MENU

30 setembre, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 1544 Cinema Jordi Camps













Trobar constants d’estil o autoria en el cinema de Takashi Miike pot ser una tasca d’allò més frustrant, per no dir impossible. Només cal comptabilitzar com després del seu debut el 1991, Miike ha realitzat més d’una setantena de pel·lícules pel cinema, vídeo i televisió (quinze d’elles filmades entre el 2000 i 2001). Són xifres …

Holocaust samurai

Trobar constants d’estil o autoria en el cinema de Takashi Miike pot ser una tasca d’allò més frustrant, per no dir impossible. Només cal comptabilitzar com després del seu debut el 1991, Miike ha realitzat més d’una setantena de pel·lícules pel cinema, vídeo i televisió (quinze d’elles filmades entre el 2000 i 2001). Són xifres brutals que permeten definir aquest director d’incombustible i prolífic, però també vista la seva obra en conjunt d’eclèctic i irregular. Ha estat sobretot la seva aportació al cine de yakuza, acció, fantàstic, terror i manga (amb films com Audition, Visitor Q, Llamada perdida…) pel qual s’ha guanyat la categoria de director de culte i, amb això, gaudir d’una legió de fans arreu del món. Si una cosa destaca de la seva ingent producció és que tots els seus films contenen una pàtina de llibertat creativa (per no dir-ne anarquia) com poques vegades s’ha vist en una pantalla i que cadascuna de les seves pel·lícules suposen una ruptura amb l’anterior.  

13 assassins parteix d’una pel·lícula homònima de 1963 de la qual Miike s’ha servit per fer-ne més que un remake una versió lliure. Amb aquesta opció juga a ser clàssic, amb la voluntat de demostrar que cap registre se li resisteix. Aquí, partint d’una història típica de successions en el Shogun i desacord de clans per mostrar un respecte absolut a les pel·lícules clàssiques de samurais (amb Kurosawa com a referent ineludible). Curiosament, també demostra ser més sobri de l’usual, tant pel que fa el plantejament de la trama com l’execució de les escenes d’acció.

Al principi, la pel·lícula, que narra (a l’estil Ocean’s eleven) el reclutament d’un conjunt de samurais i ronin que s’hauran d’enfrontar a un poderós exèrcit, arranca lenta, amanida de diàlegs i amb un sobresaturació de diferents personatges que acaben despistant l’espectador. Tot això com a preludi per fer derivar el film cap a allò que espera el públic: la batalla final. Una batalla que dura més de 40 minuts i que esdevé un colossal tour de force memorable i apocalíptic. L’èpica tampoc es menysté si no no s’entendria com 13 samurais són capaços d’enfrontar-se amb un exèrcit de 200. Alguns l’acusaran de pura pirotècnia? Doncs, sí. Coreografia de l’espasa i la mort? Doncs, també. Però on tothom coincidirà és amb la capacitat que té el director per mantenir l’equilibri i el pols a l’hora de conjugar la precisió i el caos.

Trobar constants d’estil o autoria en el cinema de Takashi Miike pot ser una tasca d’allò més frustrant, per no dir impossible. Només cal comptabilitzar com després del seu debut el 1991, Miike ha realitzat més d’una setantena de pel·lícules pel cinema, vídeo i televisió (quinze d’elles filmades entre el 2000 i 2001). Són xifres …













Un comentari a Holocaust samurai

  1. […] 13 assassins Miike havia recuperat el prestigi en el gènere de samurais que havia perdut uns anys enrere amb […]