MENU

25 octubre, 2010 Comentaris tancats a Posi-me'n una de vampirs… Visualitzacions: 1182 Cinema Claudi Dómper













…que no facin pampallugues. Hi havia una vegada uns xuclasangs que vivien molt feliços fent les seves coses de xuclasangs. Llavors varen venir els escriptors i varen decidir que això d’atacar als vius quan era de nit i els llops udolaven estava molt bé però calia alguna cosa més per donar profunditat al personatge. I …

Posi-me'n una de vampirs…

…que no facin pampallugues.

Hi havia una vegada uns xuclasangs que vivien molt feliços fent les seves coses de xuclasangs. Llavors varen venir els escriptors i varen decidir que això d’atacar als vius quan era de nit i els llops udolaven estava molt bé però calia alguna cosa més per donar profunditat al personatge. I partint d’aquí hem arribat al vampir adolescent que fa pampallugues.

Com passa sempre, hi ha aquells als quals els canvis no els agraden, en especial quan els canvis converteixen un monstre en un ídol d’adolescents, com si una cosa i l’altra fossin incompatibles. El cas és que els editors, sempre a l’aguait per captar el que els seus lectors volen, ja estaven ensumant la gran sabana literària a la recerca d’algun llibre en el que aparegués alguna versió no refinada dels nostres vampirs. I si podia ser un best seller encara millor.

D’aquesta manera no és difícil imaginar-se una conversa (del tot inventada) entre un agent literari i un editor de Ballantine Books:

Agent: … doncs ja sabràs que ara represento en Justin Cronin. Tinc un llibre increïble que acaba d’enviar-me.
Editor: Quina mena de llibre?
Agent: Un de més de vuit-centes pàgines.
Editor: Però és que no els dieu als vostres representats que no ens agraden els llibres llargs? Són massa cars d’enquadernar.
Agent: Aquest serà un best seller, segur. És la primera part d’una trilogia.
Editor: Oh, no, una altra trilogia.
Agent: Només dues paraules: apocalipsi vampíric.
(Pausa tensa)
Editor: T’escolto, segueix.

Efectivament el llibre del que estic parlant; The Passage de Justin Cronin, va d’això, de la fi del món tal i com el coneixem sota els efectes d’una epidèmia de vampirs frenètics que es comporten com si haguessin cursat uns quants anys de carrera a la Zombie University. Imagino que en algun punt del seu historial farcit de fracassos, l’Alt Comandament Vampíric va decidir canviar els procediments de sempre. S’havia d’acabar això de ser sofisticat, ja n’hi havia prou de tanta subtil infiltració a la recerca de venes virginals. Calia engegar a fer punyetes les mascarades i les corts intrigants de personatges històrics decadents i emprar les tàctiques d’atac en onada d’inspiració soviètica dels zombis que, tot i estar mancades d’elegància, s’havien mostrat molt efectives a llibres i pel•lícules.

The Passage va deixar impressionats a molts i fou presentat com la nova sensació del gènere especulatiu, quelcom que no vol dir res perquè cada any les editorials surten amb els seus candidats a ser el nou George R.R. Martin (abans era el nou JRR Tolkien, de manera que alguna cosa sí que ha canviat). Haig de reconèixer que el llibre enganxa i que hi ha parts que vaig trobar realment aconseguides. Amb tot és una obra irregular, cosa comprensible si tenim en compte que la història està dividida en dues parts, una abans i durant l’Apocalipsi (que vaig trobar brillant) i l’altre que té lloc noranta anys després i que presenta alguns problemes de consistència.

Una cosa sí que s’ha de dir. Al llarg de tot el llibre vaig tenir la sospita que hi havien escenes d’allò mes Chrictonianes, dit d’una altra manera: escenes que semblaven escrites per ser filmades. I aquí és on hem de parlar de la inevitable adaptació cinematogràfica. Tot just publicar-se The Passage vàrem ser informats que Ridley Scott en dirigiria la pel·lícula. La pregunta que em ve al cap és, si en Ridley Scott va tenir els problemes que va tenir per adaptar un guió senzill com era el guió original de Robin Hood (on el protagonista no era en Robin si no el xèrif), com s’ho farà amb una història tan complexa com The Passage. Al menys sí que hi ha un personatge que està que ni pintat perquè l’interpreti en Russell Crowe, tot i que està per veure si l’ actor voldrà embrancar-se en un nou projecte dirigit per en Ridley Scott.

Una cosa s’ha de valorar positivament: en aquest llibre els vampirs no fan pampallugues.

…que no facin pampallugues. Hi havia una vegada uns xuclasangs que vivien molt feliços fent les seves coses de xuclasangs. Llavors varen venir els escriptors i varen decidir que això d’atacar als vius quan era de nit i els llops udolaven estava molt bé però calia alguna cosa més per donar profunditat al personatge. I …













Comments are closed.