George Orwell estava equivocat. Els sistemes de control, amb internet, són a les mans dels ciutadans del carrer. El trànsit imparable d’imatges, text i so a temps real ha derivat, com diria Baudrillard, cap a un temps d’accelerament i reciclatge. Facebook i Wikileaks són els protagonistes absoluts d’aquest 2010. El primer ha canviat ràpidament la manera en què ens comuniquem. El segon ha deixat en evidència els secrets més ben guardats de la primera economia del planeta.

Dick Cheney ja es va queixar d’aquesta situació, com un buldog, a mitjan 2004 a la revista Wired, referint-se a les imatges que filmaven els marines i la població civil durant la Guerra de l’Iraq: “La gent va pel carrer amb les seves càmeres digitals prenent tota mena de fotografies i filmant-ho tot per després passar-ho a la xarxa, il·legalment, i als mitjans de comunicació, molt abans que ens arribi al Pentàgon.” L’Amèrica fortificada comença a tenir por; ara el seu poder militar global vol censurar, sense èxit, Julian Assange. I, mentrestant, els draps bruts de la miasma dels poderosos pul·lulen sense control i deixen en evidència la farsa dels poders democràtics. Un gulag militaritzat? Haurem d’esperar com reacciona el Pentàgon. Fa un temps, Freud ens va dir que la seguretat és la base de la civilització. Ara la seguretat ha trontollat de manera estrepitosa i sembla que la civilització ha quedat en un simple simulacre. La ciberguerra fa que les autèntiques armes letals siguin les d’informació massiva. Bloggers i facebookers es comuniquen a la velocitat de la llum pels nervis de l’hiperespai. Larry Johnson (The New Media Consortioum) ens ho va explicar molt bé fa uns dies a Berlín: “Els autèntics reporters sou vosaltres amb els vostres telèfons mòbils. Viviu el drama de la notícia en directe, en sou els protagonistes.” Escoltem com Dick Cheney torna a bordar des del seu paradís bunqueritzat. Sabem que ja no li queda ni un fil de veu.

Facebook versus Wikileaks. La revista Time ha posat Mark Zuckerberg sobre el tro dels homes més influents de l’any. 500 milions d’usuaris, 76 idiomes i una pel·lícula, The social network, que no el deixa gaire ben parat. Facebook explota el narcisisme humà, potencia l’exhibicionisme i com un perfecte vigilant electrònic, recopila informació dels nostres gustos, habilitats i aficions per després vendre-la al millor postor. Assange ha fet el contrari, ha llegit els missatges de Goliat i els ha posat a disposició de milions de persones. Ell és sens dubte l’home de l’any. Però és massa perillós i els buldogs ja planifiquen la seva exterminació a qualsevol preu.

Bon any a tothom. Tot apunta que la pròxima dècada serà encara més sinistre que els primers deu anys del segle XXI.

(Wikileaks, el documental)