MENU

25 maig, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 2217 Cinema Víctor Gonzàlez













La influència de Mad Max al cinema trash dels anys vuitanta ha estat menyspreada des del cahierisme sense que hi hagi hagut una resposta contundent dins de la bastardia. Amb aquest article voldria posar els succedanis del guerrer de la carretera al lloc que els pertoca, sobretot després de la importància cabdal que va tenir Mad …

Quan 'Mad Max' es va filmar a Almeria

mad-max-fury-road-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaLa influència de Mad Max al cinema trash dels anys vuitanta ha estat menyspreada des del cahierisme sense que hi hagi hagut una resposta contundent dins de la bastardia. Amb aquest article voldria posar els succedanis del guerrer de la carretera al lloc que els pertoca, sobretot després de la importància cabdal que va tenir Mad Max 2 en l’estètica de films posteriors i que ara ens toca exhumar.

D’imitadors de Mad Max abominables n’hi va haver molts. Des de la neozelandesa Battletruck (1982) a la filipina Warriors of the Apcalypse (1985), passant per Steel dawn (1987), amb un Patrick Swayze avorridíssim que feia duet amb la seva dona i també actriu, Lisa Niemi. També ens hem oblidat d’Interzone (1987), Survival zone (1983), 2019 – After the fall of New York (1983), Equalizer 2000 (1987) o Ultra warrior (1990), execrable film que va robar escenes de fins a sis pel·lícules de sèrie Z i es va aconvertir en una de les estafes més grans d’aquest subgènere.

mad-max-fury-road-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaAlguns Mad Max es varen filmar a Almeria i he d’admetre que un estiu vaig ser testimoni casual d’un dels rodatges a la ciutat desèrtica, observant amb emoció com filmaven una escena amb una càmera sobre un interceptor desmarxat, aspecte que canviaria el rumb de la meva vida per acabar escrivint al blog dels bastards.

A man called Rage (1984) es diu el film, una coproducció italoespanyola en què se substitueix la recerca de gasolina per l’urani i que els amants del cinema junk apreciaran amb valentia, sobretot pels Jeeps pseudomilitars utilitzats i els cotxes  SEAT, amb un cert to Rambo, metralladores a dojo, màscares de gas, escorpins, boes i antagonistes amb turbants multicolors. Un autèntic gust per als sentits bastards, tot i un final inaguantable.

mad-max-fury-road-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaTambé a Almeria es fa filmar Exterminators of the year 3000 (1983), italianada pèssima dirigida per Giuliano Carnimeo que es va canviar el nom als títols de crèdit per Jules Harrison, un detall que no perdona ni la Vikipèdia. Exterminators of the year 3000 és pràcticament un calc de Mad Max 2 amb nen inclòs, motocicleta muntada per un punk andalús i un camió Pegaso. Ridícul estrepitós, com ja us podeu imaginar, per no fer servir mots menys amables.

Tenim bons refregits de Mad Max? I tant. N’hi ha tres  que no us podeu perdre. Vegem-los:

mad-max-fury-road-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-critica1. Rats, night of terror 1984: dirigida per Bruno MatteiClaudio Fragasso, el film és una sucosa combinació entre una plaga de rates genèticament mutades, una ciutat abandonada i un grup de supervivents d’un terrible holocaust nuclear. El cartell del film és simplement el millor de la història del cinema i la trama ─trepidant i terrorífica─ té la singularitat d’haver aprofitat els decorats de la pel·lícula de Sergio Leone, Hi havia una vegada Amèrica (1984) als estudis Cinecittà de Roma. Ja només per això, a mi ja em fa plorar. Escolteu, escolteu la música d’Ennio Morricone.

2.  Metalstorm: the destruction of Jared-Syn (1983): film de culte, aquesta és potser la pel·lícula més marciana sobre el mite de Mad Max que s’hagi fet mai, amb una barreja d’Star Wars apocal·líptic amb western decadent en un univers de cíclops, cyborgs estil Terminator, guerrers vestits de cuir, la Kelly Preston i tot en 3D arcaic. Les escenes finals en speeder bikes tipus el Retorn del Jedi (1983) volant sobre el desert  són d’una altíssima qualitat. Una sorpresa per veure amb amics sibarites.

mad-max-fury-road-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-critica3. Els guerrers del Bronx (1982): la meva preferida, ja que es va convertir en el film escombraria predilecte de la meva preadolescència. El director, Enzo G. Castellari, va escollir el desconegut Marco de Gregorio per fer de protagonista, ja que va quedar impressionat pel seu físic a un gimnàs ronyós de Roma. Seguint l’estel·la d’Fuga de Nova York (1981), ara el Bronx s’ha convertit en una terra de ningú amb un grup de motoristes terrorífics anomenats els zombis. La qualitat dels escenaris (rodat al mateix barri sarnós del Bronx dels vuitanta) i el reguitzell de personatges que hi habiten (els riders, els scavengers, els tigers o els sharks), la converteixen en un film central per entendre les obsessions de la ruïna postindustrial de la dècada dels vuitanta.

A Almeria ja no es rodarien més Mad Max. O almenys a mi no em consta. En part per la baixa qualitat dels imitadors, tot i que sempre culparé Kevin Costner per haver posat fi al mite postguerra nuclear  salvatge amb  Waterworld (1995), film que tot i les pèrdues que va generar, és bo tenir-lo en compte, ja que va tancar un cercle que ara, vint anys més tard, es torna a obrir amb Mad Max Fury Road.

 

La influència de Mad Max al cinema trash dels anys vuitanta ha estat menyspreada des del cahierisme sense que hi hagi hagut una resposta contundent dins de la bastardia. Amb aquest article voldria posar els succedanis del guerrer de la carretera al lloc que els pertoca, sobretot després de la importància cabdal que va tenir Mad …













Un comentari a Quan 'Mad Max' es va filmar a Almeria

  1. […] que vàrem créixer fascinats pel cinema de l’apocalipsi (futur devastador salvatge tipus Mad Max a causa d’una brutal explosió terrícola nuclear), Turbokid ens feia molta, molta […]