d’altres. Es van obviar paràmetres més subjectius com ara la temperatura de la sala.

Operativització de paràmetres:
-Imatge borrosa
-Làmpada deficient (fàcilment visible quan hi ha parpelleig de la llum projectada en imatge en blanc)
-Pantalla bruta (durant la projecció d’imatges en blanc es veu alguna arruga o taca de la pantalla)
-So (baix o que es pari, o so robòtic)
-Butaques trencades
-S’atura la projecció (a mitja pel·lícula)
-Avaries (sense solucionar)
-Insonorització de la sala

Resultats
Basant-nos en el resultat de la Taula1 podem observar que durant la projecció de les 16 pel·lícules estudiades s’han produït 21 aspectes negatius relacionats amb la qualitat del producte. El valor numèric és el nombre de pel·lícules diferents en què ha succeït algun element negatiu.

Imatge borrosa Làmpada deficient Pantalla bruta So Butaques trencades Parada projecció Avaries Insonorit-zació
4 3 2 4 2 2 1 3

Taula 1

El nostre observador ens indica que de les 16 pel·lícules només n’hi ha una (1) en què la projecció va ser totalment perfecta, és a dir, sense cap dels errors seleccionats.

A l’Annex del final podeu llegir algunes de les situacions ampliades, les més significatives.

Conclusió

El treball d’estudi fet ens mostra que les sales de cinema estudiades no tenen la qualitat necessària per gaudir de l’espectacle. Des de molts àmbits culturals es defensa que la cultura no és entreteniment, sinó que forma part de la identitat i dels valors de la societat i que contribueix positivament en la creació de la societat. El cinema forma part de la cultura i també és un espectacle, que necessita espais adaptats per poder gaudir-ne. En aquest estudi s’ha vist que no només la crisi és la causant de la baixa afluència de públic a les sales de cinema, sinó que també hi influeix la qualitat deficient.

Els resultats d’aquest estudi no tenen cap valor estadístic ni són significativament rellevants. Amb només un observador no es poden treure conclusions determinants. Per això us demanem a tots vosaltres que observeu, sigueu crítics amb el que us donen i que sigueu més exigents quan aneu al cinema i detecteu algun error. Perquè tots paguem entrada (cada vegada més cara) per veure un espectacle i no podem permetre que se’ns privi d’aquest dret.

Annex

Descripció de les situacions més rellevants per part de l’observador:

-Sessió de les quatre de la tarda, disposat a veure una pel·lícula que es projecte en sistema analògic, en 35 mm. Quan vaig a treure l’entrada m’indiquen que la pel·lícula seleccionada no es pot projectar perquè a la sessió d’ahir a la nit va caure a terra i està tota embolicada. Per tant, ara l’estan posant bé i a la sessió posterior ja es podrà veure. Una feina que, segons diuen, és de dues hores no s’ha pogut solucionar durant el matí; ara no puc gaudir de la pel·lícula que volia. Solució, descàrrega il·legal i a casa.

-Sessió de les sis de la tarda, pel·lícula de terror. Entro a la sala, m’assec i miro la pantalla. En la part esquerra, centrat, hi ha un grafit amb el dibuix d’una fulla de marihuana i un escrit que diu, o això sembla, “lo hizo Chavez”. Doncs quina gràcia, en Chavez aquest! I el cinema sense netejar-ho! Tot el film veient la fulla de marihuana present.

-Sessió de les sis. Sala minúscula. Només unes deu fileres de butaques. Estic assegut a la vuitena, comença el film, el so és baix durant els tràilers, augmenta quan comença la pel·lícula. Tot i això, no al nivell de volum suficient per apaivagar el so del passadís. La música rítmica de fora no permet entrar en una pel·lícula de tensió com la que em disposava a mirar. He assistit a un musical no volgut.

-Sessió de les vuit. Projecció en 35 mm. El soroll de la màquina se sent des del pati de butaques. Una vegada m’hi acostumo comença quedar borrosa la imatge, algú s’aixeca i es va a queixar. Suposo que li han dit “ara ho mirem”. Però no ho han mirat. Quan més s’acosta al final més borrós, al final només queda nítid el centre de la imatge. Una pena.

un equip d’Els Bastards va decidir fer un petit treball de camp per esbrinar si les sales de cinema, tot i la crisi, eren capaces de donar un servei òptim als seus clients i, d’aquesta manera, incentivar els espectador a anar al cinema.

Títol


Director


Actors





5 comentaris to La qualitat dels cinemes: estudi Bastard

  1. Dimas ha dit:

    I no voldríeu aprofitar aquest estudi per valorar del 1 al 10 cada un dels cinemes als quals s’ha realitzat? Seria molt útil per l’espectador.

    Gràcies 🙂

  2. Taxidermica ha dit:

    Potser no té gaire a veure amb l’aspecte qualitatiu dels cinemes en sí, però crec que cal un ventall una mica més ampli en quant a les propostes cinematogràfiques. I no només en quant a pel·lícules, sinó que EXIGEIXO (així, en majúscules) la possibilitat de veure, a la gran pantalla, pel·lícules en versió original subtitulada.

    Altres coses que empipen molt és la deixadesa que es pot arribar a trobar en algunes sales, sobretot en les sales petites d’alguns macrocinemes, on una ferum a ranci t’ataca només d’entrar a la sala. També haurien de saber que, per més tènue que sigui la llum al entrar a la sala, es pt apreciar la capa de ronya que tenen les butaques, que no només es nota a la vista, també al tacte. I els canvis i desajusts del so son una constant del més irritable.

    Crec que calía un post cm aquest als Bastards, ja que el cntext en el que es mira una pel·lícula pot influenciar molt. Una bona experiència no depèn només de la predisposició de l’espectador, també cal un entror que vulgui ser òptim.

  3. I. ha dit:

    Trobo a faltar els típics “formatgets”, indispensables quan es parla d’estadístiques i es juga al Trivial. Donen “culuridu”.
    Per afegir despropòsits, en una sala he vist projectada la banda de so òptic a la paret lateral a la pantalla. Hi ha sales que més que projeccions ofereixen projectils, fereixen la sensibilitat.
    Salut,
    I.

  4. David Mann ha dit:

    Desgraciadament estic d’acord amb el que dieu. Les sales de cinema estan molt deixades, no fan millores mai.

    També podrieu fer un estudi sobre la qualitat dels articles dels bastards. N´hi hauria més d’un que li posarien un molt deficient (segur que tots coincidiriem amb el mateix) i a la majoria necessita millorar.

  5. Alt+126 ha dit:

    Projeccions que van més enllà de la pantalla, portes que no aïllen el que han d’aïllar, neteja purament testimonial, llums de passadís que més que guiar, enlluernen…

    I això parlant de sales, perquè si parlem de pel·lícules on els efectes especials “canten com una almeja”, el doblatge no té res a veure amb l’original o s’han inventat que costi 3€ més per veure els títols de credit en 3D… Qui vulgui masoquisme hi ha locals professionals on et serveixen molt de gust, jo no penso pagar el preu d’un Blu-Ray per una sessió de 2 persones, quan el mateix Blu-Ray em permet que ho vegi tanta gent com vulgui tantes vegades com vulgui. excepte casos excepcionals, la pel·lícula i l’ambient no s’ho mereixen.