Benvolgut Mr. Cage

Li escric aquesta carta per expressar-li la meva modesta opinió sobre la seva carrera cinematogràfica. Els Bastards som un col·lectiu de joves amb inquietuds sobre el món del cinema i les sèries, que ens hem ajuntat per fer un bloc. Fa pocs mesos vaig escriure un post sobre vostè, senyor Cage, en què defensava els seus dots artístics. Era gairebé una oda a la seva persona. Això em va costar la burla de més d’un dels bastards que el veuen com un intèrpret mediocre. Jo, per contra, assegurava que vostè ha fet mèrits de sobres perquè el considerin un bon actor. Ha guanyat un Oscar per Leaving Las Vegas -això no ho pot dir qualsevol- i ha protagonitzat pel·lícules que han estat número 1 com ara Cara a cara, La Roca, La búsqueda i Con Air. És cert que últimament havia escollit projectes pèssims, però en aquell article encara li donava una oportunitat. Però ara, senyor Cage, totes les esperances que tenia dipositades en vostè se m’han ensorrat. Després de veure El motorista fantasma 2 ja no em veig amb cor de defensar-lo més. És una pel·lícula horrible i vostè fa tantes ganyotes que sembla que tingui Parkinson. Qui l’aconsella, senyor Cage? Per què escull aquestes porqueries? Ja sé que té problemes econòmics per la mala gestió del seu assessor, però primer de tot és la dignitat. Fins i tot ja començo a dubtar del seu Oscar. Un company em recordava que l’any que vostè va guanyar l’estatueta el seu competidor era Sean Penn per Pena de Muerte. I, vist en perspectiva, potser sí que Sean Penn estava millor que vostè, senyor Cage.

Amb tot el meu afecte,

El bastard Marc Bataller