MENU

24 juliol, 2017 Comentaris tancats a ‘Blood Drive’: oh, bastardia! Visualitzacions: 2440 Sèries Jep Soler

Títol
Blood Drive

Director
James Roland

Actors
Alan Ritchson, Christina Ochoa, Thomas Dominique




Per definir-la en poques paraules és una barreja entre Mad Max i The Great Race (1965) (pels més televisius la versió d’animació Los Autos Locos)

Puntuació

8.5

‘Blood Drive’: oh, bastardia!

Deixem-nos de paranoies de contes sobre donzelles o de matrimonis presidencialistes i tornem als orígens de la bastardia. Aquells dies sanguinaris i divertits en els quals veure explotar un cap made in Cronenberg ens feia aixecar del seient. Els temps en què un superheroi amb pal de fregar i tutú ens obria les portes a l’Univers Troma. Els dies en què fèiem córrer cintes VHS pirates amb Nekromantik (1987), Bad Taste (1987) i altres perles. Allò era espectacular! Ho anàvem alternant amb succedanis ben aconseguits com ara Mad Max (1979) i alguna sèrie B de ciència-ficció del tipus Galaxy of Terror (1981). Però l’arribada de tanta indústria gore cinematogràfica, sobretot oriental, han fet que es perdés qualitat en detriment de la quantitat. Sort que, de tant en tant, tenim alguna sorpresa que passa pel Festival de Sitges i ens alegra el dia. Estic parlant de Turbo Kid, presentada al festival l’any passat.
En el món de les sèries de televisió no es porta gaire aquesta barreja de comèdia i sang i fetge. Només un parell a l’any, i sovint arrenquen força bé, però no tenen gaire continuïtat. La continuació d’Evil Dead (1981), Ash vs Evil Dead, i la sèrie de zombis Z-Nation en són dos exemples vàlids. L’any passat, Preacher va ser la millor d’aquest gènere, i la segona temporada ha arrencat de manera brillant. Ara bé, ens hem de treure el barret i els calçotets -i el que faci falta- davant de l’excel·lent Blood Drive. Per definir-la en poques paraules, és una barreja entre Mad Max i The Great Race (1965) (per als més televisius, la versió d’animació Los Autos Locos). Per tant, tenim un planeta amb falta de recursos bàsics, aigua i petroli, que per distreure el personal munten una carrera de cotxes en la qual cada dia ha de morir el que arriba últim o abandona. Amb la particularitat que els autos funcionen amb sang i carn humana. Genial! Les parelles competidores són brutals, des de l’espectacular protagonista, Grace (Cristina Ochoa), acompanyada per l’atractiu policia Bailey (Alan Richtson), fins al doble de l’Elvis, un pallasso boig i un matrimoni que consideraríem modèlic en la societat americana però que és més pervers que Hannibal Lecter i Charles Manson junts. Tenim tots el ingredients necessaris per considerar Blood Drive la sèrie bastarda de l’any: sang, violència, sexe, cossos exuberants, diversió i un mestre de cerimònies inoblidable!

Puntuacio

8.5

Per definir-la en poques paraules és una barreja entre Mad Max i The Great Race (1965) (pels més televisius la versió d’animació Los Autos Locos)

Títol
Blood Drive

Director
James Roland

Actors
Alan Ritchson, Christina Ochoa, Thomas Dominique




Comments are closed.