MENU

5 maig, 2011 Comentaris tancats a El doctor de la vida Visualitzacions: 962 Sèries Jep Soler













Vaig descobrir Al Pacino a El precio del poder de Brian de Palma. Jo era un adolescent que va quedar bocabadat amb el personatge de Tony Montana, amb la crueltat, el sadisme i el cinisme de les seves accions. Em va marcar tant que vaig decidir mirar tota la filmografia de Brian de Palma (quin …

El doctor de la vida

Vaig descobrir Al Pacino a El precio del poder de Brian de Palma. Jo era un adolescent que va quedar bocabadat amb el personatge de Tony Montana, amb la crueltat, el sadisme i el cinisme de les seves accions. Em va marcar tant que vaig decidir mirar tota la filmografia de Brian de Palma (quin goig!!) i fer un seguiment d’Al Pacino.

Realment l’actor estava espectacular a El padrí, Tarda negra, Justícia per a tothom, Serpico… com més en mirava més idolatrava aquell novaiorquès dur com el ferro. Però tot el que puja… baixa. Finalitzava la dècada dels vuitanta i el nostre amic Al va decidir deixar d’actuar i convertir-se una caricatura d’ell mateix: Revolució, Melodía de seducción, Frankie i Johnny, fins i tot en la darrera d’El padrí. L’exageració portada al límit, les ganyotes sobredimensionades, els tics, abans alabats per l’espontaneïtat, ara semblaven postissos. Ho va rematar quan va interpretar Belzebú a Pactar amb el diable; quin desengany!!

Vaig decidir no fer una pausa en el seguiment d’en Pacino, però no vull cansar-vos amb els elogis i les emprenyades, que es poden comptar a parts iguals, dels darrers vint anys.

Només us en vull explicar un, el seu darrer treball: You don’t know Jack és una minisèrie dirigida per Barry Levinson (la seva carrera és més irregular que la carretera de la vergonya) que explica el dilema professional de Jack Kevorkian, metge de professió que comença a dubtar si la seva feina ha de ser curar la gent o ajudar-los a morir. La decisió es decanta per la segona opció i acompanya les persones en el traspàs, practicant suïcidis assistits. El doctor Jack, conegut com el Doctor Mort, va ajudar 130 persones a acomiadar-se dels seus estimats i a fer el pas del patiment a la tranquil·litat. Així és com ell ho veia: “La mort és part de la vida i no cal allargar-ho si només hi ha patiment i dolor”.

Les reflexions plantejades en la sèrie són molt transcendentals, tot i que la mirada no és objectiva del tot i es decanta perillosament cap a la postura d’en Jack. Sembla difícil que l’espectador pugui prendre posició a favor d’un sistema judicial insensible i d’uns manifestants pro vida profundament religiosos, davant de la postura més humana i comprensiva dels àngels de la mort.

A Al Pacino, aquest treball li ha servit per, com a mínim, dues coses. Guanyar el Globus d’Or al millor actor en la categoria de minisèrie i tornar a recuperar la confiança d’aquest humil narrador. Els secundaris que l’acompanyen (Susan Sarandon i John Goodman) també deixen de banda els seus recursos histriònics més habituals per centrar-se en el que realment importa: actuar i transmetre sentiments. Tots ho aconsegueixen.

Vaig descobrir Al Pacino a El precio del poder de Brian de Palma. Jo era un adolescent que va quedar bocabadat amb el personatge de Tony Montana, amb la crueltat, el sadisme i el cinisme de les seves accions. Em va marcar tant que vaig decidir mirar tota la filmografia de Brian de Palma (quin …













Comments are closed.