MENU

9 octubre, 2017 Comentaris (1) Visualitzacions: 919 Sèries Jep Soler

Títol
Mr. Mercedes

Creador
David E. Kelley

Actors
Brendan Gleeson, Harry Treadaway, Robert Fortunato, Bill Kelly, Robert Jonathan Nersesian, Peyton Wich, Mary-Lousie Parker

Intriga i drama no s’acaben de barrejar correctament i l’all i oli proposat pel que va ser el mestre del misteri Stephen King s’acaba negant, convertint-se en un aiguabarreig que no serveix per sucar-hi pa.

Puntuació

5

Les obsessions del senyor King

Tot i que Stephen King pot arribar a ser un escriptor amb novel·les avorrides i crear històries ben patètiques, no podem negar-li la capacitat d’haver-nos emocionat durant anys amb una llarga llista d’obres ben reeixides. Segurament es mereix el títol d’escriptor irregular combinant aleatòriament el terror més pur amb drames tediosos i sense cap mena d’interès. Suposo que també tenim una mica de culpa nosaltres, que hem consumit tots els seus productes com si engolíssim crispetes a preu fet. Us estalvio repassar els seus títols perquè per això serveix aquest enllaç a la Viquipèdia o a IMDB per saber les adaptacions al cinema i televisió. Avui vull parlar-vos de la sèrie Mr. Mercedes, en què conviuen la intriga (de sempre) amb el drama (repetitiu). Com que hi ha coses notables i altres d’insuficients faré una edició de butxaca d’#AFavor i #EnContra.

#AFavor: el punt inicial de la història és violenta, dura, sense concessions. Un assassinat brutal d’un grup heterogeni de persones que esperen trobar feina en un punt d’ocupació en temps de crisi latent. La majoria són atropellats per un Mercedes conduït per un desconegut. Els dos protagonistes principals, el policia jubilat interpretat per Brendan Gleeson (The Guard, 2011), i el conductor despietat a qui dóna vida Harry Treadaway (Peanny Dreadful) , vertebren una trama que es converteix en el joc del gat i la rata al més pur estil policíac, amb tancament de cercles i noves obertures per anar creant misteri. Stephen King torna a col·locar el terror en les relacions personals, sobretot familiars, que si esdevenen tòxiques (adjectiu tan de moda que ja comença a fer pudor) generen una confrontació entre els seus membres que enriu-te’n dels debats de Sálvame.

#EnContra: possiblement King hauria de dedicar-se a històries curtes, molt curtes, i que se’n fessin curtmetratges o minisèries. De fet, ens venen Mr. Mercedes com una sola temporada i curta, però els deu capítols es fa massa llargs. La investigació per atrapar un assassí boig passa ràpidament a segon pla per donar més importància a les situacions dramàtiques, que quan van acompanyades d’humor són agraïdes però quan hi volen posar una mica de llagrimeta s’acosten al ridícul. Immensa la història de la veïna del policia (Holland Taylor), una senyora en plena vellesa que encara vol ser estimada i només rep el rebuig del veí malcarat. Llàstima que a partir del segon capítol ja perd protagonisme i la seva aparició es converteix en anècdota.

Intriga i drama no s’acaben de barrejar correctament i l’allioli proposat pel que va ser el mestre del misteri, Stephen King, s’acaba negant i es converteix en un aiguabarreig que no serveix per sucar-hi pa.

Puntuacio

5

Intriga i drama no s’acaben de barrejar correctament i l’all i oli proposat pel que va ser el mestre del misteri Stephen King s’acaba negant, convertint-se en un aiguabarreig que no serveix per sucar-hi pa.

Títol
Mr. Mercedes

Creador
David E. Kelley

Actors
Brendan Gleeson, Harry Treadaway, Robert Fortunato, Bill Kelly, Robert Jonathan Nersesian, Peyton Wich, Mary-Lousie Parker

Un comentari a Les obsessions del senyor King

  1. Joan ha dit:

    A mí en King no m’ha agradat mai. Els començaments són sovint interessants i originals, però a mitja obra hom veu venir ja un final completament absurd, perquè al món no hi ha ni malediccions, ni bruixes, ni zombies, ni dimonis, (fora del món polític) ni forma de dissenyar una fi digna de crèdit. Vull dir que les obres comencen bé, però acaben molt malament. Ara bé: cal respectar l’autor. Resulta que és l’autor de més llibres publicats i venuts de la història literària del món. Ho diuen autoritats dignes de fe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *