MENU

12 juliol, 2017 Comentaris tancats a Gas a fons amb ‘Baby Driver’ Visualitzacions: 2243 Cinema Lluís Simon

Títol
Baby Driver

Director
Edgar Wright

Actors
Ansel Elgort, Kevin Spacey, Lily James, Jamie Foxx i Jon Hamm




Heus aquí que la pel·lícula esdevé pràcticamet un musical en què les cançons -una trentena- de tots els estils imaginables, des del soul, al jazz, passant pel funk i el punk i acabant amb el rock dur, són les que condueixen, mai més ben dit, una acció trepidant que no necessita ni grans efectes especials

Puntuació

8

Gas a fons amb ‘Baby Driver’

Finalment una pel·lícula amb persecucions urbanes a tota velocitat i robatoris de bancs que val la pena de ser admirada. Deixeu la testosterona a casa. Això no és la merda de Fast and Furious. Quan vomiten un tràiler d’alguna de les mil pel·lícules que s’han fet de F&F sempre tinc la sensació que si algun dia vaig a veure’n una ho hauré de fer hormonat i amb una xoni de Castefa lleugera de roba al meu costat.

La idea de Baby Driver –títol inspirat en una cançó molt antiga de Simon & Garfunkel– és brillant i, sobretot, està executada magistralment pel gal·lès Edgar Wright, geni incomprès del segle XXI, que amb Simon Pegg va perpetrar Hot Fuzz (2007), la millor paròdia que s’ha fet mai del cinema policial. El nostre heroi és en Baby, un noi que sembla autista, interpretat pel jove Angel Elgort (Divergent).  Té una malaltia a l’oïda coneguda com a acufen, fet que l’obliga a anar tot el dia amb auriculars per mitigar-ne els efectes. Heus aquí que la pel·lícula esdevé pràcticamet un musical en què les cançons –una trentena– de tots els estils imaginables, del soul, al jazz, passant pel funk i el punk i acabant amb el rock dur, són les que condueixen, mai més ben dit, una acció trepidant que no necessita ni grans efectes especials, ni la maleïda postedició digital, ni explosions absurdes per mantenir l’adrenalina de l’espectador en el punt just.

Amb l’ús quirúrgic de la música i l’actitud cool d’en Baby al voltant a cada escena i a cada pla, la resta podria semblar attrezzo, però compte que parlem de Kevin Spacey com a mafiós –el doblatge que li fan és penós, s’ha de dir–, de Jamie Foxx –memorable com a psycho killer–, el madman Jon Hamm i l’escultural llatina Eiza Gonzalez com a companys de viatge. L’acció i el ritme frenètic cap a la perdició només perd punch quan en Baby –més val sol que mal acompanyat– troba la seva mitja taronga. Lily James, el personatge més fluix.

El referent de Wight no és l’obscura Drive, de Ryang Gosling, un personatge que certament tampoc parlava gaire, sinó la sensacional The Driver, de Walter Hill (1978), afegint-hi la bogeria musical analògica que, de fet, està inspirada en els antics mixtapes que fèiem tots a casa fa uns quants anys. Wright exhibeix el seu virtuosisme quan en Baby posa Neat, neat, neat, de The Damned, per calcular els temps que tenen per atracar i fugir del banc amb els sonats que porta al costat. Que és una pel·lícula d’acció diferent del soroll d’ara també m’ho va confirmar el fet que la persona que venia amb mi em va avisar que no tenia ganes de veure una «pel·lícula de cotxes»… Sortint va pujar al seu Toyota amb un somriure, va agafar el volant amb una passió inusitada, va posar la ràdio i gas a fons mentre sonava Nowhere to run.

I sobretot no hi arribeu tard, només la primera persecució ja val el preu de tota l’entrada.

Puntuacio

8

Heus aquí que la pel·lícula esdevé pràcticamet un musical en què les cançons -una trentena- de tots els estils imaginables, des del soul, al jazz, passant pel funk i el punk i acabant amb el rock dur, són les que condueixen, mai més ben dit, una acció trepidant que no necessita ni grans efectes especials

Títol
Baby Driver

Director
Edgar Wright

Actors
Ansel Elgort, Kevin Spacey, Lily James, Jamie Foxx i Jon Hamm




Comments are closed.