MENU

19 febrer, 2013 Comentaris (2) Visualitzacions: 1652 Cinema Jordi Dorca













Tot i que Gangster squad va despertar grans expectatives per la seva temàtica i repartiment, podem afirmar categòricament que amb aquesta pel·lícula no s’ha inventat res, al contrari, Ruben Fleischer ha tirat de tòpic i estereotip i ha construït una pel·lícula entretinguda però absolutament previsible. Res de nou. Som a Los Angeles l’any 1949, 16 …

‘Gangster squad’: expectatives frustrades

Tot i que Gangster squad va despertar grans expectatives per la seva temàtica i repartiment, podem afirmar categòricament que amb aquesta pel·lícula no s’ha inventat res, al contrari, Ruben Fleischer ha tirat de tòpic i estereotip i ha construït una pel·lícula entretinguda però absolutament previsible. Res de nou.

Som a Los Angeles l’any 1949, 16 anys després de la derogació de la llei seca; el mafiós Mickey Cohen (Sean Penn) controla tots els negocis il·legals de la ciutat (apostes, drogues, prostitució…), tot el cos de policies i la majoria de polítics i jutges estan al seu servei, i defensa el seu poder amb unes pràctiques d’extorsió altament violentes i sàdiques. Però en un cos de policia corromput, un cap de policia insubornable reuneix 6 homes incorruptibles (La Gangster squad) per posar fi al poder de Cohen. Els sona aquest argument? De fet si canvien Cohen per Al Capone i la Gangster squad pels Intocables, ens trobem un argument exactament igual que els Intocables de De Palma, però el fet que l’acció passi a Los Angeles en lloc de Chicago fa que la pel·lícula ens recordi també Mullholland falls (aquí es va traduir com La brigada del sombrero), de Lee Tamahori, una pel·lícula en què Nick Nolte, Chazz Palminteri, Michael Madsen i Chris Penn formen una mena de grup d’elit de la policia que en la lluita contra el crim organitzat aplica unes regles allunyades dels codis policials i uns mètodes molt qüestionables. Exactament igual que la brigada d’elit antigàngster.

Apareixen, a més, tots els elements del cinema negre, una femme fatale amb un bon cos, un seductor que es mou perfectament entre els ambients dels baixos fons, policies corruptes, d’altres d’incorruptibles i un capo mafiós Mickey Cohen d’un sadisme extrem i pel meu gust excessivament sobreinterpretat per un Sean Penn que sembla sortit d’una vinyeta de Dick Tracy. Tot això amanit amb una dosi de violència tarantiniana (ho dic més per la quantitat de bales i sang que contenen les escenes), un estol impressionant d’actors des de Nick Nolte fins a Josh Brolin, passant per Ryan Gosling i Giovanni Ribisi, i una ambientació mafiosa interessant, aquests elements fan de Gangster squad una proposta entretinguda però sense més història.

Una proposta que queda curta i més si sou seguidors de Boardwalk empire. Al costat de la magna obra de Terence Winter poques propostes aguanten la comparació, i aquesta malauradament no n’és una.

Tot i que Gangster squad va despertar grans expectatives per la seva temàtica i repartiment, podem afirmar categòricament que amb aquesta pel·lícula no s’ha inventat res, al contrari, Ruben Fleischer ha tirat de tòpic i estereotip i ha construït una pel·lícula entretinguda però absolutament previsible. Res de nou. Som a Los Angeles l’any 1949, 16 …













2 comentaris to ‘Gangster squad’: expectatives frustrades

  1. Esteve Spielberg ha dit:

    Una llàstima, pero no sé per què m’ho temia. Actualment, tens tota la raó que és molt dificil arribar al nivell de Boardwalk empire, del bo i millor del gènere gangsteril.