MENU

8 abril, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 1569 Cinema Víctor Gonzàlez













Quan em toca fer conferències sobre seguretat a la xarxa i alumnat adolescent a professors d’escoles internacionals, sempre acabo rebent reaccions de preocupació, angoixa i neguit. No m’entengueu malament, el tema no és si els ha agradat o no, sinó el resultat de les imatges, dades i exemples, que els fan literalment aixecar de la …

'Citizenfour', t'estem espiant

citizenfour-documental-edward-snowden-laura-poitras-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-critica
Quan em toca fer conferències sobre seguretat a la xarxa i alumnat adolescent a professors d’escoles internacionals, sempre acabo rebent reaccions de preocupació, angoixa i neguit. No m’entengueu malament, el tema no és si els ha agradat o no, sinó el resultat de les imatges, dades i exemples, que els fan literalment aixecar de la cadira, com em va passar fa uns mesos durant un workshop Hanover, amb un públic que es no podia creure el rumb que havien pres les grans corporacions que dominen la xarxa.

Ara, amb el documental Citizenfour a la mà, m’he adonat que en alguns temes quedo curt. Podria picar més sobre el professor aliè a l’univers digital, però de moment no ho faig. És molt millor veure l’excel·lent document que la directora Laura Poitras ens deixa al rebost. I, us ho asseguro, Citizenfour us obrirà els ulls a una realitat, la de la vigilància massiva, que fa por.

citizenfour-documental-edward-snowden-laura-poitras-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaEl mes de gener del 2013, la senyora Poitras va rebre un missatge encriptat d’ una persona que es feia dir Citizenfour i que assegurava tenir informació confidencial sobre els serveis secrets dels Estats Units. Després d’una sèrie d’intercanvis d’emails, es va acordar que el personatge misteriós es reunís amb un grup de periodistes del diari anglès The Guardian i que es gravessin les seves confidències, a més d’aportar proves en format digital que deixaven en evidència el caos polític i moral de la nació més poderosa del món.

La persona en qüestió era Edward Snowden, treballador en nòmina de la NSA (National Security Agency) que per consciència moral estava disposat a revelar els secrets més ben guardats de l’espionatge massiu que els Estats Units fa als seus propis ciutadans, a multinacionals i a polítics i personalitats americanes, europees i asiàtiques, encara que no representin un perill per a la seguretat nacional del país.

citizenfour-documental-edward-snowden-laura-poitras-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaLa directora –que va guanyar l’Oscar al millor documental aquest passat 2014– va haver d’anar amb molt de compte per tal que l’FBI no confisqués les seves imatges. Des d’editar d’amagat a Berlín fins a utilitzar programes per no deixar rastre com TorTrueCryptSecureDrop o Devian, el seu equip va prendre les precaucions adients –aconsellats per Snowden–  amb l’objectiu d’esquivar el dispositiu de seguretat nord-americà, fet  que els va permetre  estrenar el film a les sales de tot el món.

La reacció mediàtica ha estat massiva i ha superat la societat fictícia que George Orwell va descriure a 1984. Simplement amb una  connexió a internet, un contracte de mòbil o el  rastre que deixeu amb la vostra targeta bancària, la NSA ja té la vostra informació i crea un perfil que guarda als seus arxius per ser utilitzat –o no– segons la seva conveniència.
 
Citizenfour us farà mal de panxa, molt mal de panxa. Aneu-la a veure per adonar-vos d’en quin món vivim. No hi ha escapatòria.

Quan em toca fer conferències sobre seguretat a la xarxa i alumnat adolescent a professors d’escoles internacionals, sempre acabo rebent reaccions de preocupació, angoixa i neguit. No m’entengueu malament, el tema no és si els ha agradat o no, sinó el resultat de les imatges, dades i exemples, que els fan literalment aixecar de la …













Un comentari a 'Citizenfour', t'estem espiant

  1. Marc Ambit ha dit:

    Sí que és esfereïdor, sí, aquest documental. Una de les qüestions que més m’interessa del documental, encara que sigui a posteriori, és el fet de que ens falta, potser, una segona part del documental: el documental del documental. Em refereixo a la labor de secretisme i precaució absoluts que la Poitras i companyia van haver de fer per tal d’aconseguir que aquest documental sortís a la llum. Hi ha molt de material al darrera que també seria molt interessant de veure i que potser en la cinta no té la presència que equivaldria a la importància de la tasca.