MENU

25 març, 2014 Comentaris (8) Visualitzacions: 3165 Cinema Jep Soler













Ser immortal és un desig o una maledicció? Tot i no tenir-ne resposta ens anem plantejant la pregunta perquè el que sabem és que no volem morir. Bizantyum, la nova aventura de vampirs de Neil Jordan després de Interview with the vampire (1994) ens explica el punt de vista dels que mai moriran, a no …

'Byzantium': una casa de putes amb mestressa

byzantium-saoirse-ronan1

Ser immortal és un desig o una maledicció? Tot i no tenir-ne resposta ens anem plantejant la pregunta perquè el que sabem és que no volem morir. Bizantyum, la nova aventura de vampirs de Neil Jordan després de Interview with the vampire (1994) ens explica el punt de vista dels que mai moriran, a no ser que els decapitin, i sembla que la cosa no pinta gaire bé. Viure més de dos-cents anys i mantenir tots els records és una tortura, això és el que li passa a Eleonor, Saoirse Ronan , adolescent eterna que no pot oblidar les misèries i desgràcies que ha viscut. En el seu record no hi ha felicitat i en el futur no hi veu res positiu, tot és foscor. Ella, tal i com feia Sang-hyeon, el capellà vampir de Thrist (2009) de Park Chan-work, s’alimenta de les persones que estan al final de la vida i que accepten la pau que la vampira els ofereix. La seva germana-mare, Clara, és tot el contrari, ella és despietada i mai en té prou, ni de diners ni de sang. La necessitat i el plaer és barregen sense deixar lloc al remordiment, tot el que fa està justificat. Clara, com si del personatge de El Jueves es tractes, exerceix la prostitució a tort i a dret per mantenir econòmicament la família, fins i tot munta un prostíbul d’allò més productiu que manté a ratlla amb fermesa i dignitat.

byzantium12Jordan es mou entre el romanticisme intrínsec en qualsevol història de vampirs, no l’endolciment malaltís dels darrers productes teenegers,  i la reflexió sobre la soledat i el desig de morir acompanyat. Quan Eleonor allibera del patiment a les seves víctimes aquestes la reben com un àngel, com una companya en aquest impàs enigmàtic.

El paper de la dona en aquest món no varia molt del dels mortals, al final del film la ploma de Moira Buffini, escriptora de l’argument i guionista de Jane Eyre i Tamara Drewe, reivindica la dona com vampira de ple dret en una jerarquia purament masclista regida per lleis a favor de perdurar a supremacia mascle. Podran les dones de Byzantium sortir-se amb la seva? La Lilith de True Blood o de Frigh Night 2 3download.php.JPGho feien prou bé, no? Doncs aquí no deceben. Saben el que fan!

Els grans encerts del film són una estètica inquietant i acurada, una història interessant i, sobretot,  el seu repartiment: des de ja anomenada Saoirse Ronan, coneguda per Lovely Bones de Peter Jackson o Atonement de Joe Right, passant per la exuberant Gemma Artenton (Tamara Drewe, Runner Runner) fins uns secundaris de luxe com Caleb Jones, el nou Brad Dourif, (Antiviral) o Sam Riley (On the road, Control).

Ser immortal és un desig o una maledicció? Tot i no tenir-ne resposta ens anem plantejant la pregunta perquè el que sabem és que no volem morir. Bizantyum, la nova aventura de vampirs de Neil Jordan després de Interview with the vampire (1994) ens explica el punt de vista dels que mai moriran, a no …













8 comentaris to 'Byzantium': una casa de putes amb mestressa

  1. Darth Vastard ha dit:

    A mi em va recordar en alguna cosa a Déjame entrar, la sueca. Molt bona, que per una pel·li de vampirs o de zombies, malauradament és estrany. Els que ens agraden aquests gèneres i el cinema de qualitat rara vegada ens trobem una pel·li així.

  2. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    N’estava una mica tip del gènere dels xuclasangs. Ja no me’n mirava de pelis de xuclasangs. Totes banals. I que consti que no sóc el típic intel.lectualoide que només li agrada el cinema de autor i alternatiu. Ans tot el contrari. Penso que les pel·lícules de vampirs estan molt gastades. Almenys, per qui fa aquest comentari que ja té unes quantes primaveres. Tanmateix, Bizantyum, és una excel·lent pel·lícula. Hi ha una pila de temes que es posen sobre la taula, perquè l’espectador hi reflexioni si li dóna la gana. El més rellevant és que la immortalitat en un món de mortals no és quelcom envejable. I, menys encara, sent dona. Té un deix de la pel·lícula “Déjame entrar”. És veritat. Estic molt d’acord en el repartiment d’uns actors que caracteritzen uns personatges interessantíssims. Em pensava que amb “entrevista con el vampiro” s’havia tocat sostre en aquest gènere. Per cert, dirigida pel Neil Jordan. Me la vaig mirar -pel canal plus la van emetre al mateix temps que la varen estrenar en les sales de cinema- creient que em trobaria un dèjá vu. Em vaig equivocar. És una joia d’aquest suat gènere. Pels qui no els agradin les pel·lícules de vampirs, perquè consideren, també, que estan passant per un camí fressat, poden intentar mirar Bizantyum. No crec els decebi. M’encanta l’atmosfera de melangia que embolcalla la pel·lícula. El personatge de l’entranyable adolescent xuclasangs de 16 anys fascina. És una pel·lícula que t’arriba i emociona.

    Fèlix Torras Solsona
    Trader

  3. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    Moltes gràcies per els teves paraules, Jep! Aquest blog és molt ben parit. Qui t’escriu és un cinèfil empedreït. A més, quan hi ha una “pel.li” o sèrie que m’ha entusiasmat, se’m fa irresistible no parlar-ne amb algun “malalt” de cine com aquest servidor, o deixar anar un comentari en un blog. Si té de ser sincer, abans de descobrir “BASTARDS”, no havia comentat sobre cinema en cap blog especialitzat en crítica de cinema o de series. Moltes felicitats per aquest blog de contingut i estètica genial, Jep. Endavant les atxes!

    Sincerament,

    Fèlix Torras Solsona
    Trader

  4. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    He comés un brutal acte de violència contra la meva estimada llengua nadiua, en l’entrada precedent. M’ho perdono, perquè no em va el masoquisme. He de defensar l’honor del català contra mi mateix. He escrit: “si té de ser sincer”. Volia dir: “si t’he de ser sincer”. L’últim que voldria fer és vampiritzar al català. Ja en té prou, aquest idioma, de vampirs impenitents de l’espècie més iniqua de xuclasangs existent, que l’amenacen. No només de nit. Dia i nit, incessantment. Maleïts vampirs plens d’avolesa. Endavant les atxes.

    Fèlix Torras Solsona

  5. Marc Guerra ha dit:

    Jo la vaig veure ahir i la veritat és que no em va acabar de convèncer. Per descomptat és molt millor que la majoria de pel·lícules de vampirs, però considero que queda molt per sota de “Déjame entrar”. Crec que segueix pagant d’un cert excés d’estereotips i concretament em sobra moltíssim el coi de teenager emo amb leucèmia. Penso que eliminar o com a mínim disminuir la presència d’aquest personatge hauria escurçat una mica el metratge i millorat la pel·lícula. Penso que la part més interessant sobre el sexisme en el món vampíric no està prou aprofitada. En resum, passable, però amb un cert regust a que es podia haver fet força millor.

  6. Marc Guerra ha dit:

    Quan he dit pagant, volia dir pecant. 😛

  7. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    Ets un cruel humà, Marc. Qui t’escriu és més vampir que humà. Venint d’un mig vampir penso que es podia haver fet pitjor. M’estimo més beure’m el got mig ple de sang… I encara millor un got curullat de sang servit per la vampiressa Gemma Artenton.

    Fèlix Torras Solsona
    Trader