Dues de les revistes més influents del panorama cinematogràfic internacional, la francesa Cahiers du Cinema i l’americana Film Comment, han coincidit a considerar Albert Serra un dels quinze directors més importants en els seus respectius resums sobre la dècada passada. Segurament no sorprèn tant que Cahiers du Cinema consideri el cineasta banyolí un dels quinze més influents durant aquests últims deu anys, perquè van ser ells, abans que ningú, que se’n van fer ressò després del seu debut internacional a Canes amb Honor de cavalleria, però sí una mica més que una revista del país que va inventar això de Hollywood, i en què han participat alguns dels crítics, acadèmics i realitzadors més destacats del món parli de Serra com el 14è millor «nou director» dels últims deu anys, just per davant d’autors de renom com el filipí Brillante Mendoza, els francès Eugène Green o els nord-americans Judd Apatow i Ramin Bahrani. Pel que fa la revista francesa, destaca la capacitat de l’autor d’El cant dels ocells per haver sabut posar «el comptador a zero» i haver fet reviure sensacions perdudes amb el seu retorn a un primitivisme cinematogràfic.

Després de tants elogis per part de la crítica especialitzada, a Serra només li falta aconseguir el suport del públic, que ara per ara, per molt seguiment que té dels seus molts amics i coneguts, encara no té. I això que el Serra personatge mediàtic és d’allò més popular: gaudeix fins i tot d’un imitador en el programa radiofònic Versió Rac 1. Però suposem que aquest no és el concepte de «popularitat» que a Serra li fa més il·lusió. O si…?