MENU

3 gener, 2013 Comentaris (0) Visualitzacions: 22 Cinema Jep Soler










Els que han tingut la sort, o la desgràcia, de rebre un bon cop de puny a la cara, els han partit el llavi i han començat a sagnar, expliquen que el gust de la sang és una barreja d’òxid i ossos. El ferro rovellat barrejat amb calç situa el boxejador al ring i li …

Òxid i ossos, el sabor d’un cop de puny

Els que han tingut la sort, o la desgràcia, de rebre un bon cop de puny a la cara, els han partit el llavi i han començat a sagnar, expliquen que el gust de la sang és una barreja d’òxid i ossos. El ferro rovellat barrejat amb calç situa el boxejador al ring i li demana que no pari de lluitar, que la cosa va seriosament, que no abaixi l’atenció o patirà molt.

El darrer film de Jacques Audiard (El profeta) parla del patiment i de la superació. De rouille et d’os, protagonitzat per Marion Cotillard i Matthias Schoenaerts, explica la relació entre dues persones oposades socialment, amb una manera d’entendre la vida antagònica, si més no en un inici. Ell té un caràcter violent, expressa els seus sentiments amb agressivitat, sembla un personatge creat per Kim Ki-duk i que apareix en molta de la seva filmografia (Bad guy, El arco, Breath ). Viu amb el seu fill a casa de la germana i combina la feina com a guarda de seguretat amb la de boxejador de carrer. En aquest ambient cos a cos, sense haver de parlar i amb la força com a únic recurs, és on se sent còmode i realitzat. Ella és una noia que treballa d’ensinistradora d’orques en un parc aquàtic, que viu en parella i a qui agrada sentir-se estimada i rebre atencions. La seva trobada casual desembocarà, a partir d’una tragèdia, en una relació d’ajuda mútua.

Cal destacar dos elements essencials del film. El primer és la capacitat d’Audiard de construir una trama que podria caure en les teranyines melodramàtiques implantades per Spielberg i convertir-se en un producte venedor de Kleenex. Audiard és capaç de crear un món ple de patiment, d’angoixa, utilitzant recursos propis, amb bon maneig de la càmera i farcint les imatges amb detalls rellevants, i obvia el gran recurs del creador d’E.T., que és la música sentimental per sobre de tot i el plor exagerat dels protagonistes (el seu deixeble Bayona així ho ha demostrat). Amb això ha aconseguit que durant un parell d’escenes el cor s’encongeixi i que el patiment es transporti, de manera gairebé inconscient, de la pantalla a l’espectador.

El segon element destacable és el gran treball dels actors. Sobretot Matthias Schoenaerts, que construeix un personatge totalment creïble, amb una naturalitat excepcional. Marion Cotillard, com sempre fantàstica, amb la capacitat d’explicar moltes coses amb la mirada. De rouille et d’os ha aconseguit dues nominacions als Globus d’Or, millor pel·lícula de parla no anglesa i millor actriu.

Els que han tingut la sort, o la desgràcia, de rebre un bon cop de puny a la cara, els han partit el llavi i han començat a sagnar, expliquen que el gust de la sang és una barreja d’òxid i ossos. El ferro rovellat barrejat amb calç situa el boxejador al ring i li …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *