Blancaneu i la llegenda del caçador no passarà a la història, és cert. Però com a mínim intenta fer una relectura d’aquest conte dels germans Grimm, i això ja està bé, què voleu que us digui. Disseny de produccció excel·lent –normal en els americans, d’altra banda– per a un conte que pretén ser fosc, malsà i amb un puntet de mala llet. I una mica ja se’n surt. I encara que sigui des dels tòpics, també té els seus moments, què voleu que us digui, com per exemple: l’aparició dels nans, interpretats per grans –i alts– actors, que no tenen pèrdua, i, evidentment, la bruixa dolenta, que té el seu punt… i quin punt –i més si l’actriu és diu Charlize Theron, la qual cosa demostra que el mirall el varen comprar als xinos.
Si no heu vist la pel·li no seguiu llegint, tot i que tampoc és que sigui una gran sorpresa el que us direm o avançarem. Però no ho podem deixar de banda, perquè és el que ens ha impulsat a escriure aquest petit post. Anem a la idea, doncs: per primera vegada, que jo recordi, no és un princep qui desperta la princesa amb un petó, sinó que ho fa un p-l-e-b-e-u. La veritat és que si jo em digués Blancaneu i hagués de triar entre el príncep –que ja és valentot, el noi, no us penseu– o el caçador… què voleu que us digui, el Thor és molt Thor. Només per això un servidor ja es va veure compensat de pagar l’entrada. No entraré en més valoracions, perquè si no hagués estat per això, per aquest petó, un servidor ni s’hauria molestat a escriure sobre la pel·li.
Em sembla que aquest “gran” spoiler no és massa perillós, a la meitat de sinopsis que he llegit ho deixaven bastant clar. Amb aquesta pel·lícula tota sorpresa és impossible (com amb tantes altres pel·lícules, la veritat).
Quan a la visió “diferent” del conte clàssic m’atrau més la serie Once Upon a Time. Bàsicament perquè estan tots els conte barrejats (Ventafocs, Blancaneus, Bella i Bestia, Caputxeta vermella, Pinoccio…), adaptats perquè coincideixin entre si i “enfosquits” respecte els clàssics de Disney. A part que la pel·lícula de Blancaneus té pinta de ser un passi de models més que un intent de fer que certs actors donin vida als personatges de forma eficient.
Totalment d’acord Alt+126; en tot cas, i el que em vaig deixar de dir és que tot plegat fa
pensar en voler fer una Blancaneu crepuscular, ho dit pel joc de paraules
i per fer una nova franquícia.
La part del bosc, quan es troben amb el gran esperit (el cèrvol) és ben igual que la princesa Mononoke. Amb els follets que indiquen el camí i tot… Ella (la Blancaneu) és la princesa Mononoke.
Nuri, vaig llegir no se on que aquesta és la més visible, però que de plagis en té per donar i per vendre, més o menys coneguts, però que son escenes clavades.
Té una enretirada, és cert. Bona interpretació, no he volgut entrar al detall
perquè la idea inicial no era fer una crítica, en tot cas un apunt.
Hi films en el quals un cop en surts encara en preguntes com i per què hi has
entrat
L’he vist i no m’ha desagradat. La C.Theron m’ha semblat una molt digna Lannister (que ja és dir molt)però quelcom em trontolla (exemple: crida molt, però que cridi no vol dir que transmeti la mala llet que cal en alguns moments).
En Thor està correcte, millor del que epserava. I la Stewart… em mata, és la don més sosa que he vist a la gran pantalla (segur que n’hi ha d’altres però aquesta és la que més recordo).
Començar la peli amb una batalla ja és una declaració d’intencions.
El tema petò ho podrien haver espectacularitzat més si haguèssin creat menys empatía entre els protagonistes, perquè tal i com ho han dut a terme canta una mica el que passarà.
Un cop dti això estic totalment d’acord amb el que comentes, la factura és bona, el toc fosc la fa molt interessant. Des de l’inici, però, em pensava que la Blancaneus seria més independent i activa, però per desgràcia en quasi tots els moments necessita la figura de l’home protector al seu costat. Una llàstima.
I contra tot pronòstic, val a dir que no em va desagradar.
Detall a tenir en compte el de l’home protector; però, bella i negra dama, heu de tenir en compte que en el conte és el príncep (home-que no mascle) qui rescata a la blancaneu; aquí,doncs, és segueix el conte i el canon.
De tota manera, i sense trair tòpics, jo hagués fet un film molt més crepuscular; és a dir, la blancaneu, a la meva història, és una quarentona, sola i trista a la torre, i la bruixa una joveneta ambiciosa i luxuriosa; la meva idea és: partint de l’atmosfera malsana, fer que el llenyataire sigui l’heroi, però que, en el fons, tot i que el petó plebeu allibera la princesa, és ella, la dona amb MAJÚSCULES, la que allibera el regne i passa del príncep dels collons.
La joveneta desitja els favors del llenyataria, però aquest només té ulls per la dona de la torra, l’autèntica princesa; així que li mana que la mati al bosc… la resta ho deixo a la teva imaginació.
Bé, la meva bella i dolça taxidèrmica, només és una idea, és clar. Les històries les imaginem… però cadascun de nosaltres podem posar-hi un final. Quin és el vostra?
VOT POSITIU PER LA VERSIÓ QUE PROPOSEU!
En moltes d’aquestes adaptacions potser hi falta això que
proposes, una mica més d’originalitat i girada de rosca.
M’agraden els finals que no s’acaben.
‘Sou tots una colla de marietes’, Edmund Blackadder
Quin pal de peli, no s’acabava mai de la vida. Només em va agradar el moment en què un dels nans diu una cosa com “vinga nois, a treballar”, i un altre nan li contesta: “com et posis a xiular t’esclafo el cap”…
El pitjor de tot, la contínua cara de fàstic de la Blancaneus, si-us-plau que algú li doni cereals amb molta fibra a l’actriu!!! Almenys en Thor em va alegrar una mica els ulls.
Apreciada Nadia,
Penso que amb els cereals no em fem prou; si ja prou problemes té amb el
Ventolín la Blancaneu, jo defenso més pa amb tomata i embotit.