MENU

28 desembre, 2010 Comentaris (3) Visualitzacions: 1674 Sèries Marc Bataller @marcbataller













“Plató va dir que les persones bones són les que s’acontenten a somniar allò que els dolents fan en realitat.” Sigmund Freud ho tenia ben clar. Tots tenim una vessant perversa, malvada, que s’estructura a través d’una complexa personalitat que el neuròleg austríac dividia entre l’Allò, el Jo i el Superjo. I entremig d’aquesta amalgama …

El “Jo” de Dexter

“Plató va dir que les persones bones són les que s’acontenten a somniar allò que els dolents fan en realitat.” Sigmund Freud ho tenia ben clar. Tots tenim una vessant perversa, malvada, que s’estructura a través d’una complexa personalitat que el neuròleg austríac dividia entre l’Allò, el Jo i el Superjo. I entremig d’aquesta amalgama pot aparèixer el Jo Ocult.

Si Freud aixequés el cap, es delectaria a l’hora d’analitzar un pacient tan especial com Dexter, que representa el Jo Ocult elevat a la màxima potència. Aquella ombra malèvola que en algunes ocasions ens pot posseir, però que a Dexter el té atrapat des de petit, quan va viure en primera persona el brutal assassinat de la seva mare. Temporada rere temporada assistim al psicoanàlisi d’un personatge tenebrós, però meravellós. Dexter és una de les actuals joies de la petita pantalla i ho ha tornat a demostrar en la cinquena temporada, que fa poques setmanes que s’ha acabat. Aquest cop el Jo Ocult de Dexter encaixa com un mitjó amb el seu Jo Solidari per tal d’ajudar una víctima de violacions i maltractaments. Una jove, interpretada per Julia Stiles, que es converteix en la seva principal aliada i que, moguda pel bíblic ull per ull, també deixa traspuar un Jo Ocult. En definitiva, la revenja que tant agrada als nord-americans. Parafrasejant el filòsof alemany Friedrich Nietzsche, “en la revenja, com en l’amor, la dona és més bàrbara que l’home” i a Dexter aquesta premissa es deixa veure amb força. Un altre dels grans atractius d’aquesta temporada és que Dexter se sent reconfortat amb la seva parella de ball. Per fi, algú l’entén sense cobrir-se amb una màscara ­–amb la seva difunta esposa, Rita, això no era possible- i de la seva boca surt una de les frases més romàntiques dirigides a Julia Stiles: “Jo portaré la teva foscor fins a la meva”.

La cinquena temporada ha estat un èxit pel que fa a les audiències i ja s’ha confirmat una sisena per al 2011. Una excel·lent notícia per a tots aquells que fruïm amb els Jos Ocults.

“Plató va dir que les persones bones són les que s’acontenten a somniar allò que els dolents fan en realitat.” Sigmund Freud ho tenia ben clar. Tots tenim una vessant perversa, malvada, que s’estructura a través d’una complexa personalitat que el neuròleg austríac dividia entre l’Allò, el Jo i el Superjo. I entremig d’aquesta amalgama …













3 comentaris to El “Jo” de Dexter

  1. […] This post was mentioned on Twitter by marc bataller. marc bataller said: Article sobre Dexter al bloc dels maleïts bastards, que pots trobar a #Elpunt i #Avui. Un bloc sobre #series i #cine http://ves.cat/apoS […]

  2. Jep ha dit:

    Molt bó Marc, completament d’acord amb tú.
    Realment la Lumen va ajudar a en Dexter, però a mi no va poder fer-me oblidar la Rita. Hi ha ferides que costaran mooolt de tancar…

  3. JCL ha dit:

    Boníssim article, fins i tot sembla que entenguis de psicologia, je, je. La temporada ha anat de menys a més i al final ha resultat de les més rodones. El personatge de Lumen ha estat a l’altura del gran Dex. I en Jep té raó: encara ploro per la Santa Rita… i he d’emigrar a altres sèries per disfrutar del seu encant.