MENU

26 novembre, 2010 Comentaris (1) Visualitzacions: 1643 Cinema Víctor Gonzàlez













Des dels anys vuitanta, la majoria de films americans s’han anat adaptant als estats naturals d’atenció dels espectadors per raons purament empresarials. No importa que la pel·lícula tingui una substància o que hi hagi una bona trama al darrere. El que s’intenta és que el públic no s’avorreixi, que no aparti la vista ni un …

Neurocinema als Multiplex

Des dels anys vuitanta, la majoria de films americans s’han anat adaptant als estats naturals d’atenció dels espectadors per raons purament empresarials. No importa que la pel·lícula tingui una substància o que hi hagi una bona trama al darrere. El que s’intenta és que el públic no s’avorreixi, que no aparti la vista ni un segon de la pantalla i que tingui ganes de recomanar-la als amics, encara que sigui un patafi. El neurocinema és un pas més en aquesta cursa. Si l’explosió del 3D ha estat una operació comercial relativament reeixida per reanimar unes sales ja moribundes, ara s’utilitzen els resultats d’experiments amb el cervell humà per captar més espectadors. Però què és el neurocinema?

Jessica Hamzelou ens ho explica molt bé al seu article Brain invasion at the Multiplex (New Scientist, 11/09/10). El neurocinema utilitza la tecnologia dels escàners fMRI per veure com responen les nostres ments a certes imatges. Si per exemple estem veient una bona pel·lícula de terror, tindrem una alta activitat a l’amígdala, la part del cervell que respon a les amenaces. Si el que es vol és connectar amb els sentiments de l’espectador, analitzarem el còrtex frontal, el sector que controla l’atenció. La companyia de neuromàrqueting Mindsign de San Diego realitza aquests experiments i cobra una fortuna als seus clients. Com podem millorar el muntatge per fer-lo més atractiu? Quin és l’actor que hauríem d’escollir per seduir les ments del públic? Quin impacte ens dóna una escena d’acció dins de la trama? I la música o la il·luminació? Realment són efectives en aquest punt de la historia? Aquestes preguntes i d’altres són les que es fan els directors quan presenten els seus productes al públic. I Mindsign els hi dóna resposta empírica. Però hi ha més: les empreses de publicitat ja estan pensant a anunciar les seves marques a les escenes clau que provoquin una alta intensitat cerebral: el súmmum del product placement.

El tràiler de Harry Potter 7 que heu vist aquests dies es va editar seguint les recomanacions de Mindsign. Encara que no us agradi el món de J.K. Rowling, les neurones us diran que l’aneu a veure. Potser acabarem com les víctimes de Brain Eaters (Bruno Ve Sota) o les de Digicorp a Cypher (Vicenzo Natali), mòmies pseudohumanes sense voluntat pròpia. Fugiu de les sales ràpidament: és hora de començar a córrer.

Des dels anys vuitanta, la majoria de films americans s’han anat adaptant als estats naturals d’atenció dels espectadors per raons purament empresarials. No importa que la pel·lícula tingui una substància o que hi hagi una bona trama al darrere. El que s’intenta és que el públic no s’avorreixi, que no aparti la vista ni un …













Un comentari a Neurocinema als Multiplex

  1. Jep Soler ha dit:

    Felicitats per l’article!!

    En estudis anteriors sobre la relació entre la fisiologia i la percepció van arribar a la conclusió que els sons aguts feien accelerar el ritme cardiac i que els sons greus afecten a la caixa toràxica, i per tant també acceleraven el cor.
    Va ser fàcil portar aquesta correlació al cinema i en molts films d’acció o de terror han prescindit de banda sonora musical i ara podem sentir una remor o un xiulet que ens fa accelerar el cor. En el moment en que el cervell detecta un augment del ritme cardiac, creu que està en perill i té por.
    Un altre truc cinematografic gràcies a la ciència.
    Fixeu-vos-hi en les pròximes pel·lícules que veieu, passa molt sovint.

    Jep Soler.