MENU

3 maig, 2012 Comentaris (2) Visualitzacions: 1529 Sense categoria Òscar Pinilla

Res no és original, tot és un ‘remix’

Això és un plagi! Quantes vegades hem sentit aquesta frase en publicitat i en moltes altres àrees de la cultura i de les idees? Hi ha gent que té un do especial, sempre veuen la font d’inspiració i se’ls omple la boca de seguida dient: «Quina còpia!»,  convençuts que el que ells fan, ningú ho ha fet abans. El plagi és a la creativitat el que el dopatge és a l’esport: la major expressió de la frustració de qui el practica.

Posem-nos en la pell del creatiu. Podem entendre el grau de pressió que pateixen cada dia: d’ells s’espera una idea que compleixi els requisits marcats en el brífing i que, alhora, enlluerni a tothom per la seva originalitat. A més, tot això en un temps molt limitat. Però aquesta pressió, que pot arribar a ser terrible, no justifica el plagi, cosa que, encara que sembli mentida, es dóna de tant en tant en aquesta professió.

Entenc també que els creatius s’inspirin, que no copiïn, en campanyes d’altres que van obrir camins nous. Entenc que, en connectar idees, poden sorgir, casualment, plantejaments o camins que d’altres ja van passar. Entenc que els brífings dels anunciants moltes vegades deixen poc camp per a la creativitat i que una mateixa idea pugui ser una bona solució per a dos brífings diferents. Entenc també que molts brífings són molt semblants i demanen gairebé el mateix. Però tot això no legitima que s’enganyi l’anunciant, els seus companys i a ell mateix.

El plagi també arriba a la publicitat. Només cal buscar plagi i publicitat a Google, o llegir la premsa del sector i veure que hi ha premis publicitaris que han de ser retornats, o tenir certa cultura publicitària per saber, o intuir, de quines fonts va beure l’equip creatiu responsable de determinades campanyes.

Vegem-ne un exemple clamorós: un 25 de desembre del 2010, l’equip creatiu de Shackleton de Barcelona van llançar la següent campanya per a Spanair.

[tube] http://www.youtube.com/watch?v=EjwFMS9HqlQ&feature=player_embedded [/tube]

El 31 de desembre, 6 dies després, es va fer aquesta altra campanya:

[tube]http://www.youtube.com/watch?v=aj_-wLdJlTc[/tube]

Per a tots aquells que creuen que encara existeixen les idees úniques i originals, els recomano Everything is a remix, la sèrie de documentals del realitzador Kirby Ferguson en què es reflexiona sobre la propietat de les idees. En els seus documentals, Kirby demostra que res és original, que tot el que ens sorprèn i meravella de la música i el cinema actual ja va ser creat anteriorment. I per descomptat jo hi afegiria també la publicitat. Tot és un remix.

[tube]http://www.youtube.com/watch?v=wvVeuViny4M[/tube]

Això és un plagi! Quantes vegades hem sentit aquesta frase en publicitat i en moltes altres àrees de la cultura i de les idees? Hi ha gent que té un do especial, sempre veuen la font d’inspiració i se’ls omple la boca seguida dient: “Quina còpia!”, convençuts que el que ells fan, ningú ho ha fet abans. El plagi és a la creativitat el que el dopatge és a l’esport: la major expressió de la frustració de qui el practica.

Posem-nos a la pell del creatiu. Podem entendre el grau de pressió que pateixen cada dia: d’ells s’espera una idea que compleixi els requisits marcats en el brífing i que, alhora, enlluerni a tots per la seva originalitat. A més, tot això en un temps molt limitat. Però aquesta pressió, que pot arribar a ser terrible, no justifica el plagi, cosa que, encara que sembla mentida, es dóna de tant en tant en aquesta professió.

Entenc també que els creatius “s’inspirin”, que no copiïn, en campanyes d’altres que van obrir camins nous. Entenc que, en connectar idees, poden sorgir, casualment, plantejaments o camins que ja van passar altres. Entenc que els brífings dels anunciants moltes vegades deixen poc camp per a la creativitat i que una mateixa idea pugui ser una bona solució per a dos brífings diferents. Entenc també que molts brífings són molt semblants i demanen gairebé el mateix. Però tot això no legitima perquè s’enganyi l’anunciant, als seus companys i a ell mateix.

El plagi també arriba a la publicitat. Només cal buscar “plagi” i “publicitat” a Google, o llegir la premsa del sector i veure que hi ha premis publicitaris que han de ser retornats, o tenir certa cultura publicitària per saber, o intuir, de quines fonts va beure l’equip creatiu responsable de determinades campanyes.

Veiem un exemple clamorós: Un 25 de desembre de 2010, l’equip creatiu de Shackleton de Barcelona van llançar la següent campanya per a Spanair.

El 31 de desembre, 6 dies després, es va fer aquesta altra campanya:

Per tot aquells que creuen que encara existeixen les idees úniques i originals, els recomano “Everything is a Remix”, la sèrie de documentals del realitzador Kirby Ferguson en què reflexiona sobre la propietat de les idees. En els seus documentals Kirby demostra que res és original, que tot el que ens sorprèn i meravella de la música i el cinema actual ja va ser creat anteriorment. I per descomptat jo afegiria també la publicitat. Tot és un remix.

2 comentaris to Res no és original, tot és un ‘remix’

  1. Jep ha dit:

    Grandíssim Pini!!!

  2. Paul Kersey ha dit:

    Aquest article ja l’havia vist abans… No sé quan ni a on però em sona… Segur que és un plagi!!!