MENU

4 maig, 2011 Comentaris tancats a Maleïdes dones (2/2) Visualitzacions: 974 Cinema Víctor Gonzàlez













Maleïdes Dones (1/2) L’artilleria de la femme fatale durant aquests primers anys del segle XXI no ha canviat gaire de les característiques del cinema negre americà dels anys quaranta. Independents, com Veronika Lake a La dàlia blava (1946), o fredes, com Lauren Bacall a La gran dormida (1946), continuen tenint  una força sexual agressiva il·limitada …

Maleïdes dones (2/2)

Maleïdes Dones (1/2)

L’artilleria de la femme fatale durant aquests primers anys del segle XXI no ha canviat gaire de les característiques del cinema negre americà dels anys quaranta. Independents, com Veronika Lake a La dàlia blava (1946), o fredes, com Lauren Bacall a La gran dormida (1946), continuen tenint  una força sexual agressiva il·limitada que les distingeixen del format de  dona dòcil i tradicional dels cànons socials occidentals.

En l’univers digitalitzat, però, ja no hi ha espai per estar sota la mirada de l’heroi masculí. Ara ja es mouen de manera totalment independent dins d’espais pixel·lats com  ara Milla Jovovich a Ultraviolet (2006), Angelina Jolie a Tomb Raider (2001) o les protagonistes de les diferents parts de Resident Evil. Les armes ultratecnificades s’han convertit en una pròtesi inseparable del cos femení i l’espectador té la sensació que ell és efectivament el controlador dels moviments violents de les protagonistes, com si fos un jugador endinsat en un joc en línia d’ordinador. La barreja d’agressivitat i sexualitat extrema es posa de manifest en el vestuari de les noves animatrix, extret directament del món de l’SMS  i el bondage. Només cal passejar la mirada per la Jessica Biel de Blade Trinity (2004), Kate Beckinsale d’Underworld o la Madonna del video clip What it feels like for a girl de Guy Pierce. La imageria del sadomasoquisme, pràctiques marginals sexuals durant els setanta i vuitanta als soterranis dels clubs gais de San Francisco apareixen maquillats per cobrir les necessitats de noves  identitats digitals. Aquestes identitats arriben a la multiplicació extrema, com en el cas de l’última part de Resident Evil 4: Afterlife, on la protagonista (Milla Jovovich)  ja no és una sinó centenars.

Acabem amb una escena d’un anunci de Kronenbourg sobre la femme fatale.

Que us ho passeu bé.

Maleïdes Dones (1/2) L’artilleria de la femme fatale durant aquests primers anys del segle XXI no ha canviat gaire de les característiques del cinema negre americà dels anys quaranta. Independents, com Veronika Lake a La dàlia blava (1946), o fredes, com Lauren Bacall a La gran dormida (1946), continuen tenint  una força sexual agressiva il·limitada …













Comments are closed.