MENU

9 maig, 2012 Comentaris (3) Visualitzacions: 1681 Cinema Víctor Gonzàlez













L’estiu de l’any 2006, durant la meva estada (curta però profitosa) al barri de Notting hill de Londres vaig coincidir diverses vegades amb un amic boig pels còmics, el cinema i  els assassins en sèrie (no necessàriament en aquest ordre) que havia fet de la capital britànica el seu lloc de residència permanent. «Fa tres …

Stephen King no va inventar els pallassos assassins

L’estiu de l’any 2006, durant la meva estada (curta però profitosa) al barri de Notting hill de Londres vaig coincidir diverses vegades amb un amic boig pels còmics, el cinema i  els assassins en sèrie (no necessàriament en aquest ordre) que havia fet de la capital britànica el seu lloc de residència permanent. «Fa tres anys que no tinc nòvia», em va dir mentre preníem una cervesa en un pub amb personatges que semblaven extrets de la taverna de Tatooine d’Star wars. El seu metre noranta, un somriure que feia por i la samarreta negra de John Wayne Gacy disfressat de pallasso no eren els passaports adients per tenir xicota. Tot i així, vaig decidir no dir-li res i continuar amb les cerveses i una  profitosa conversa cinèfila al ritme d’una eixordadora musica punk.

La imatge de Gacy, l’assassí que treballava com a pallasso, es va fer famosa a finals dels anys setanta per haver assaltat i matat brutalment 33 joves. Pogo the Clown, el seu nom artístic, apareixeria més tard en tres pel·lícules: To catch a killer (1992), Gacy (2003) i Dear Mr. Gacy (2010), una fidel i excel·lent reconstrucció dels últims mesos de la seva vida abans de ser executat per injecció letal el 9 de maig del 1994.

Els pallassos han aparegut al cinema de manera constant. Potser el millor film que s’ha fet mai és L’espectacle més gran del món (1952), de Cecil B. de Mille, però prefereixo, per descomptat, L’home elefant (1980) amb el pallasso deformat de David Lynch, i odio a mort Dumbo (film traumàtic de la meva infantesa) o Los clowns (avorrida versió televisiva de la RAI de Federico Fellini que vaig suportar com vaig poder durant una sessió a la facultat de periodisme de la UAB a Bellaterra).

Però anem al que ens interessa. Stephen King va crear el pallasso maligne i d’un altre món amb la seva novel·la It, que vaig llegir àvidament el 1987. El dimoni histriònic d’It va provocar una minisèrie de televisió el 1990 amb el mateix nom i va fer que molts cineastes aprofitessin fins a la sacietat aquesta moda freaky trapezista amb Killer clowns from outer space (1988), Clownhouse (1989), S.I.C.K. Serial insane clown killer (2003), el pallasso de Saw o el de House of 1000 corpses, de Rob Zombie, per parlar només d’uns quants exemples.

Va ser  Stephen King l’inventor de la imatge del pallasso assassí? No. Stephen King ha sigut sempre un bon mestre del reciclatge de personatges, idees i situacions esborronadores. Estic segur que la idea d’It li va venir de les colpidores imatges del pallasso de Poltergeist, del virtuós Tobe Hooper. El mateix  Spielberg va pregar en una breu conversa durant un àpat a Stephen King que l’ajudés en el guió  però el seu agent va demanar-li massa diners. Va ser aquella la causa per la qual l’escriptor de terror de Maine es va focalitzar en la visió desconcertant del pallasso a Poltergeist? O simplement estem elucubrant una teoria bastarda sense cap valor, orientació ni  trajectòria significativa?

S’atribueix la misteriosa frase «Atreveix-te a portar la màscara de pallasso» a Frank Sinatra. Jo aniria una mica amb compte en aquests temps incerts que corren. Al darrere ens podríem trobar un homicida mal parit, un membre de la reialesa espanyola corrupta i/o caçadora o, si em pressioneu, un dels innumerables penosos polítics que en aquest moment ens governen.

He dit.

L’estiu de l’any 2006, durant la meva estada (curta però profitosa) al barri de Notting hill de Londres vaig coincidir diverses vegades amb un amic boig pels còmics, el cinema i  els assassins en sèrie (no necessàriament en aquest ordre) que havia fet de la capital britànica el seu lloc de residència permanent. «Fa tres …













3 comentaris to Stephen King no va inventar els pallassos assassins

  1. Jep ha dit:

    m’encanta!! molt bé Victor!!

    voldria afegir la fantastica escena de l’atracament en “the killing” de l’etern Kubrick, quan els atracadors generen caos i por amb les màscares de pallasso

  2. Victor ha dit:

    Impressionant la teva memòria!!!

  3. Paul Kersey ha dit:

    ‘Killer clowns from outer space’ va ser una peli orgasmàtica per mi, en plena infantessa… El temps l’ha maltractada un pèl però conserva aquell punt d’humor i mal rollisme vuitantero, tan Sam Raimi i d’altres d’aquella iniigualable generació… ‘It’ és un autèntic conyàs, però el pallasso feia por, la veritat. A la genial i magnífica ‘Welcome to Zombieland’ el prota, que precissament pateix fòbia als pallassos, s’agermana amb el bastrad Víctor i fa un breu però divertit parlament sobre aquests personatges i el perquè de l’horror que desprenen. Gran post!!!