MENU

4 juliol, 2012 Comentaris (10) Visualitzacions: 1536 Sèries Jordi Dorca













Diumenge dia 24 de juny es va estrenar als Estats Units The newsroom, la darrera proposta televisiva d’Aaron Sorkin. La sèrie va despertar gran expectació i crítiques diverses, però el cert és que la unió d’HBO i Aaron Sorkin només pot ser positiva. HBO és un canal de pagament poc dependent de la publicitat i …

‘The newsroom’: Aaron Sorkin a la terra promesa

Diumenge dia 24 de juny es va estrenar als Estats Units The newsroom, la darrera proposta televisiva d’Aaron Sorkin. La sèrie va despertar gran expectació i crítiques diverses, però el cert és que la unió d’HBO i Aaron Sorkin només pot ser positiva. HBO és un canal de pagament poc dependent de la publicitat i que per tant (si no és que morin o es maltractin cavalls) costa molt que les sèries es cancel·lin a la primera temporada.

A grans trets la sèrie parla de Will (Jeff Daniels), un presentador d’un programa de notícies que ha de confeccionar un equip nou, ja que molts d’ells han abandonat el programa juntament amb el productor executiu i el copresentador. A partir d’aquí entra en escena Mackenzie MacHale (Emily Mortimer), una experimentada periodista de guerra que ha estat escollida com a nova productora executiva i que intervé decisivament amb el canvi d’orientació que experimentarà el programa i que ja es veurà amb la manera com tracten la primera notícia que arriba a la redacció després dels canvis en l’equip.

Com totes les sèries de Sorkin, la trama planteja al primer capítol un fet traumàtic o convuls que fa que la història arranqui i doni a conèixer els personatges; en el cas de Studio 60 era el destructiu monòleg de Wes Mendell (Judd Hirsch) i a The west wing (El ala oeste de la Casa Blanca) l’accident de bicicleta del president i la relació de Seaborn (Rob Love) amb una prostituta de luxe. A The newsroom Will McAvoy contesta a una pregunta en una xerrada amb universitaris de forma contundent: «Amèrica no és el millor país del món» i inicia una arenga que recorda, i molt, la de West Mendell a Studio 60. És en aquesta resposta de MacAvoy on Sorkin ja marca quins són els principis de The newsroom, una sèrie que serà un al·legat al gran periodisme, en un món (el de la comunicació) cada vegada més subjecte a lògiques empresarials que informatives, menys crític i més predeterminat per les notes de premsa dels gabinets de premsa d’empreses i partits.

Sorkin parteix de la mateixa base que caracteritza totes les seves produccions: una barreja perfecta entre el realisme i idealisme, els diàlegs esmolats i genials, el walk and talk (diàlegs en moviment) i plans seqüència que donen un ritme narratiu molt alt, sobretot a partir del sorgiment de la notícia. En el capítol pilot també tenim una més que interessant presentació dels personatges, una presentació acurada que aplana el camí per a les històries posteriors que ens pugui donar la sèrie.

Aquestes característiques made by Sorkin es recolzen sobre un guió molt ben travat i en aquest cas, tal com ja va fer en sèries anteriors, amb un repartiment de luxe encapçalat per Jeff Daniels i Emily Mortimer, però també amb il·lustres secundaris com ara Dev Patel (Slumdog millionaire), John Gallagher Jr. (Si la cosa funciona) i Alison Pill (Mitjanit a París).

Sorkin tenia una espina clavada després de la cancel·lació d’Studio 60 i ara se la vol treure amb una sèrie que (tot i que és diferent) tracta un tema semblant al que protagonitzaven Matthew Perry i Bradley Whitford, una sèrie que té números de tenir continuïtat, les audiències (2,1 milions) li donen suport, però la filosofia d’HBO encara més. Una gran notícia per a la televisió, un geni a la terra promesa. Benvingut un altre cop, Aaron.

Diumenge dia 24 de juny es va estrenar als Estats Units The newsroom, la darrera proposta televisiva d’Aaron Sorkin. La sèrie va despertar gran expectació i crítiques diverses, però el cert és que la unió d’HBO i Aaron Sorkin només pot ser positiva. HBO és un canal de pagament poc dependent de la publicitat i …













10 comentaris to ‘The newsroom’: Aaron Sorkin a la terra promesa

  1. Masuka ha dit:

    Realment el capítol pilot és una obra mestra!

    • Jordi Dorca ha dit:

      Jo crec que sí, Sorkin té un estil molt ben definit i controla el pols narratiu com ningú. Els primers 10 minuts són molt bons i quan s’inicia el tractament i investigació de la notícia és ja Sorkin a la enèsima potència.

  2. Joan ha dit:

    Emily Mortimer està genial!! Sobretot en el segon capitol.
    L’única cosa que patina una mica és que costa de creure la relació amorosa entre els dos protagonistes, suposo que l’erotica del poder hi fa molt. Els 16 anys que separan a la parella protagonista la trobo molt gran, i més quan sembla que se’n portin trenta (en Jeff Daniel està força perjudicat i l’Emily guapíssima).

    Gran sèrie i magnífic post!!

    • Jordi Dorca ha dit:

      No havia pensat amb el que comentes de la relació Will i Mackenzie. Potser tens raó però no seria el primer cas de relacions amb grans diferència d’edat.

  3. MARC ha dit:

    Ja està confirmada una segona temporada!!!

  4. Xavi Cairó ha dit:

    Fa pocs dies he acabat de veure les excelses darreres temporades disponibles de “Treme” i “Mad men” (2ª i 5ª respectivament) i he aprofitat aquest ‘impasse’ per recuperar “Studio 60” esperant a que s’acabi tota aquesta primera temporada de “The newsroom”… sóc un de tants que prefereix anar al meu ritme i no al ritme que marquen els cànons d’un capítol per setmana. O sigui que de moment no puc opinar, sap greu.

    Com que en Jordi esmenta “Studio 60” al seu article, només voldria dir que coïncideixo en destacar la genialitat dels seus diàlegs (sovint gairebé combats dialèctics), però el ‘walk and talk’, marca de la casa, a mi a vegades se’m fa massa feixuc i carregós, fins al punt de que confesso que les dues sèries de’n Sorkin són les úniques en que he optat per la seva versió doblada que no pas la subtitulada. Fins i tot trobo que les rèpliques que es donen els personatges són tan ràpides i bones que fins i tot trobo que treuen veracitat a la situació. En el cas de “The west wing” podia tenir un passi, perquè estem parlant dels membres del gabinet del president dels EEUU, homes i dones brillants i que necessiten una resposta immediata a cda qüestió que se’ls hi planteji…. però a “Studio 60” no m’acaba d’encaixar un membre de l’equip de guionistes d’un ‘late night’ californià parlant amb tota naturalitat de les bondats de l’obra d’August Strindberg pels passadissos de l’estudi de grabació.
    Que en Sorkin sigui brillant i culte i que fins i tot vulgui presentar-nos un president dels EEUU que en sigui es compra, però a vegades pretén que gairebé totes les criatures de les seves sèries ho siguin, i crec que és excessiu.

    Per cert, com apunta en Joan, em temo que les relacions amoroses a les sèries són el punt dèbil de’n Sorkin. A “Studio 60” (de moment, pel què he vist) la de’n Matt i la sea ex no té el més mínim interès i trobo que és una rèmora pel desenvolupament de la resta de trames.

  5. Nadia ha dit:

    El primer capítol m’ha captivat, tot i que en versió original segur que els que no sabem anglès ens perdem destalls amb la subtitulació. Reivindico Jeff Daniels, sí que l’home ja està una mica perjudicat, però fa un paperàs… jo diria aquest personatge es “alter ego” de Sorkin, que sembla que també és força borde… però capaç d’escriure els millor diàlegs de la tele.

  6. […] de The Newsroom, una nova sèrie de la magnífica cadena HBO i que ara emet Canal +. En aquest bloc ja hem parlat de les sempre fiables característiques made in Sorkin que impregnen els productes […]

  7. […] tronos (Game of thrones) (2a temp) (2 punts) 3. Hatfields and McCoys (1 punt) * Menció especial: The newsroom (“pel seu idealisme i per tocar els ous a en Darth Vador”) * Pitjor sèrie: […]