MENU

21 març, 2016 Comentaris tancats a Existeix el matrimoni perfecte? (o història d'amor de la Claire i en Francis) Visualitzacions: 1100 Sèries Jep Soler













No us espanteu, no pretenc fer un tractat sobre el matrimoni, d’això ja se n’encarrega en Woody Allen, de qui es podria utilitzar la seva filmografia per explicar extensament la relació entre dues persones que s’estimen i, a priori, volen passar la resta de la seva vida junts. El mateix director novaiorquès diu sobre aquesta …

Existeix el matrimoni perfecte? (o història d'amor de la Claire i en Francis)

5995855_origNo us espanteu, no pretenc fer un tractat sobre el matrimoni, d’això ja se n’encarrega en Woody Allen, de qui es podria utilitzar la seva filmografia per explicar extensament la relació entre dues persones que s’estimen i, a priori, volen passar la resta de la seva vida junts. El mateix director novaiorquès diu sobre aquesta relació interpersonal: “Hi ha matrimonis que acaben bé i d’altres que duren tota la vida”. Realment, en la cultura popular, el matrimoni mai ha estat ben vist, si anem a qualsevol bar proper a casa nostra i escoltem la conversa entre els homes, com a representació masculina de l’estudi, veurem que tots es queixen. Si posem la nostra orella en un grup de dones el resultat serà el mateix: algunes queixes, segurament de naturalesa diferent a les dels homes. Així doncs, l’estudi de camp i el cinema no deixen gaire ben parat aquest sagrament religiós, laic o civil, com es prefereixi.

FrancisAltres exemples cinematogràfics que deixen el matrimoni en el lloc que li pertoca i que per mi són realment significatives, són Un crimen perfecto (Alfred Hitchcock), Eyes Wide Shut (Stanley Kubrick) i Perdida (David Fincher). Ja sé que n’hi ha moltes més, sobretot dins la filmografia del geni del misteri anglès, però no us vull cansar amb més exemples. La meva intenció és parlar de la relació de parella més intensa del panorama televisiu, Frank i Claire Underwood.

La parella es coneix en el marc universitari, mentre els dos estan preparant el seu futur professional i, sense estar bojament enamorats, comencen la relació amb poca passió. La passió no serà, per tant, una fase recordada en el futur que els estalviarà els retrets quan hi hagi comparacions. El matrimoni, serà doncs, una eina per aconseguir un objectiu individual i no un mitjà de creixement en comú. Com diria el poeta Joaquín Sabina a Amor se llama un juego: “Y cada vez peor, y cada vez mas rotos, cada vez más tu, cada vez más yo , sin rastro de nosotros”.

abc_whcd_cards_130428_wgEls Underwood creuen que el seu matrimoni és perfecte, els seus fonaments són estables, saben quin paper tenen cadascú en la relació, es complementen de la manera que han decidit. És a dir, s’ajuden perquè mentre ho fan també hi ha un benefici propi. S’estimen i tenen unes normes concretes relacionals, per tant les banyes no són cap problema, si no fan perillar l’objectiu comú, que és el més antic de la humanitat: el poder.

L’evolució de la  relació la veiem durant les primeres tres temporades, està tant ben organitzada que sembla que tot l’argument polític sigui secundari i el que realment importa és explicar la història personal dels dos personatges. Les dues primeres temporades serveixen per veure els tractes, les implicacions, els suports, les confidències, la complicitat entre ells, però a la tercera els fonaments trontollen, la Claire se sent traïda, en Frank poc valorat, la crispació augmenta, la individualitat agafa protagonisme i comença a trontollar el matrimoni després de 28 anys.

06fceed31df7f7d6ef1b98e5ea88b62bDiuen alguns estudis que les persones ens enamorem cada tres anys, és a dir, t’enamores d’algú, tens un període de passió desenfrenada que es va desinflant, les hormones tornen a lloc i al tercer any el cos torna a buscar aquesta passió addictiva. Normalment et tornés a enamorar de la persona que tens al costat, ara bé, no sempre passa. Per això és diu que el tercer i el sisè any de matrimoni, o de relació de parella, són els moments més habituals de separacions. Els Underwood han decidit fer-ho cada set anys, perquè ells no van per sentiments, ni per hormones, ni per passió sexual (capítol inoblidable sobre el tema a la tercera temporada), ni per sensacions, només per objectius i repartiment de poder.

Ja tenim aquí la quarta temporada i com deia el gran Joan Capri: L’amor se’n va però ella es queda (en aquest cas també podríem canviar el gènere sexual i la frase funcionaria igual), tot i que en Francis i la Claire tenen una relació d’amor molt diferent al de la majoria de la humanitat, per això són especials i irrepetibles.

No us espanteu, no pretenc fer un tractat sobre el matrimoni, d’això ja se n’encarrega en Woody Allen, de qui es podria utilitzar la seva filmografia per explicar extensament la relació entre dues persones que s’estimen i, a priori, volen passar la resta de la seva vida junts. El mateix director novaiorquès diu sobre aquesta …













Comments are closed.