MENU

Qui som?

Dogma bastard

Un bon dia d’hivern, després d’una ingesta exagerada d’alcohol i abans d’una inoblidable ressaca, ells van decidir crear un bloc. Eren més joves, per tant la insensatesa i l’atreviment sortien pels porus de la seva pell de manera desenfrenada. En el procés desordenat de creació, van decidir primer el nom, com a bons seguidors del cinema d’acció del mestre Tarantino van anomenar al projecte Els Maleïts Bastards, en honor a la pel·lícula del mateix nom, tot i que la normativa lingüística de TV3 consideri més adequat dir-ne “Malparits”. Com sol passar en aquests casos el nom era massa llarg i finalment ens hem quedat en Els Bastards. Amb el nom triat i la pàgina web enllestida, doncs apa! A buscar personal i que comencin a escriure. El que no sabien els pares fundadors és que s’acabarien apuntant una colla d’impresentables toca-ous que anirien pervertint allò que s’havia creat a partir de l’amistat i l’amor. Per intentar posar ordre es va intentar fer un document que servís de guia pels autors i que així tots anéssim a una, tots junts per dominar el món. Aquest és el Dogma Bastard que tot membre hauria de seguir:

  1. Els Bastards escriuran i opinaran del que vulguin, de la manera que els vingui de gust, amb total i absoluta llibertat d’expressió. Per aquest motiu el bloc d’Els Bastards no es fa responsable de cap opinió ni escrit que hi sigui publicat, només ho serà el signant de l’article.
  2. La Bastardia s’entendrà de manera particular per cada membre, ja que és impossible que ens posem d’acord en la definició del terme. Tot i això, el bloc d’Els Bastards n’ha creat una per intentar mantenir una direcció estable.
  3. La definició de Bastardia per nosaltres és: Qualitat d’aquell que estima tot l’univers Ara toca definir que vol dir Bastard, és clar.
  4. Bastard: Membre del bloc sobre cinema i sèries, Els Bastards, que parlen de tot allò que consideren Degenerat o Adulterat.
  5. El criteri de Degenerat i Adulterat l’establirà el propi autor, per tant sempre que veieu un article publicat serà perquè l’autor creu que forma part d’aquesta categoria.
  6. Els altres membres d’Els Bastards poden estar en desacord amb l’autor d’un post del bloc.
  7. En cas d’estar-hi en desacord es podrà castigar a l’autor de diverses maneres: cremar, torturar, desmembrar, arrencar les ungles, cantar-li cançons de Pimpinela, fer-li veure la filmografia completa de Dreyer o Sokurov o Bergman o Truffaut o Antonioni o Serra o Godard o Oliveira. Qualsevol d’aquestes reprimendes hauran de desenvolupar-se en privat. En públic només es podrà insultar per xarxes socials. Insultar cara a cara seria una vexació massa dura i tenim sentiments, encara.

 

Els bastards

Gemma Balasch

Per sant Llull i sant Fabra

Amb aquest crit de guerra, aquesta filòloga incansable, juntament amb l’Anna Llop i en Jordi Casas, té la difícil tasca de repassar i posar amb sentit les idees d’Els Bastards. El dia que ens reunim tots, volaran adjectius, adverbis, pronoms i accents (crítics i diacrítics)

Marc Bataller

Aconsellant

Actualment en excedència d’Els Bastards perquè està al servei de la sanitat pública del país, defensant-la amb una cinta vermella al cap i un ganivet entre les dents. Sense oblidar el seu ADN, utilitza tot allò que ha après de grans mestres com Rambo, Carl Bernstein, Bob Woodward i Frank Horrigan.

Jordi Camps

Oh capità! El nostre capità

Membre fundador d’aquest blog, sense ell no seriem ningú, i no pas per motius organitzatius, sinó perquè és el que manté l’estabilitat entre tanta diversitat bastarda. Porta el nom de l’innominable Spielberg tatuat al cor, però manté l’esperit de Romero ben encès.

Jordi Casas

Fitxatge

D’una manera inconscient ha acceptat fitxar per Els Bastards i entrar a formar part del grup de correctors del nostre equip. No sap què l’espera. Haurà d’acceptar paraules que rebenten les orelles a tot erudit de la llengua: merda, follar, cardar… Al final de temporada valorarem el seu rendiment i veurem si es converteix en un André Gomes qualsevol o si supera la prova i es converteix en un bastard de veritat.

Fàtima Deulofeu

Wild

No li cal agafar una motxilla per anar a la recerca de la llibertat, ella fa el que vol, és propietària de la seva vida i domina l’entorn. Activista serièfila, bastarda fins a la medul·la, incansable quan hi ha festa. Només es vesteix de blanc quan es lliga un mocador vermell al coll.

Jordi Dorca

L’Indiana garrotxí

Combinar les teves passions sense tornar-te boig sembla impossible, però ell ho fa a la perfecció. Futbol, feina, família, literatura, teatre, cinema, sèries, i força més, ho porta tot amb elegància i perdent els estreps només quan és necessari. Porta un fuet amagat, no pas de Can Gaburra, precisament.

 

Salvador Garcia-Arbós

Ballant amb llops

No existeix ningú com ell, és l’única persona (a vegades pensem que no és humà) capaç de portar-se bé amb tothom, capaç de conviure amb Els Bastards, menjar ostres per portar una dotzena d’ous a taula, fer paelles amb les àvies més entranyables, ser el convidat especial a cada taula cultural i ballar amb els llops cahieristes sense perdre mai el compàs.

Víctor Gonzàlez

Born in Tromaville

No us deixeu enganyar per la primera impressió. Us pensareu que esteu davant d’un professor educat, delicat, que manté una vida saludable i té cura del seu cos. En realitat és el fill bastard de Lloyd Kaufman i viu permanentment en un film de sèrie Z.

Anna Llop

Sra. Lobo

Quan tenim problemes a la redacció (d’ordre ortogràfic i sintàtic, s’entén), Els Bastards ho tenim clar: “Better call Anna!” Ella és, com marca el seu cognom, la nostra Sra. Lobo particular, encarregada de passar darrere de la nostra feina bruta i deixar-ho tot net i polit. És impecable i implacable. També, impagable.

Àlex Oliva

El “novato”

Encara porta la L plantificada a l’esquena, està passant les proves pràctiques amb solvència a la televisió d’El Punt Avui. Desgraciadament vol aprendre de tots els bastards i encara no sap a quin pot fer cas. Ho tindrà difícil, tot i que veient com parla i escriu aviat ens donarà mil voltes a algun de nosaltres.

Víctor Ribas

V de Víctor

Incansable defensor dels exclosos socials, es capaç de barallar-se amb mig Twitter quan té temps i ganes. Si Marvel s’atrevís a fer un personatge basat en la seva personalitat i còrpora, no quedaria ni l’apuntador. Ha fet teràpia amb un garrot aconseguint que a cada porc li arribi el seu Sant Martí.

David Ruiz

Callahan Total

John Carpenter, Lucio Fulci, Jorge Grau, George A. Romero, Bud Spencer, Raphael, Scalletti, Acocollona’t, Ultracoses, Paul Verhoeven, Festí de Sang, Wes Craven, Paco Cavero, Jess Franco, Camilo Sesto, Dario Argento, Conan, Kurt Russell, Sergio Leone, Albert Valencia, Clint Eastwood, Sant Martí, etc…

Lluís Simon

Redactor en cap

Hi ha una dita que diu que les coses bones si són breus, doncs dues vegades bones. Deu ser per això que el millor analista del grup és tan poc prolífic. El motiva Joc de Trons, el futbol (és a dir el Barça), Star Wars i la majoria de coses fantàstiques de la vida.

Jep Soler

Nyerro

Encara que sembli que sempre porta la contrària, és capaç de portar sempre la contrària quan li ve de gust. Aquest motiu dificulta saber la seva opinió, potser per això és un dels que més opinen. Un rumor, evidentment fals, diu que ha fet alguna crítica sense haver vist la pel·lícula en qüestió.

Jordi Taulats

Ex Machina

Pare creador de tot el que veieu, el primer dia va crear el blog i després es va posar a descansar. Desgraciadament per a ell, s’ha vist obligat a treballar-hi perquè si no ningú mantenia el web actiu i tampoc hi havia prou articles. La primera cosa que li va dir a la seva filla, Leia, va ser: “Soc el teu pare.”

Joan Trillas

Bob Merrick

Cara visible del col·lectiu que porta el nom d’un personatge interpretat per Cary Grant, tot i que nosaltres quan sentim Bob no podem evitar pensar en David Lynch i Twin Peaks, possiblement el poble on hauria d’habitar l’impresentable, i mai prou valorat, Col·lectiu Bob Merrick.