MENU

28 febrer, 2013 Comentaris (0) Visualitzacions: 34 Sense categoria Marc Bataller @marcbataller










Fa unes setmanes van veure el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, veient Skyfall en un cinema de Barcelona. I no és broma, que consti. És del tot cert. El savi despistat, com el coneixen alguns, estava però més pendent del mòbil que no pas de la pel·lícula. Suposo que estava consultant com l’economia cau a trossos …

La TIA i Alícia Sánchez-Camacho, l’antítesi d’una noia Bond

Fa unes setmanes van veure el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, veient Skyfall en un cinema de Barcelona. I no és broma, que consti. És del tot cert. El savi despistat, com el coneixen alguns, estava però més pendent del mòbil que no pas de la pel·lícula. Suposo que estava consultant com l’economia cau a trossos i aquest país se’ns desfà a les mans. Però vist com han evolucionat els esdeveniments les últimes setmanes, potser li hauria sortit més a compte analitzar amb detall les evolucions de l’agent secret més famós i mediàtic del món, James Bond. Qui sap si hauria après algunes pràctiques o estratagemes per combatre el vodevil d’escoltes il·legals, micròfons i espionatge que impregna i intoxica la política catalana.

Estem davant d’una paròdia d’espies. 007 es faria creus del que està passant a Catalunya, mentre que la TIA, l’agència secreta de Mortadel·lo i Filemón, s’ho passaria d’allò més bé. Que si micròfons amagats en un gerro de flors, al més pur estil de Top Secret; que si un restaurant de Barcelona, la Camarga, que podria ser perfectament un centre d’operacions logístiques de l’Stasi; que si una agència de detectius, Método 3, més penosa que Anacleto; que si un partit que suposadament encarrega investigacions i que sembla que s’ha inspirat en el Superagente 86; que si un fill de Jordi Pujol que aparenta ser un galant, exactament igual que Austin Powers; que si una Alícia Sánchez-Camacho, l’antítesi de les noies Bond; que si un govern tripartit que encarrega als detectius un estudi sobre el sector de l’avellana, com si es tractés d’un argument d’Espía como puedas del gran Leslie Nielsen.

En resum, una conxorxa que suposament era d’alt nivell polític, però que s’ha anat convertint en una sèrie de despropòsits i estupideses que haurien signat els mateixos germans Coen a Quemar después de leer. Tot plegat, una vergonya.

Fa unes setmanes van veure el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, veient Skyfall en un cinema de Barcelona. I no és broma, que consti. És del tot cert. El savi despistat, com el coneixen alguns, estava però més pendent del mòbil que no pas de la pel·lícula. Suposo que estava consultant com l’economia cau a trossos …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *