MENU

14 juliol, 2014 Comentaris (3) Visualitzacions: 1690 Sèries Jep Soler













Estarem tots d’acord que Lost va marcar un nou concepte de sèries televisives, va innovar de manera exemplar el panorama televisiu i va genera al seu voltant petits productes que beuen dels seus preceptes. Com si es tractés d’una novel·la de Dan Brown, les trames es van entrellaçant i creen sorpreses i deixen l’espectador amb …

'The leftovers': ja n'hi ha prou de repetir esquemes!

9218

Estarem tots d’acord que Lost va marcar un nou concepte de sèries televisives, va innovar de manera exemplar el panorama televisiu i va genera al seu voltant petits productes que beuen dels seus preceptes. Com si es tractés d’una novel·la de Dan Brown, les trames es van entrellaçant i creen sorpreses i deixen l’espectador amb ànsia després de cada capítol, fet que provoca el neguit general quan s’ha d’esperar una setmana per visionar el nou capítol. A l’ombra de Lost hi han conviscut, a parer meu, massa sèries i en aquest moment ja no ens les creiem.

leftovers5The leftovers està escrita per un dels creadors de Lost (Damon Lindelof)  i aquest fet ha provocat una gran expectació per part de tothom, com diuen: a grans expectatives grans decepcions. Si això hi sumem que la història és a partir d’una novel·la de Tom
Perrotta
, escriptor i guionista de Little children, portada brillantment al cinema per Todd Field, i a més el capítol pilot està dirigit per Peter Berg, especialista en cinema d’acció com Battleship o la comèdia Very bad things, i per acabar d’arrodonir-ho els actors principals són Justin Theroux (Mulholland drive, American psycho), Liv Tyler (El senyor dels anells) i Amy Brenneman (Private practice), semblava que el que havíem de veure havia de ser una experiència única, una sèrie que tornaria a trencar els motlles de la televisió. Doncs res. Mediocre, avorrida i desil·lusionant serien els adjectius més adequats per definir The leftovers.

Algú de vosaltres pot pensar que estic exagerant, que la sèrie està bé, que crea misteri, que li haig de donar més capítols per poder opinar. Segurament teniu raó, ja que fa un temps vaig dir que The killing era una còpia barata de Twin peaks i estava ben equivocat. M’agrada arriscar, què voleu que us digui… Seguim.

LeftoversEl millor de The leftovers és el punt de partida, que de sobte desaparegui el dos per cent de la humanitat sense saber per què desperta la curiositat. La desgràcia és que sigui quina sigui la raó de les desaparicions ens serà igual al final, com va passar amb Lost. Repassem algunes de les sèries que també han començat amb una trempera argumental semblant i han acabat amb un coitus interruptus de magnituds estratosfèriques: Flash forward (no van saber ni com continuar la trama quan es van adonar que l’havien complicat massa), Under the dome (el més interessant va ser veure partir una vaca per la meitat, a partir d’aquí ja s’obrien tants camins i apareixien personatges de vés a saber on, que tant se te’n cardava qui havia posat la peixera allà), The after (Amazon va fer el capítol pilot i ja es va veure que allò no anava enlloc, i això que era un producte de Chris CarterExpedient X), Resurrection (a partir del quart capítol ja no tenia cap interès saber per què es desperten els morts i tornen a casa, allargar massa la història no beneficia ningú).

Com deia, la tàctica d’obrir molts fronts argumentals no sempre és una bona idea. Les dues millors sèries de l’any, True detective i Fargo, han aconseguit mantenir la intriga i l’interès de l’espectador amb poques trames, ben argumentades i servides a poc a poc, sense pressa. En el capítol pilot de The leftovers ens han volgut posar tota la carn a la graella i han carregat de preguntes la més d’una hora de capítol (per què tan llarg?). Tots intuïm que aniran afluixant la marxa i que s’explicaran les històries tranquil·lament (quan arribaran els obligatoris i patètics flashbacks?), cosa que deixarà de banda la història i es perdrà en un laberint de personatges insignificants. Tant de bo m’equivoqui.

Estarem tots d’acord que Lost va marcar un nou concepte de sèries televisives, va innovar de manera exemplar el panorama televisiu i va genera al seu voltant petits productes que beuen dels seus preceptes. Com si es tractés d’una novel·la de Dan Brown, les trames es van entrellaçant i creen sorpreses i deixen l’espectador amb …













3 comentaris to 'The leftovers': ja n'hi ha prou de repetir esquemes!

  1. Bulma ha dit:

    Totalment d’acord amb el Dr. Soler. I l’honra que defensi la importància de Lost que, com la irrupció de Tarantino al cinema, el pitjor són les imitacions, els “itis”. De Tarantinitis a Lostitis.

  2. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    Actualment, el número de series que hi ha en marxa és aclaparador. Senyor Jep i senyora Bulma, sou uns “màquines”. Les coneixeu totes. Una petició. Estic interessat en la segona temporada de Ray Donovan que comença, a Digital plus, aquesta nit. A veure si em podeu fer la crítica algun dia d’aquests. La primera em va enganxar. Bastardes salutacions per a tothom!

    Fèlix Torras

    • jep ha dit:

      Els teu desitjos són ordres!! En Marc Bataller serà el Bastard encarregat de fer el post del primer capítol, que ja et puc avançar que és brutal, seguint la tendència de la primera temporada