Tothom destaca que avui en dia les sèries tenen més adeptes que mai, però ningú no ha d’oblidar que els anys 80 també es va viure un boom semblant. Productes com V, El Equipo A, El coche fantástico o Magnum sempre formaran part del nostre imaginari. Aquests dies s’ha estrenat al cinema la versió d’El Equipo A, que més hauria valgut que s’hagués quedat en un armari tancat a pany i forrellat.
La pel·lícula, com a tal, no és tan dolenta com han volgut fer veure alguns crítics. És una cinta d’acció i punt. Per passar una estona fresquet al cinema ara que la calor fa estralls, però tampoc no hauria passat res si s’hagués estrenat directament en vídeo. Però, en aquest cas el títol és el gran atractiu per atraure espectadors. No importa l’argument, no importa el guió. El Equipo A té el suficient potencial com per arrossegar la gent cap a les sales.

I precisament aquí rau el problema. Com diu el refrany, el nom no fa la cosa. La pel·lícula no té res a veure amb les arrels de la sèrie. Només comparteix el nom i els personatges. Per la resta, res de res. Es tracta d’una successió d’escenes d’acció, però corromp l’esperit de l’original. Falta més humor i sobra espectacle. El moment en què un tanc, amb els quatre protagonistes a l’interior, cau d’un avió amb paracaigudes i comença a disparar uns avions fa més pena que glòria. El mateix M.A. Barracus, que a la sèrie intepretava Mr T, ha criticat la pel·lícula: “Hauria de ser un producte divertit i no només sexe i acció”. Completament d’acord Mr T.