MENU

7 febrer, 2013 Comentaris (2) Visualitzacions: 1368 Sense categoria Marc Bataller @marcbataller













Aquest 2013 és un any de comiats de sèries. La primera a deixar-nos ha estat Fringe i a partir d’aquí els adéus aniran caient un rere l’altre: Treme, Dexter, Breaking Bad o Spartacus. Centrem-nos en aquesta última. La sagnant ficció arriba a la tercera temporada (amb una preqüela inclosa) amb uns bons índexs d’audiència i …

“Spartacus”, la sang arriba al riu

Aquest 2013 és un any de comiats de sèries. La primera a deixar-nos ha estat Fringe i a partir d’aquí els adéus aniran caient un rere l’altre: Treme, Dexter, Breaking Bad o Spartacus. Centrem-nos en aquesta última. La sagnant ficció arriba a la tercera temporada (amb una preqüela inclosa) amb uns bons índexs d’audiència i amb la intenció de deixar el producte en ple clímax per així evitar estirar la història innecessàriament. Aquest cop Spartacus ja s’enfronta a tomba oberta amb l’Imperi romà amb unes batalles que beuen directament de la magnífica 300. Ara ja no són lluites cos a cos a l’arena, són disputes entre exèrcits, entre esclaus i amos.

I aquest és el pretext per oferir allò que busca l’espectador de Spartacus: sang, cranis rebentats, membres amputats i una mica de sexe. Enmig d’aquest festí apareix Spartacus i el seu odi per matar tot allò que fa ferum de romà sempre amb un únic objectiu: derrocar Roma. Però davant seu tindrà un perillós enemic, el general Marc Cras. Un general que, segons alguns rumors, podria protagonitzar un spin-off quan s’acabi Spartacus.

Personalment m’agradava més Spartacus quan l’acció se centrava en els combats dels gladiadors. Ja serà hora de fer una valoració  global a l’abril quan s’acabi la sèrie, però fins ara hi ha dues escenes que són gairebé insuperables: en la primera temporada, el combat entre Spartacus i Crixus contra Theokoles, l’invencible guerrer conegut com l’ombra de la mort; i en la segona, la caiguda del circ romà de Capua.

[tube]http://www.youtube.com/watch?v=-Sie-uSHS10[/tube]

Aquest 2013 és un any de comiats de sèries. La primera a deixar-nos ha estat Fringe i a partir d’aquí els adéus aniran caient un rere l’altre: Treme, Dexter, Breaking Bad o Spartacus. Centrem-nos en aquesta última. La sagnant ficció arriba a la tercera temporada (amb una preqüela inclosa) amb uns bons índexs d’audiència i …













2 comentaris to “Spartacus”, la sang arriba al riu

  1. Esteve Spielberg ha dit:

    És cert, sort que ja s’acaba. Jo no sé s’hi ho faré, perque estic esgotat de tan gore i poca xixa argumental. Tot es repeteix com l’all, almenys en el primer episodi d’aquesta nova temp. També trobo a faltar els combats de gladiadors.

  2. Alt+126 ha dit:

    Jo de moment me l’estic guardant. La segona temporada patia molt la falta de poder fer algo “gran” i tot semblava fet sense gent (els últims capítols et preguntaves com podia ser que 4 esclaus posessin contra les cordes a un merder de romans ben armats).

    Aquesta última temporada l’espero, però intentaré “empassar-me-la” tota de cop perquè els descansos setmanals no em facin pensar massa en la falta de pressupost 😀