MENU

19 agost, 2013 Comentaris (25) Visualitzacions: 4160 Cinema Jep Soler













José Mourinho és el puto amo de les rodes de premsa, això és irrefutable. Domina a la perfecció l’escenari, controla el tempo i dirigeix la mirada de tothom cap on el seu dit apunta, ja sigui cap a l’arbitratge, “la central lechera”, els jugadors o ell mateix. Al seu voltant, durant l’etapa al Reial Madrid, …

Albert Serra és el Mourinho del cinema

Albert Serra, Locarno, historia de la meva mort, Els BastardsJosé Mourinho és el puto amo de les rodes de premsa, això és irrefutable. Domina a la perfecció l’escenari, controla el tempo i dirigeix la mirada de tothom cap on el seu dit apunta, ja sigui cap a l’arbitratge, “la central lechera”, els jugadors o ell mateix.

Al seu voltant, durant l’etapa al Reial Madrid, s’hi van congregar una diversitat d’espècies extraordinària: des dels acèrrims defensors del Punto Pelota fins als enemics impecables que mossegaven l’ham cada vegada que ell volia, TV3 per exemple. Els seus defensors començaven a minvar amb el pas del temps i els detractors creixien exponencialment. A ell semblava que ja li anava bé, com més gent en contra millor, l’odi el feia més fort. Fins i tot va aconseguir que els culers escoltessin les seves rodes de premsa. De fet, tenia més audiència la seva aparició davant dels mitjans que el partit del seu equip i, sobretot, més repercussió. Fins i tot molts merengues recorden més les seves frases o polèmiques que els partits de futbol. L’acte de desviar l’atenció mediàtica per intentar que no ens fixéssim en les mancances del seu treball era vist, per alguns, com una demostració de la seva intel·ligència. L’Albert Serra fa el mateix. Cada vegada que té l’oportunitat de parlar en públic, com ara a Locarno, on ha Albert Serra, Locarno, historia de la meva mort, Els Bastardspresentat Història de la meva mort, s’erigeix com l’estrella, és el the one. Parla amb menyspreu dels actors, titlla de curts els que no valoren el seu cinema, afalaga el poder dictatorial, crea polèmica i se sent còmode quan rep crítiques contràries, de fet les busca. Mentrestant el seu particular Tomás “Quintana” Roncero el defensa amb dents i ungles, i l’excusa de tot . Ara bé, poca gent veu els seus treballs, per tant, pocs poden opinar sobre el que fa perquè tothom es fixa en la persona, o personatge, ja no sé què és. És difícil separar el seu cinema del personatge, de la mateixa manera que una camiseta blanca ens transportava al savoir-faire de l’entrenador portuguès.

Tot aquest petit circ em genera una pregunta: Por qué? Si en Mou ho feia per desviar l’atenció de les mancances futbolístiques, en Serra ho fa perquè no ens fixem en les seves pel·lícules? Tant dolentes són? Haurem de fer-ne un visionat i opinar? Val la pena o no? Si en Mou era intel·ligent quan ho feia, en Serra és un savi? Massa preguntes per un humil bastard. Espero que entre tots em pugueu respondre. Qui és Albert Serra? És un bon cineasta? Fa bon cinema? Barra lliure de comentaris!

José Mourinho és el puto amo de les rodes de premsa, això és irrefutable. Domina a la perfecció l’escenari, controla el tempo i dirigeix la mirada de tothom cap on el seu dit apunta, ja sigui cap a l’arbitratge, “la central lechera”, els jugadors o ell mateix. Al seu voltant, durant l’etapa al Reial Madrid, …













25 comentaris to Albert Serra és el Mourinho del cinema

  1. Doctor en Alaska. ha dit:

    Excel.lent comparació amb Mourinho. Com a admirador del cinema poètic d´en Serra espero una crítica contrastada de ¨Història de la meva mort¨, el film, considerat per alguns crítics catalans cahieristes com el millor de terror de l´any. Ho serà?

  2. Hawkeye ha dit:

    Jo em conformo que faci la seva primera pel.lícula. Perquè fins ara només ha fet que rodar migmetratges… A partir de la meitat, els seus films estan allargassats com un xiclet per escenes interminables, que no aporten res i que malmeten sovint les bones idees del principi. Per exemple, a El cant dels ocells, la història finalitza quan els tres reis es troben a Josep i Maria a l’estable i sóna la música de Pau Casals. El que ve a continuació ésuna autèntica “charlotada”. Bé, com el personatge.

    La meva teoria és que Albert Serra en realitat és un bastard, però ell encara no ho sap i per això els fa la gara gara als cahieristes! Que es deixi anar quan filma i no a les rodes de premsa, on sí treu el seu deix bastard per no dir una latra cosa…

  3. Paul Kersey ha dit:

    Jo he vist tot les seves pel·lis, curts inclosos. Us agradeu molt amb les vostres teories de merda. El cinema de Serra és un insult a la gent que estima el cinema i que que s’hi vol dedicar. Ara se’n diu cinema poètic? Doncs vale, és bo saber-ho. SERRA és el prototipus de fill de papà, que ha tingut sempre el que ha volgut i ha frivolitzat sempre amb tot. Per què no ho dieu això? És important per entendre allò frivol de la seva obra, una presa de pèl generalitzada. Hi ha una diferència greu en l’article, repeteixo; GREU: en Tomàs Roncero no va crear a en Mou, aquest ja hi era. L’ÀNGEL QUINTANA i la IMMA MERINO, suposats crítics de cinema d’EL PUNT i membres del Col·lectiu de cítrics de cinema de Girona (sí, cítrics), són els màxims creadors d’aquest monstre anomenat SERRA, que d’altra banda hagués mort ofegat per la seva pròpia ingesta de no-talent creatiu. La gent com ells fa temps que han deixat de ser referents en crítica, per passar a ser una caricatura. I acabo: jo he vist totes les pel·lis de Serra, i aquesta no serà diferent. Espero un article bastard de veritat i no aquest entrant per a gent que beu cocacola zero o gintonics.

  4. Paul Kersey ha dit:

    M’oblidava: L’Ajuntament de Girona va donar a aquest paio 3.000 euros o més per filmar això, FIASCO, un suposat homenatge a Chaplin. Lluny d’entendre el que estava fent amb el amb el públic en general, I AMB EL DINER PÚBLIC EN PARTICULAR, el lobby crític que li xupa els baixos, ha continuat fent crèixer el globus.

  5. Xavi ha dit:

    Fa uns anys vaig tenir l’honor d’ajudar en el curt “Cocacola Cerveza Agua” de Lluís Hereu (http://youtu.be/rMI_yB4U0fw). Era un dels curts que el Museu del Cinema havia encarregat als 4 directors gironins més destacats per fer un homenatge a Chaplin. Tots ells havien tingut una subvenció d’uns 3.000€ (si mal no recordo).

    És possible que un miri els 4 curts i pugui dir que el d’en Lluís no li va agradar, o el de l’Isaki Lacuesta (no recordo qui era el tercer director). Però quan vaig poder veure el que havia fet l’Albert Serra (http://youtu.be/dJ9Vwf4f3A0) vaig flipar en colors.

    Ja sé que jo no sóc cap geni de res, que els curts que he realitzat (més per passar-m’ho bé amb la gent que altra cosa) no tenen gran qualitat i que potser no tingui gaire futur en el món audiovisual. Però he col·laborat amb molta, moltíssima gent, que li dona mil milions de patades a l’Albert i que ara ni tan sols tenen feina (cosa que jo tampoc). És realment depriment i diu molt de on hem arribat com a societat i el futur, ja no negre, sino marró, que ens espera.

  6. Doctor en Alaska. ha dit:

    Esteu tots equivocats insultant d´aquesta manera al senyor Serra, gran director català (potser l´únic del nostre gran país) amb el que tinc el gust de gaudir una vegada i un altre dels seus films, com he dit poètics i de gran profunditat i ritme narratiu i de diàlegs. Què més puc dir? El cinema de Serra és immortal i el puc veure repetidament sense cansar-me. Amb el vostre permís torno avui a revisar el curt ¨Lectura d´un Poema¨, una verdadera obra mestra que miraré sempre que pugui, fins el dia de la meva mort.

    I ja podeu cridar. El que volgueu.

    • Paul Kersey ha dit:

      S’avorreix per Alaska, doctor? Enviïns un ‘meme’ amb els pingüins i ja serà millor que tota l’obra se Serra.

  7. Black Mamba ha dit:

    Encara no hem vist “Història de la meva mort”. Ja la criticarem quan toqui. El tema aquí és el personatge Albert Serra i la seva estratègia de marketing. I li ha funcionat, ens agradin o no els seus mètodes.

    Segons ell, ell és el millor que hi ha. Dubto que hagi vist la sèrie que ell mateix va fer pel MACBA. Que les pelis poden estar bé? No les he vist totes, però el que he vist té coses que sí i coses que no. Ara, d’obra mestra res. Més aviat és una curiositat.

    És súper innovador, i tal, pillar els calers que et donen des dels museus/institucions per fer el que et surt de la polla. I si desprès et riuen les gràcies encara millor, ja estaràs consagrat.

    En Serra és un nen muntant una rebequeria de les grosses i els seus “pares del món del cinema” no només se la consenteixen sinó que hi foten cullerada.

  8. Mateu Ciurana ha dit:

    Vaig odiar molt a l’A.S. veient un suposat homenatge a Chaplin. Que era un insult a la inteligència.
    Espero que n’hagi aprés una mica.
    I ara la meva frase lapidària “EL CINEMA D’ALBERT SERRA ÉS DEJÀ VU” Heheheh.
    Ara sense conyes:
    No està escrit enlloc com s’ha de fer una pel·licula. Una cosa diferent és el favor dels públics. Em recorda molt algunes coses de Rosellini i de Pasolini.
    Peró, per damunt de tot crec que és un artista a respectar i si té reconeixement internacional, recolzem-lo!
    Jo espero veure la seva darrera peli per a opinar si L’EMPERADOR VA DESPULLAT O NO.
    I, sobre el “personatgeques’hacreat” ni de bon tros admet comparació amb el lluminós, simpàtic i encantador personatge de Salvador Dalí. El personatge de l’Albert Serra és un collons d’antipatic torracollons. Està en el seu perfecte dret de vendre’s com consideri millor, que consti.
    Jo, de moment, li dono un vot de confiança i la més cordial felicitació.

  9. Alt+126 ha dit:

    Mou aconseguia que la gent mirés les rodes de prensa, Mou aconseguia que la gent mirés programes de futbol, Mou aconseguía… CALERS.

    Aquest home, anomenat Albert Serra, que insulta als que el fitxen perquè faci videos/films/metratges per un fi concret (recordo “Totes les cartes” del CCCB i, per lo que dieu, al Museu del Cinema amb Chaplin va fer el mateix) què genera a part d’animadversió i que algú li entregui premis?

    Només veig parlar del Punt i dubto que ningú llegeixi el Punt perquè algú parla de l’Albert Serra. En serio aquest home només genera riquesa per ell mateix? (subvencions de qui no ha vist mai res seu i es tiraria del pont de Fontajau si ho veiés i suposo que els premis algun caler li reporten)

    M’esteu comparant un “creador de riquesa periodística” com en Mou amb un mindundi com Albert Serra? Ja li agradaria tenir una mínima fracció de la voràgine de crits i insults que seguien a l’entrenador portuguès.

  10. Kaiju ha dit:

    Noto molt rencor sr. Kersey, i això mai no és bo. Esperem a veure la pel.lícula i després opinarem. Els arguments que apareixen en aquest article es nota que estan fets amb humor i ironia, i això no sempre és bo.

    En canvi arguments com el seus, a l’estil “és un nen de papà” no són de gaire de pes, la veritat.

    I que consti que a mi ni em ve ni eem va, aquest paio repel.lent d’en Serra. I el curt que esmenta la veritat és que és vergonyós, fins i tot lamentable.

    I haig de dir que l’altre dia precisament comentàvem amb un amic com en Serra ens recordava tant a Mourinho!! Per malament és clar!

    • Paul Kersey ha dit:

      Jo crec que és un argument de pes per entendre el perquè de la seva actitud frivola i provocadora. Això no treu que tingui ganes de veure el film per constatar una vegada més el que penso del seu cinema. Sense pagar, esclar.

  11. matutano ha dit:

    Bastards, us ha faltat temps, eh? Són ja dos articles contraris o posant en dubte l’obra d’Albert Serra sense haver-la vist ni tenir-ne cap referència directa (l’altre el que vau dedicar a l’experiment aquell de les 200 hores). O potser ho feu perquè us falten visites per optar al premi al millor bloc? O és que en realitat formeu part de la seva maquiavèl·lica operació de màrqueting?

    Suposo que aquesta també la deu haver vist l’amic Kersey, potser ens en podria fer cinc cèntims, tant que presumeix d’haver-se-la empassat tota sencera (la seva obra).

    • Paul Kersey ha dit:

      Estimat senyor Matutano,

      si amb els meus comentaris no ha arribat a entendre què en penso del cinema que treballa aquest senyor d’actitud provocadora que busca sempre que l’insultin, ni dels que l’empenyen cap a l’infinit amb crítiques onanistes, llavors se’l dibuixaré (el meu cul). No l’he vista encara la nova pel·li i la vull veure, ja ho he dit, cosa que deixa clar que dels meus comentaris ha llegit vosté el que ha volgut.

      Passi un molt bon dia, estimat amic.
      Sempre!

      • Matutano ha dit:

        Amic Kersey,

        Molts tristos i improductius en tots els sentits deuen ser els seus afers i jornades estiuenques per destinar-los a polemitzar un sol minut a aquest tema sobre algú que odia tan profundament. Lo seu més que onanisme seria antionanisme o directament sadomasoquisme. Comprensiblement, la canícula, l’enrabiada i la frustració pel premi li hagin pujat tan al cap com a cert membre d’aquest col•lectiu que ha arribat a manifestar sense cap mena de pudor al seu mur de Facebook el següent :

        “A l’espera de poder veure ‘Història de la meva mort’, un dels millors films de terror segons la crítica especialitzada, el bastard Victor González ens parla avui d’una altra presa de pèl: ‘Exorcismo en Georgia’”.

        Molt però molt rigorós considerar ja, d’entrada, una presa de pèl (i un absolut FIASCO), una pel•lícula que encara no ha vist, però ja la considera com a tal. El felicito, fill ! Crítics com aquests són els que necessita el nostre país.

        Sóc amant de les utopies i m’agradaria que el proper 10 d’octubre al Truffaut, com a bon gironí que és (o que intueixo que deu ser) hi posés el mateix valor, determinació i valentia que té el personatge del que ha gosat usurpar el seu nom i la seva memòria, i tingués els PEBROTS de dir a la cara i mirant als ulls de tots els que ha esmentat (i als de tots els presents) tots i cadascun dels improperis i menyspreus que ha dedicat aquí d’una manera totalment anònima a Serra, Quintana, Merino i companyia…. aleshores SÍ que començaríem a prendre’ns seriosament tot plegat, però em temo que tan vostè com el seus pocs acòlits són uns vulgars baladrers 2.0 i ja veig que no tindrem el plaer de poder intercanviar impressions. Jo, per si de cas (no se sap mai) sí que hi seré, l’espero amb candeletes…. i sense armes de foc.

        Eatmypotato!

        Matutano

  12. Jordi Camps ha dit:

    Estimat Matutano, En aquest blog, tothom és lliure d’opinar obertament i pel que fa als gustos del col.lectiu són molt amplis i variats. Sobre el mateix Albert Serra, sense anar més lluny, almenys hi ha tres membres que reconeixen ser-ne fans del seu cinema, amb matisos (el curt dels dictadors, diria, que no passa el llistó).

  13. Doctor en Alaska. ha dit:

    Gràcies Matutano per recordar-nos aquell article sobre el film de 200 hores d´en Serra;

    http://www.elsbastards.cat/2012/06/13/albert-serra-cal-contaminar-el-cinema-amb-una-pel·licula-de-200-hores/

    Vaig estar sempre en contra d´aquella opinió, i tot i que no em vaig atrevir a dir res, ara, rellegint-la, veig que aquí esteu tots en contra de la poesia fílmica del gran Serra, director que per mi ja fa ombra a Orson Welles, Jackie Chan i Tarantino.

    • follet tortuga ha dit:

      A mi els films de Serra em semblen totalment buits de contingut narratiu. Una altra cosa és l’experiment, l’estètica, el discurs del no-res, que és un discurs totalment legítim, i en ocasions poètic i captivador com alguns apunten. Serra té coses lloables i moltes altres lamentables, i totes s’han de dir. Entenc les opinions del sectors cahieristes, i també les oposades, com les més cridaneres i exaltades de l’amic Kersey. Que sempre que Serra tregui a la llum una nova obra aquesta vagi acompanyada del soroll i la provocació que ell i només ell genera, el connecta de ple amb el personatge de Mourinho, per tornar a la magnífica analogia exposada per l’articulista bastard. Serra és un cineasta diferent que fa de la provocació part important del seu discurs i de la seva obra, però que alhora l’allunya del beneplàcit majoritari. I com Mourinho, la provocació acaba denotant la flonjositat i el poc contingut del seu discurs. Per això crec que a dia d’avui l’entenen més els que el crítiquen furibundament que els que el divinitzen. Però la meva és només una opinió. Salutacions a tots, i enorabona per l’article!

  14. Matutano ha dit:

    Amic Kersey,

    Molts tristos i improductius en tots els sentits deuen ser els seus afers i jornades estiuenques per destinar-los a polemitzar un sol minut sobre algú a qui odia tan profundament. Lo seu més que onanisme seria antionanisme o directament sadomasoquisme. Comprensiblement, la canícula, l’enrabiada i la frustració pel premi li hagin pujat tan al cap com a cert membre d’aquest col•lectiu que ha arribat a manifestar sense cap mena de pudor al seu mur de Facebook el següent :

    “A l’espera de poder veure ‘Història de la meva mort’, un dels millors films de terror segons la crítica especialitzada, el bastard Victor González ens parla avui d’una altra presa de pèl: ‘Exorcismo en Georgia’”.

    Molt però molt rigorós considerar ja, d’entrada, una presa de pèl (i un absolut FIASCO), una pel•lícula que encara no ha vist, però ja la considera com a tal. El felicito, fill ! Crítics com aquests són els que necessita el nostre país.

    Sóc amant de les utopies i m’agradaria que el proper 10 d’octubre al Truffaut, com a bon gironí que és (o que intueixo que deu ser) hi posés el mateix valor, determinació i valentia que té el personatge del que ha gosat usurpar el seu nom i la seva memòria, i tingués els PEBROTS de dir a la cara i mirant als ulls de tots els que ha esmentat (i als de tots els presents) tots i cadascun dels improperis i menyspreus que ha dedicat aquí d’una manera totalment anònima a Serra, Quintana, Merino i companyia…. aleshores SÍ que començaríem a prendre’ns seriosament tot plegat, però em temo que tan vostè com el seus pocs acòlits són uns vulgars baladrers 2.0 i ja veig que no tindrem el plaer de poder intercanviar impressions. Jo, per si de cas (no se sap mai) sí que hi seré, l’espero amb candeletes…. i sense armes de foc.

    Eatmypotato!

    Matutano

  15. Paul Kersey ha dit:

    Vosté sí que sap de cinema, senyora meva. L’estimo profundament, sobretot a les seves cosines amb gust de barbacoa. He deixat de llegir quan m’he trobat al davant la frase ‘et felicito fill’, que personalment denota una falta greu de personalitat i bon gust, i sobretot una marcada ideologia de pensament únic. Votant de CIU, potser? Ho sento. Per enèsima vegada li dic, que sembla ben bé que no sàpiga llegir, que vull veure el film, per després valorar-lo. Conec al senyor Serra de fa anys! Vam batallar junts al Golf Pèrsic! El meu és tan personatge com el que adopta ell mateix. De fet, ell em va crear. I no posi en la meva boca, senyora Matutano, coses que no he dit, ni altres sense dir-mho abans amb flors. Seré com seré però en veritat sóc molt tradicional… primer sopar, després una mica de flirteig… Y si surge…

  16. Follet tortuga ha dit:

    Excel·lent duel, magnífic! En Serra estaria aplaudint fins a rabiar. Per cert, ja que hi som, m’agradaria saber l’opinió dels senyors/-ores Matutano i Kersey sobre les declaracions del senyor Serra, que ha qualificat recentment el cinema de terror i fantàstic de menyspreable, sense haver-ne vist mai cap film.

    Però continuïn cavallers, sisplau… Continuïn!