Si una cosa no ha perdut Spielberg és visió comercial, i ara que les atmosferes postapocalíptiques i les trompetes de Jericó han tornat a la primera línia catòdica amb un cert ressò i èxit, el rei Mides de Hollywood no vol renunciar a una part del pastís. La seva proposta és Falling skies, amb una premissa argumental tan suada com atractiva, val a dir-ho; la Terra ha estat destruïda per un sobtat atac alienígena, i els supervivents no tenen cap més remei que agrupar-se en faccions rebels per lluitar contra l’opressió i la tirania d’una raça tecnològicament molt superior. Entre aquestes faccions, hi desfilen personatges diversos, i fins i tot antagònics, amb tragèdies diferents a l’esquena arran de l’atac, que hauran d’aprendre a conviure i sobretot a lluitar per assolir l’alliberament de la humanitat. Entre ells destaca Tom Mason, un professor universitari amb dos fills que es convertirà en el Mike Donovan de la funció, en un dels nous líders de la resistència.
Per si algú va néixer ahir, cal dir que l’evident còctel de referències va des d’una primera base de La Guerra dels móns, del gurú H.G. Wells, una de les novel·les sci-fi de capçalera (i de la qual Spielberg ja va fer una adaptació innecessària i força decebedora el 2005), passant per V (la versió original, per descomptat), fins a arribar a l’actual The walking dead. Bé, admeto que potser tot plegat desprèn un cert tuf de refregit, però la veritat és que tant les primeres imatges fetes públiques, com l’anunci del càsting oficial (liderat per Noah Wyle, el carismàtic doctor Carter de la sèrie ER), fan de la seva estrena una de les més esperades de la temporada. A més, després del bluf de la nova V i de l’agredolça primera temporada de The walking dead, no perdem res donant una oportunitat a qui ja fa un temps va ser un dels cineastes fantàstics més respectats i emblemàtics.
La sèrie ha estat produïda per DreamWorks per a la TNT, i l’estrena (amb webcòmic inclòs) s’ha programat per al juny vinent de manera pràcticament simultània arreu del món. Com les millors invasions.
Doncs fa molt bona pinta. Estarem atents a l’estrena.
A mi em sembla una sèrie molt interessant, amb un aire fosc i postapocalíptic bastant atractiu. És cert que de primeres sembla una història molt vista, però la gràcia està en el plantejament i en la manera d’enfocar-la… i pel que sembla és una de les coses més treballades. A mi personalment em recorda també a ‘The day of the Triffids’, una altra obra de capçalera del sci-fi modern.