Menú de navegació+

‘Cardinal’, d’importància fonamental

Publicat el 21 març, 2017 per a Sèries | 0 comentaris

A+ | a-

L’encapçalament d’aquest article és la definició en català de la paraula cardinal. Per aquelles petites casualitats de la vida també podria ser la descripció del personatge principal de la sèrie canadenca Cardinal: un policia amb aquest cognom que només actua per poder aconseguir aquelles coses que per ell són d’importància fonamental. Sovint hi ha persones que no es plantegen què és el més important per elles i es dediquen a viure per inèrcia. Un dels motivadors més espectaculars de casa nostra, Victor Küppers, ens diu: «El més important de la vida és que el més important de la teva vida sigui el més important.» I aquesta és la trama principal de Cardinal, l’obsessió per part del detectiu (Billy Campbell) per descobrir un assassí en sèrie bastant esmunyedís mentre la seva companya de feina (Karine Vanasse) pretén investigar si en Cardinal és un corrupte o si la sospita que ho sigui només és un rumor fruit d’una nova obsessió del seu cap, un sergent que no perdona haver fracassat en un cas anterior. Enmig d’aquesta història, hi apareixen trames secundàries que van prenent força i conflueixen en un capítol final que es resol de manera excel·lent.

I és que el final de la sèrie és el millor de tot plegat. Tot i que només té sis capítols, arriba un moment que penses que la cosa no avança, es fa un pèl llarga, però hi ha un parell d’elements que s’han de tenir en compte i que fan de Cardinal una sèrie més brillant del que pot semblar a priori. Cal destacar el bon ofici del director que hi ha darrere de tot plegat, Daniel Grou, que ens va regalar el film Les 7 jours du talion (2010) –foto– , una història de venjança personal d’un metge a qui maten la filla i decideix atrapar l’assassí i practicar tot el que va aprendre a l’escola de medicina, demostrant que és un expert en anatomia humana. Aquesta ment malaltissa que amagava el film també es transpira a la història de Cardinal, sobretot en la figura de l’assassí, un jove amant de les tecnologies vintage que gaudeix de la fotografia i de la filmació de situacions properes a l’snuff movie, en què el plaer no està en el fet de crear dolor sinó a poder-lo transmetre a partir de l’objectiu d’una càmera. La solvència del director també és present a la majoria d’escenes i per sobre de totes un tràveling, ara en diuen pla seqüència, de gran factura que segurament no passarà a la història perquè arriba massa tard i actualment es fan moltes coses semblants, que encara no han pogut superar l’escena de True Detective (2014) que tots teniu al cap.  Per tant, ja ho sabeu, si teniu unes quantes hores mortes sense sèrie de capçalera podeu fer una ullada a Cardinal, no us decebrà però tampoc trempareu. Apa, siau!

Autor: Jep Soler

L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*