MENU

19 juny, 2017 Comentaris (2) Visualitzacions: 1187 Sèries Vador Garcia Arbós

Títol
Fargo

Creador
Noah Hawley

Actors
Carrie Coon, Mary Elizabeth Winstead, Ewan McGregor i David Thewlis

En aquesta temporada de Fargo hi afloren tots els mals de les sèries: la mania de posar-ho tot i més, d’explicar fins a l’últim detall argumental i d’atrezzo. Li sobra metratge, però la pela és la pela

Els mals de les sèries (3). El·lipsis

En capítols anteriors parlava dels espòilers i de la (sospitosa) falta de planificació per raons comercials, les quals solen anar sempre en contra de l’arrodoniment de l’obra, per no dir art.

En un capítol anterior deia que Fargo té una durada de cinema clàssic i que, tot i que hi ha relat, la voluntat de trobar una manera de narrar diferent i una planificació precisa per a una història que tothom coneix, es gasten 9 hores en 10 capítols per explicar la història que els germans Cohen van trigar 1h i 38 a plasmar en el cinema, el temps just i necessari per explicar un clàssic ben planificat. Del que abans en dèiem obres mestres. La clau era un guió ple d’el·lipsis, en què ja no s’explicaven les obvietats i en què amb una frase brillant es resolia una situació.

La segona i la tercera de Fargo

La segona temporada de Fargo és una preqüela pensada i planificada en cadascun dels capítols de la primera temporada. Els fets de Sioux Falls van ser omnipresents i posats en els diàlegs de manera molt intel·ligent. La seqüència del màrqueting. Tots nosaltres hem de caure ordenadament a les mans d’AIDA: Atenció, Interès, Desig i Acció.

Tot i que no en sabem res i en suposem coses òbvies –assassinats, cobdícia, humor macabre, gent maldestre, por i covardia, personatges espuris i fastigosos, assassins sense escrúpols, policia bona amb polis ximples–, la segona temporada s’aguanta perquè tothom vol saber aquells fets reals que van succeir un hivern dur a Sioux Falls, amb la gràcia que patim poc per segons quins personatges, dels quals ja sabem quins sobreviuran i quins lleparan, perquè tenim memòria de la primera temporada. Tanmateix, han calgut 10 capítols més i una desena d’hores més mirant una pantalla.

I arribem a la tercera de Fargo. És entretinguda per als que els agrada el format. Però avui en el mercat hi ha molts productes per dedicar moltes hores a una història sobredimensionada. La història és divertida i les interpretacions són brillants, però el ritme és entrebancat i la narració, lenta amb una mica de poesia i cops d’efecte –material per a espòiler i altres comentaris– per donar arguments als acòlits però insuficient per convertir la tercera temporada d’aquest format de sèrie en una obra que pagui la pena d’aguantar.

En aquesta temporada de Fargo hi afloren tots els mals de les sèries: la mania de posar-ho tot i més, d’explicar fins a l’últim detall argumental i d’atrezzo. Li sobra metratge, però la pela és la pela.

El negoci està matant el cinema. Les sèries són cinema, no? A les sèries hi sobren capítols i hi falta més treball de guió, ritme i el·lipsis. En la insinuació hi ha bellesa. Per això reivindico l’el·lipsi, el que no s’explica, el que es deixa entreveure o es deixa a la discussió dels espectadors. És la màgia de la narració. L’objecte d’estudi, de manera que desapareixerien la majoria dels espòiler i ens entretindríem a parlar del conjunt de l’obra.

Les el·lipsis van començar a morir amb les “exigències del guió”, les escenes explícites quan la lluita era contra el porno.

Si es pot explicar en un parell d’hores, calen tres temporades? Com és que el públic es conforma amb el que li donen? Per què hi deu haver tantes sèries que s’han d’acabar cancel·lant?

Les sèries són excessives i han esdevingut un negoci que està matant la màgia de la imaginació.

Coming soon… En un proper capítol parlaré de… Literatura.

En aquesta temporada de Fargo hi afloren tots els mals de les sèries: la mania de posar-ho tot i més, d’explicar fins a l’últim detall argumental i d’atrezzo. Li sobra metratge, però la pela és la pela

Títol
Fargo

Creador
Noah Hawley

Actors
Carrie Coon, Mary Elizabeth Winstead, Ewan McGregor i David Thewlis

2 comentaris to Els mals de les sèries (3). El·lipsis

  1. […] espatlla una possible sorpresa n’és un exemple, però no l’únic. Ja ho explicava el Sensei Vador fa unes setmanes fent referència a Fargo. A The Handmaid’s Tale, la situació és encara més […]

  2. […] és que allò que veiem no és ben bé ficció, l’essència real es manté. Si fos un capítol de Fargo començaria: «Aquesta és una història real. Els fets van succeir a Liverpool al comtat de […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *