MENU

23 setembre, 2011 Comentaris (11) Visualitzacions: 3964 Sèries Víctor Gonzàlez













Un dels pocs actors dels vuitanta que mai he suportat ha estat, juntament amb Lorenzo Lamas,  David Hasselhoff. Suposo que tot ve del trauma que vaig patir quan vaig veure en primícia i amb uns amics de la meva edat el primer capítol d’El coche fantástico l’estiu del 1984, coincidint amb les Olimpíades de Los …

The Hasselhoffs

Un dels pocs actors dels vuitanta que mai he suportat ha estat, juntament amb Lorenzo Lamas,  David Hasselhoff. Suposo que tot ve del trauma que vaig patir quan vaig veure en primícia i amb uns amics de la meva edat el primer capítol d’El coche fantástico l’estiu del 1984, coincidint amb les Olimpíades de Los Angeles. Jo tenia al cap les brutalitats de Mel Gibson a Mad Max,  les bogeries dels protagonistes de  Los locos de Canonball (pel·lícula que vaig veure fins a deu vegades) o la violència extrema de Death race 2000. Aquell Michael Knight no era més que un producte descafeïnat i soporífer de la moda de cotxes violents amb gadgets espectaculars copiada una mica de la tradició dels cotxes amb sorpresa de James Bond dels seixanta i setanta. A més, els suposats trucs del cotxe fantàstic feien una mica de pena, eren infantils i no tenien cap gràcia.  Després, en David, ens vindria amb els seus Vigilantes de la playa (Baywatch), una sèrie que, a part de les importants protuberàncies de les protagonistes (Pamela Anderson) i les platges de Califòrnia, no tenia res més. Encara recordo com, durant una de les meves passejades per Santa Monica, varen tancar la meitat de la platja per filmar escenes de Baywatch. El director es volia evitar, per descomptat,  el malson que les càmeres agafessin les tonades de gent obesa que pul·lulen pel sud de Califòrnia.

Ara fa uns dies vaig veure per curiositat The Hasselhofs . El reality show ens ensenya la vida d’un David de 58 anys que intenta guiar les seves filles (la Taylor-Ann i la Hayley)  en el món del show business. Després dels dos primers capítols he estat esperant uns dies i he vist que ja no n’hi ha més. La sèrie (o reality ), que es va estrenar el desembre del 2010, va ser ràpidament cancel·lada pels baixos resultats d’audiència. I això m’ha sorprès. Per una vegada que veiem en David tal com és (dèbil, amb poca personalitat i autoestima i uns canvis d’humor una mica sospitosos), el fan desaparèixer del mapa. Durant el primer episodi uns estudiants universitaris li pregunten sobre el famós vídeo pujat a Youtube per la seva pròpia filla amb la seva imatge arrossegant-se pel terra de casa seva, totalment ebri, intentant menjar-se una hamburguesa. En David es pren amb humor la pregunta dels universitaris i contesta fins i tot amb gràcia.

Sí, tots aquests anys he estat del tot injust amb en David.  Els seus moviments atlètics per les platges de Santa Mònica a Baywatch que tanta ràbia em feien m’han fet adonar que el problema és meu i que necessito urgentment anar a un psicòleg per explicar-li fil per randa els  traumes infantils que tinc contra el gran senyor Hasselhoff.

Algú té una destral per deixar-me?

The Knight Rider

Un dels pocs actors dels vuitanta que mai he suportat ha estat, juntament amb Lorenzo Lamas,  David Hasselhoff. Suposo que tot ve del trauma que vaig patir quan vaig veure en primícia i amb uns amics de la meva edat el primer capítol d’El coche fantástico l’estiu del 1984, coincidint amb les Olimpíades de Los …













11 comentaris to The Hasselhoffs

  1. Bob Merrick ha dit:

    Et parla Bob Merrick
    Després de llegir el meravellós post, autèntica oda als ídos caiguts, i després de fer un exhaustiu recorregut per Youtube, el col·lectiu afirma:
    A. el David mereix tot el respecte del col·lectiu.
    B. Ha intentat rendibilitzar la seva decadència amb un reality amb molt més honor que la Belen, de la qual, per cert, en nego a escriure el cognom
    C. I, finalment, l’heroi que va accedir a parodiar-se a la peli de Bob Esponja, la gran sèria infantil sobre perdedors, mereix tot el respecte. Llarga vida al David!

    T’ha parlat,Bob Merrick

    • Bob Merrick ha dit:

      Us parla Bob Merrick
      Segurament estaríem tots tres d’acord, però el col·lectiu sempre ha tingut certa simpatia per personatges decadents que, al final de la seva vida, es converteixen en la més absoluta de les seves pròpies paròdies.
      Llarga vida, doncs, al gran Hasselhoff i, tot i que no vingui al cas, també, al gran John Holmes.
      Us ha parlat Bob Merrick
      PD. Anuncio post sobre Bob Esponja, la gran sèrie sobre perdedors feliços en honor al gran Víctor.

  2. Victor ha dit:

    No puc estar més en desacord, aquesta vegada, amb el gran col·lectiu BM, tot i que encara em falta veure les imatges de Bob Esponja. Un detall, que sorprenentment, desconeixia.

  3. JCL ha dit:

    No suporto ni he suportat mai en David H. Que no serveixi de precedent Víctor.

  4. Victor ha dit:

    Espero llegir l’article Bob Esponja.

  5. I. ha dit:

    Ja que heu tret el tema, i com que us veig interessats, us recomano el següent llibre. Per plorar (que cadascú decideixi si de riure o de pena)

    http://www.edicionesglenat.es/catalogo/libros/otros-libros/chicos-de-carpeta/1

    I.

  6. I. ha dit:

    Sí, una veritable pena. N’havia regalat uns quants, un dels quals a una ex; potser per això vaig passar a ser ex. Vaja, això ja és un altre tema.

  7. Victor ha dit:

    Com veig que hi ha un interès important pel senyor Hasselhoff prometo un segon article dintre d´un parell de setmanes amb els inestimables comentaris del senyor Merrick i el misteriós I.

  8. Bob Merrick ha dit:

    Us parla Bob Merrick
    El misteriós sr. I, que vagi per endavant té tota la meva simpatia, ens ha regalat saber l’existència d’aquest memorable treball que es diu Chicos de Carpeta, del qual, ja us avanço que aquesta nit amb flageraré per no haver tingut la idea de fer-lo jo mateix. Començaré amb 33 fuetades. El sr I i jo mateix esperem la segona part del post del senyor Hasselhoff amb fruició.
    Us ha paralt Bob Merrick, aquell que pensa que només els perdedors alcoholitzats poden salvar el món

  9. […] el meu article anterior sobre The Hasselhoffs va irrompre en els comentaris la inestimable contribució del misteriós Sr. I. El misteriós Sr. […]