MENU

9 agost, 2017 Comentaris (2) Visualitzacions: 1655 Game of thrones, Sèries Lluís Simon

Títol


Director


Actors


“No!”, vaig cridar. Com a votant del Pacma no podia veure un animal d’una espècie en perill d’extinció morir en mans d’un humà, encara que fos el valent Bronn.

Game of Thrones 7×04: Vacances

Cada estiu, quan arriben les vacances de l’agost, visito un dels regnes de Westeros. El pressupost és ajustat i evito les zones de conflicte perquè, si bé hi ha periodistes que porten un heroi a dins, n’hi ha d’altres que tenim un kit de supervivència al cervell que inclou, precisament, fugir dels indrets on es tallen caps en directe per televisió.

Amb el portàtil al sarró i pregant perquè a l’hostal de torn hi hagués Wi-Fi ─aquests dies no et pots refiar ni de TripAdvisor─ vaig encaminar-me cap a Casterly Rock, una fortalesa que ningú amb dos dits de seny s’atreviria a envair. La turismofòbia encara no ha arribat per aquests verals i vaig ser prou hàbil per no passar per l’aeroport del Prat i navegar amb un ferri des d’Essos.

Tot i que portava fins i tot un diccionari d’alt valirià per comunicar-me, va ser impossible que ningú m’indiqués un cafè amb connexió a internet per veure l’episodi 3, fet que em va impedir escriure la crònica setmanal. De fet, que estigui viu per explicar-ho ja és molt.

Just en arribar a Casterly Rock i posar-me a xafardejar postals, els soldats de Daenerys ─amb l’inexpressiu Grey Worm al davant─ van entrar i van fer una massacre davant dels meus nassos. El més alt em va mirar amb posat de guerrer mil·lenari apuntant-me amb una llança brillant i roja de sang. “Ep, sóc objector de consciència.” Em va sortir de l’ànima. Va seguir el seu camí. Vaig refugiar-me al museu del castell. Maleint els ossos a l’arquitecte per no haver-hi posat un ascensor, vaig pujar a la torre i des d’allà vaig veure com tota la flota naval de Daenerys cremava. Com a espectacle visual fou incomparable, però com a bon covard havia arribat l’hora de canviar de lloc.

Quin seria el regne més segur? La casa dels Tyrrell, és clar, em vaig dir. Fa milers d’anys que cap enemic s’acostava a centenars de quilòmetres de Highgarden. I la bellesa dels jardins justificaria de sobres els maldecaps d’una visita tan llunyana.

Però en el llarg camí que els locals anomenen de les roses vaig albirar una llarga caravana militar amb un exèrcit de capes roges. “Collons, els Lannister.” Mentre pensava en les implicacions que podia tenir en la política local aquell desplegament monumental, es va fer un silenci en l’aire miraculós. Vaig veure el llegendari Jamie Lannister congelat mirant amb terror cap a l’horitzó. Em vaig girar i vaig fer el mateix…

I allà aparegué, sí, com un F-16. Drogon, monstre i mite tot a la vegada, batent majestuosament i irrealment les seves imperials ales. I a dalt, l’amor platònic de tota una generació: Daenerys Targaryen, reina dels Àndals, protectora del reialme, reina de Meeren, Khalessi del gran mar d’herba, mare dels dracs, trencadora de cadenes, etc.

Sobrevolant-me a pocs centímetres, les escates de Drogon van pentinar els pocs cabells que em queden i, mentre em fregava els ulls d’admiració i de pànic, un exèrcit sencer de Dothrakis va passar per sobre meu. La primera foguerada del drac sobre els homes de Lannister va ser com Hiroshima. La seva fúria em va deixar tan estabornit que va impossible trobar l’iPhone i fer només una maleïda foto per enviar al grup dels Bastards. Quin desplegament de foc i d’emoció! Malgrat l’infern que queia sobre el seu cap, els soldats continuaven lluitant, fregits des de dalt i massacrats des de baix.

Vaig acostar-me més i vaig percebre la gegantina fletxa que sortia disparada cap al cor de Drogon. “No!”, vaig cridar. Com a votant del Pacma, no podia veure un animal d’una espècie en perill d’extinció morir a mans d’un humà, encara que fos el valent Bronn. Amb el meu crit histèric el drac va desviar la seva direcció només un mil·límetre, just  perquè la fletxa no el ferís mortalment.

Alleugit, però amb la suor regalimant per tot el cos, vaig girar cua i vaig tornar a casa.

“No!”, vaig cridar. Com a votant del Pacma no podia veure un animal d’una espècie en perill d’extinció morir en mans d’un humà, encara que fos el valent Bronn.

Títol


Director


Actors


2 comentaris to Game of Thrones 7×04: Vacances

  1. Joan ha dit:

    Està molt bé i m’ha fet riure. Fa poc vaig llegir com un periodista havia vist la filmació de la Daenerys volant damunt la bestiola. La pobre actriu que per cert és morena i no rossa havia de seure damunt una mena de cavall de fusta com el que hi ha fent de rodeo a certs bars i aguantar els sotracs. La resta ho feia l’ordinador. Ara que jo hauria preferit que ho fessin amb un drac volador de debò. Saluts Joan

  2. Joan ha dit:

    Això dels dracs calant foc i matant a tothom em recorda les aviacions de certs paisos treballant a l’Orient Mitjà. Per sort a Westeros els soldats fan les seves batalles a llocs on no viuen ciutadans pacífics i es veu que la Daenerys no fa mal a innocents ni destrueix habitatges.
    El three-eyed raven us saluda. Confio que us conviding al casament de Daenerys i Jon Snow

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *