MENU

15 març, 2013 Comentaris (3) Visualitzacions: 52 Cinema Víctor Gonzàlez










Més d’una vegada m’he queixat que actualment s’ha de rebuscar molt per trobar un film de terror mínimament decent. Els que varen viure les estrenes de la dècada dels setanta i vuitanta, època daurada del gènere, saben que l’horror venia a les pantalles de cinema de manera quasi setmanal i creava, a més, mites constants …

Excisió i apocalipsi

Més d’una vegada m’he queixat que actualment s’ha de rebuscar molt per trobar un film de terror mínimament decent. Els que varen viure les estrenes de la dècada dels setanta i vuitanta, època daurada del gènere, saben que l’horror venia a les pantalles de cinema de manera quasi setmanal i creava, a més, mites constants que ara es converteixen en remakes avorrits i amb poca substància. La matança de Texas (1974), Halloween (1978), Phantasma (1979), Divendres 13 (1981), San Valentín sagnant (1981), Un hombre lobo americano en Londres (1981), La Cosa (1982), Malson a Elm Street (1984), Joves ocults (1987), Están vivos (1988), Maniac cop (1988), les versions de les novel·les i històries curtes de Stephen King (Carrie, Christine, El resplandor) o els films de zombies de George A. Romero són només alguns exemples.

Podria seguir amb la llista amb emoció però no vull cansar el lector. El terror actual és un immens desert del Gobi, tot i que, a vegades, es vegin alguns tímids brots verds provinents d’algun director notable. Aquest 2013, i de moment, hem vist Excision (Richard Bates Jr) , un film amb molta mala llet que, sorprenentment combina l’horror amb petites dosis de comèdia. «Es pot contraure una malaltia sexual si fem sexe amb un mort?», pregunta la protagonista (la Pauline) al seu professor de biologia, amb la cara plena d’acne i greus problemes mentals.

El film que es va presentar al festival de Sundance aquest 2012 va crear un malestar als espectadors semblant al de The woman l’any anterior. Les estructures socials del sistema de vida americà (escola, família i església) s’esmicolen al minut 1 amb una AnnaLynne McCord que juga amb els extrems de la virginitat, les drogues i l’automutilació. Obsessionada amb la cirurgia (un tema que curiosament apareix també a l’esperat i depravat film American Mary), l’adolescent trobarà en les fantasies orgiàstiques de la seva ment malaltissa el lloc perfecte per descobrir el seu innat gust per la sang i el martiri.

La sociopatia de la jove Pauline brota del millor cinema de Todd Solondz (qui no recorda la poc agraciada Dawn Wiener de Welcome to the dollhouse (1995), vilipendiada pels seus companys de classe?), els còmics de Charles Burns (Black Hole, amb temàtica centrada en els infernals malsons de l’adolescència) i el llegat de Nip/Tuck, sèrie irregular en què la mateixa protagonista d’Excision va tenir un paper destacat ara ja fa uns anys.

El guinyol de personatges es complementa amb Malcolm Mcdowel fent el paper de Mr. Cooper, John Waters (personificat en un sacerdot), la Traci Lords (fent de mare conservadora), l’Ariel Winter (en el personatge de la germana de la Pauline amb paràlisi cerebral) i Roger Barts (el pare de la nena, acostumat a sortir en films de terror com ara Hostel II i The midnight meat train).

Veure un altre cop John Waters i Traci Lords reunificats per primera vegada després de Cry baby (1990), és un punt a favor per als cinèfils més bastards. A més, hem de considerar que la representació de la família disfuncional al film beu directament de Polyester, una de les pel.lícules més agosarades de John Waters realitzada amb el famós sistema odorama.

Excision és un petit oasi en aquest colossal i apocalíptic desert deshabitat del gènere terrorífic. Cal que reivindiquem el film de manera humil ja que, en la constel·lació de la por, anem escassos de bones idees.

Més d’una vegada m’he queixat que actualment s’ha de rebuscar molt per trobar un film de terror mínimament decent. Els que varen viure les estrenes de la dècada dels setanta i vuitanta, època daurada del gènere, saben que l’horror venia a les pantalles de cinema de manera quasi setmanal i creava, a més, mites constants …










3 comentaris to Excisió i apocalipsi

  1. Jep ha dit:

    Bon article!! Pèssima pel·lícula!!

  2. David U. Ruiz / @callahan_ruiz ha dit:

    Genial post que encara tenia pendent! Brutal!

  3. Víctor ha dit:

    Gràcies, Callahan!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *