MENU

27 febrer, 2013 Comentaris (4) Visualitzacions: 83 Cinema David U. Ruiz / @callahan_ruiz










Si amb La jungla 4.0 ja ho vaig començar a veure borrós, amb La jungla 5. Un buen día para morir ja no em queda cap dubte: McClane sense cabells no és McClane. Sembla una fotesa, i és possible que ho sigui, però quan el poli de Nova York més emblemàtic de tots els temps, …

‘La jungla 5’, McClane que estàs en el cel

Si amb La jungla 4.0 ja ho vaig començar a veure borrós, amb La jungla 5. Un buen día para morir ja no em queda cap dubte: McClane sense cabells no és McClane. Sembla una fotesa, i és possible que ho sigui, però quan el poli de Nova York més emblemàtic de tots els temps, antiheroi malcarat amb una enginyosa frase lapidària sempre a punt per escopir a l’enemic de torn, torna a la gran pantalla per protagonitzar la més descafeïnada de totes les seves desventures, un element tan estúpid i banal com són els seus cabells, passa a ser rellevant. I és que l’estètica McClane original, la que lluïa en les tres primeres entregues, amb samarreta de tires blanca, pantalons de pinces i cabells curts amb entrades prominents, hauria de ser com l’esmòquing de James Bond o el vestit de Superman: intocables. Tot i que sempre és millor la rapada forçada estèticament per raons d’alopècia que fer-li posar perruques tan falses com les que ha exhibit en la major part de la seva filmografia el pobre Nicolas Cage. Vull que quedi clar, però, que en cap cas vull fer una apologia dels antiherois melenuts o de cabells prominents que s’interpreti –alhora– com una croada contra els calbs del cinema d’acció. En absolut. Jason Statham, sense anar més lluny, deu part del seu savoir faire dins del gènere a aquesta carismàtica i senyorial bola de billar que té sobre el cap. Certament, el cinema d’acció no ha estat gaire benèvol amb els calbs, i els ha acabat relegant a papers secundaris, de matons o de líders d’organitzacions criminals tipus Spectra, com l’inconfusible Blofeld, arxienemic de James Bond. Telly Kojak Savallas, Yul Brynner, Bruce Willis i el mateix Statham, excel·lents actors tots ells, han posat el calb on es mereixia.

Quant a La jungla 5. Un buen día para morir, de John Moore (Tras la línea enemiga, Max Payne) pròpiament, doncs per desgràcia tinc poc a dir (per això m’he esplaiat amb lo dels cabells, per cobrir un mínim de línies, ja em disculpareu); un film que no està malament per passar l’estona, que no arriba a avorrir, amb una acció espectacularment ben dissenyada (la persecució inicial pels carrers de Moscou és impressionant), però que tapa en excés un John McClane molt rebaixat, molt fred, que no llueix, que no es creu en cap moment, en ocasions desubicat i massa forçat dins una trama bondiana que no li encaixa en absolut, amb unes frases lapidàries d’incomprensible baixa intensitat, i amb un càsting general fluix (Jai Courtney com a McClane Jr., agent de la CIA amb qui McClane Sr. acaba compartint accidentalment missió secreta a Moscou, té el dubtós honor de convertir Dolph Lundgren en actor del mètode) que no està a l’alçada de la saga. Si a tot això hi sumem una realització que coqueteja excessivament (i erròniament) amb l’estètica Bourne, tot queda molt clar: McClane, vint-i-cinc anys després del seu naixement, bateig i confirmació al Nakatomi Plaza com a brillant antiheroi del cinema d’acció, ha mort. Descansi en pau.

Si amb La jungla 4.0 ja ho vaig començar a veure borrós, amb La jungla 5. Un buen día para morir ja no em queda cap dubte: McClane sense cabells no és McClane. Sembla una fotesa, i és possible que ho sigui, però quan el poli de Nova York més emblemàtic de tots els temps, …










4 comentaris to ‘La jungla 5’, McClane que estàs en el cel

  1. Jessica Hyde ha dit:

    Ja m’estranyava! Mentre llegia l’article pemsva “quan en Callahan dirà que la culpa és de Bourne…” i flasca a la frase final apareix! En aquesta ocasió segurament tens raó, però em sembla que no ho comprovaré perquè tothom ja m’advertia que no hi anés. Tu, ho acabes de confirmar amb aquesta critica demolidora, i més provenint d’un fan absolut. Si ja és paròdia, el podríes incloure en un cameo de la teva saga Scalleti, no?!

    Per cert, m’agraden els calbs.

  2. Dennis Rader ha dit:

    És una pena que La Jungla hagi caigut tan baix. Va passar amb Alma Letal. Haurien de parar de fer paròdies. Recomano ¨Lay the favorite¨ d´Stephen Frears amb un Bruce Willis que recorda a ¨Luz de luna¨.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *