MENU

23 octubre, 2017 Comentaris tancats a Un ‘Muñeco de nieve’ que es fon Visualitzacions: 2101 Cinema Jordi Camps

Títol
The snowman

Director
Thomas Alfredson

Actors
Michael Fassbender, Rebecca Ferguson, J.K. Simmons, Val Kilmer, James D'Arcy, Chloë Sevigny, Charlotte Gainsbourg i Toby Jones




Si és una playlist:

Desconec si és per voler ser volgudament fidel a l’original literari, perquè no l’he llegit, però la pel·lícula es desintegra a mesura que obre ramificacions, branques narratives i trames que fragmenten el ritme talment com el criminal que talla les extremitats a les seves víctimes

Puntuació

5

Un ‘Muñeco de nieve’ que es fon

A mi la fred, què voleu que us digui, no m’agrada. Per això, si mai he tingut l’ocasió de visitar algun país escandinau (i més que voldria fer-ho) evidentment ha estat durant l’esplendorosa època estival, quan tot floreix i t’enlluerna. I és que, malgrat tot, rere la bellesa paisatgística d’aquelles contrades i la societat benestant que hi impera, es percep que hi ha quelcom subterrani, una foscor gèlida que es revela sobretot quan el sol começa a minvar i l’hivern s’apodera no només del clima sinó de l’ànima.

Una d’aquelles realitats paral·leles, al més pur estil lynchià, que la literatura i ara més que mai la indústria audiovisual s’han encarregat de plasmar. S’ha fet i es fa sota aquesta marca que tots ens hem posat d’acord a anomenar nordic noir i que els últims anys ha trascendit amb llibres, adaptacions televisives, cinematogràfiques o directament amb sèries i pel·lícules com la saga Millenium, Forbrydelsen / The killing, Headhunters, Bron / The bridge… i tantes altres que ja hem anat comentant al blog.

Jo Nesbø, un dels escriptors noruecs més reputats, va escriure fa deu anys una de les seves novel·les de més èxit, en què un psicòpata assassí en sèrie es dedicava a fer ninots de neu que incorporaven trossos de restes humanes. Una afició com una altra, si ets un coi de tarat i no et conformes a emborratxar-te o suïcidar-te. L’astut de Martin Scorsese devia de llegir la novel·la o simplement en va percebre la potencialitat de la història (i el munt de bitllets que li reportaria, espero per no tornar a rodar pel·lícules tan soporíferes i ultrareligioses com Silenci) i va encarregar al director de les notables Déjame entrar i El talp, Tomas Alfredson, perquè n’adaptés el llibre i el va dotar d’un equip tècnic de primera (entre els quals hi havia la cèlebre muntadora Thelma Schoonmaker) i un repartiment que ja voldrien alguns, encapçalat per Michael Fassbender, Rebecca Ferguson, J.K. Simmons, Val Kilmer, James d’Arcy, Chloë Sevigny, Charlotte Gainsbourg i Toby Jones. Poca broma.

Amb tot aquest material resulta incomprensible que El muñeco de nieve (The snowman) es fongui tan depressa, a mesura que avança la pel·lícula.

A causa de les crítiques que està rebent el film, a les quals jo em sumo, el mateix Alfredson ha hagut de sortir al pas a admetre que la producció va ser «massa ràpida». O el que és el mateix, no va tenir prou temps per completar la pel·lícula que ell volia fer i que, com als seus anteriors treballs, es volia centrar més a posar èmfasi al procés de destrucció de l’equip d’investigació policial que no pas als crims o les motivacions de l’assasí. Així, els espectadors àvids de disfrutar amb una bona història, ens trobem que bona part del metratge es focalitza en els traumes de Harry Hole (Fassbender), un policia borratxo, turmentat per ves a saber quin passat i que sembla que vagi restret tota l’estona.

Aquesta opció, la de derivar la història a les dèries del protagonista principal, seria lícita si no fos que el plantejament dramàtic fluís, ja no mínimament, sinó de forma coherent, no pas com al film. Els espectadors, i mira que un servidor té la paciència d’un sant, acabem frustrats a la conclusió del thriller que si bé apunta maneres (la força de l’original s’intueix), acaba convertint-se en un telefilm insípid per molt embolcallat de gran producció que estigui (i quins paisatges!).

Desconec si és per voler ser volgudament fidel a l’original literari, perquè no l’he llegit, però la pel·lícula es desintegra a mesura que obre ramificacions, branques narratives i trames que fragmenten el ritme talment com el criminal tallant les extremitats a les seves víctimes. Muntatges paral·lels dolents a matar, personatges sobrers a mode de flashback (Val Kilmer, què coi cardes aquí?! I què dir de Toby Jones)… tota una sèrie d’entrebancs que alteren el ritme i ja no dic la comprensió d’una trama prou complexa.

Sis mans per escriure un guió i un productor que més val que es dediqui a fer pel·lícules de gàngsters, que en sap un niu. I després s’estranyen que els cinèfils ens aboquem a mirar sèries, algunes d’aquest gènere tan entretingudes com Mr. Mercedes o magistrals com Mindhunter, aquesta última (paraules majors) realitzada per David Fincher, autor de Zodiac, Seven Millenium (nordic noir, per cert).

Com deia el fiòsof: «No hase falta disir nada más!»

Puntuacio

5

Desconec si és per voler ser volgudament fidel a l’original literari, perquè no l’he llegit, però la pel·lícula es desintegra a mesura que obre ramificacions, branques narratives i trames que fragmenten el ritme talment com el criminal que talla les extremitats a les seves víctimes

Títol
The snowman

Director
Thomas Alfredson

Actors
Michael Fassbender, Rebecca Ferguson, J.K. Simmons, Val Kilmer, James D'Arcy, Chloë Sevigny, Charlotte Gainsbourg i Toby Jones




Si és una playlist:

Comments are closed.