MENU

6 febrer, 2013 Comentaris (2) Visualitzacions: 126 Cinema Víctor Gonzàlez










Tatooine, planeta desèrtic, sense un govern establert i infestat de saltejadors i caça-recompenses s’assembla cada vegada més a l’Estat espanyol del president conservador Mariano Rajoy i els seus ministres, personatges polítics o neo-Jawas que, per molt que vulguem mirar cap a un altre costat, han deixat la situació social, moral i econòmica dels seus ciutadans …

Mariano Rajoy, rei i senyor dels Jawas

Tatooine, planeta desèrtic, sense un govern establert i infestat de saltejadors i caça-recompenses s’assembla cada vegada més a l’Estat espanyol del president conservador Mariano Rajoy i els seus ministres, personatges polítics o neo-Jawas que, per molt que vulguem mirar cap a un altre costat, han deixat la situació social, moral i econòmica dels seus ciutadans en un estat més que lamentable, tot i haver entrat al govern a finals del 2011.

La corrupció, o suposada corrupció (escric la frase amb un somriure sarcàstic), dels del PP ha superat tots els rècords. Les retallades socials que ens equiparen a una república bananera, han obert la porta gran a la constel·lació Berlusconi, amb els danys d’imatge i credibilitat internacional que tot això suposa. Europa es pixa de riure; tot el que havíem guanyat en modernitat i empenta des de la mort del dictador Franco s’ha anat en orris. Rajoy és el rei dels Jawas, el nou cap d’un estat espanyol d’on tothom vol fugir, un exoplaneta erm amb criatures al poder legislatiu execrables (Banthes, Rontos, Eopies, Dewbacks), plantes carnívores, dos sols infernals i un parell de cantines com la de Mos Eisley. Els bons habitants que queden no tenen opcions. El president Rajoy ha deixat l’estat totalment a la deriva. Enviem-lo a una galàxia molt llunyana.

Des de les ments cinematogràfiques més bastardes van apareixent films que explicarien el procés del desgovern d’aquesta gran i unida Espanya que ens vol vendre el PP i els seus acòlits, amb una sola cultura (la catòlica tradicionalista), una política concreta (la neoliberal), una llengua (només la castellana), una bandera (l’espanyola) i una sola manera de pensar (la conservadora).

¿Recordeu City hall (1996) amb Al Pacino fent d’alcalde corrupte? O Tempestad sobre Washington (1962), d’Otto Preminger, sobre la investigació del poc fiable secretari d’estat del president dels Estats Units? Gore Vidal ja va escriure un guió sobre dos polítics (Jane Fonda i Cliff Robertson) que utilitzen tots els plats bruts que es troben a les mans per guanyar unes eleccions a El millor (1964), però és al sublim All the kings men (1949) on es plateja amb cruesa i directament la figura del polític podrit que enriqueix els seus amics sense cap mena d’escrúpols.

Rajoy, rei i senyor dels neo-Jawas, els repulsius habitants de Tatooine, segurament desconeix tot aquest magatzem fílmic. Un dia els de Cinemania se’ls va ocórrer preguntar quines eren les seves pel·lícules preferies; El abuelo, de José Luis Garci, la primera, i Retorn al futur, de Robert Zemeckis, la segona. Entenc que li agradi Garci, campió del cinema menys imaginatiu i amb més pudor de naftalina de l’univers espanyol. També, en part, puc arribar a veure la seva admiració per Retorn al futur, amb un protagonista que viatja al passat monolític i misoneista de l’Amèrica dels cinquanta, tot tan del seu gust dretà i neòfob.

Felicitats, senyor president. Ha aconseguit en poc menys d’un any la destrucció absoluta de tot un estat. I el que més preocupa els bastards és que no estem parlant, aquesta vegada, de ficcions distòpiques sinó de dures i sorprenents realitats devastadores que alguns estem vivint directament o indirectament amb angoixa. El seu mandat perniciós i funest ha superat tota mena d´invencions del cinema més catastrofista. Ni Ronald Emmerich ho podria haver fet millor.

Amb esperança, espero que aquest 2013 sigui el final del seu desastrós govern. Tot i no ser creient, ja he col.locat un ciri al costat del mestre Jedi Kit Fisto per si toca la flauta.

Que la força ens acompanyi a tots en aquesta nova i lluminosa senda.

Tatooine, planeta desèrtic, sense un govern establert i infestat de saltejadors i caça-recompenses s’assembla cada vegada més a l’Estat espanyol del president conservador Mariano Rajoy i els seus ministres, personatges polítics o neo-Jawas que, per molt que vulguem mirar cap a un altre costat, han deixat la situació social, moral i econòmica dels seus ciutadans …










2 comentaris to Mariano Rajoy, rei i senyor dels Jawas

  1. David Mann ha dit:

    Felicitats per l’article! Gran anàlisi i divertides comparacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *